5 oct. 2014

La Tomba Oblidada del Negre

Avui fa just 14 anys que el Negre de Banyoles era enterrat a la capital de Botswana després d'una gran campanya mediàtica internacional per a treure'l del Museu Darder de Banyoles i retornar-lo a Àfrica.
Aquest estiu passat vaig ser a Botswana i, passant per la capital, no em vaig poder estar de visitar la tomba del Negre. Aquesta és la crònica que vaig escriure per al Diari de Girona i que va aparèixer a la versió impresa del diari el passat 11 de setembre.
La Tomba del Negre de Banyoles a Tsholofelo Park, Gaborone

Al parc de Tsholofelo, una ampla zona ajardinada al nord de Gaborone, la capital de Botswana, hi ha pocs arbres que donin ombra als migdies. Hi ha un petit estany que refresca una mica l’ambient, una placeta de terra de ciment i una espècie de coet metàl·lic pintat de molts colors que serveix per a jugar-hi a alguns nens del barri. Sembla un parc qualsevol, però prop d’un extrem, entre un cobert amb sostre de palla i un tancat amb dipòsits d’aigua, hi ha un monument singular: dos grans cartells en anglès i setswana, la llengua local, informen que aquelles pedres col·locades al terra, envoltades d’un recinte encadenat i arbustos baixos, és “El Negro”, la tomba del Negre de Banyoles.

Des que va ser enterrat aquí el 5 d’octubre del 2000, després d’una llarga campanya internacional iniciada pel metge haitià Alphonse Arcelin el 1991, la tomba del Negre ha canviat força d’aspecte. El 2006 era una deixalla oxidada i oblidada segons explica l’escriptor Xavier Moret al seu llibre “A l’ombra del Baobab”.
Vaig ser-hi a finals del mes passat, com a última etapa d’un viatge que ens va dur per les principals zones turístiques de Botswana: el riu Chobe, el Delta de l’Okavango i les Makgadikgadi Pans. “El Negro” no és, ni serà mai, un punt turístic de Botswana. Mentre hi era fent fotografies se’m va apropar una parella local, que havia estat festejant en un banc proper, encuriosits pel que estava fent davant d’un lloc sense interès. Van llegir el cartell, on s’hi explica la història del Negre, un cabdill de l’ètnia San (els mal anomenats boiximans) que a la dècada de 1830 els germans Verraux van robar de la tomba per a dissecar-lo. Amb el temps acabaria formant part de la col·lecció privada de Francesc Darder, un ric veterinari i naturalista que acabà cedint a l’ajuntament de Banyoles la seva extensa col·lecció el 1916. La parella va acabar de llegir els rètols i, desinteressada, va marxar sense mirar enrere.

El govern de Botswana va pressionar molt per a poder enterrar al seu país al Negre volent demostrar “com de sensible i dedicada és la nació respecte els drets humans, i com de compassiva i curosa respecte l’herència del país”. Deu anys més tard el periodista Xavier Aldekoa el va descriure com un lloc que era “ple d’escombraries, papers de caramel, una cullereta de plàstic, una navalla trencada i que les males herbes amenaçaven de cobrir-la”. La Tomba de “El Negro” va passar a dependre del Museu Nacional de Botswana el 2006, i l’entitat l’ha restaurada recentment potser empesa per aquestes crítiques: avui ja no és plena d’escombraries, ni els nens utilitzen el cartell com a córner d’un camp de futbol improvisat. Però la tomba segueix sent un monument desconegut per a la població local.
Irònicament, aquell mateix govern que va insistir tant en enterrar a casa el San dissecat ara tracta els individus que encara queden vius de la mateixa ètnia de la forma més deplorable. Com a una de les últimes societats de caçadors i recol·lectors del món, els San del Sud de l’Àfrica són nòmades i sobreviuen al desert del Kalahari, una de les zones més àrides del món. Com a primers habitants d’aquestes terres, ara es veuen desplaçats, obligats al sedentarisme i destinats a la pobresa més absoluta per un govern que vol cedir les seves terres ancestrals a les empreses extractores de diamants i als Lodge de safaris de luxe.
No és estrany que, passada l’onada de patriotisme, el Negre de Banyoles hagi passat a l’oblit. En una tomba cuidada, però oblidada al capdavall...

Més sobre el Negre:
Aquí podeu llegir i escoltar l'entrevista que em van fer a Ràdio Banyoles per a parlar de la visita a la tomba del Negre.
Article [+]
Àudio [+]


L'article aparegut a Diari de Girona (11/09/2014)

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...