25 jul. 2012

APUNTS DE VIATGE: Chilkoot Pass a ALASKA

A l'APUNTS DE VIATGE de l'INCOOLTURA d'avui anirem a fer un trekking pel CHILKOOT TRAIL des d'ALASKA fins al CANADÀ. Ens hi acompanyes?  


El 16 d’agost de 1896 un grup de prospectors van descobrir or al riu Klondike, un afluent del Yukon, a l'interior del Canadà.
Del 1897 al 1899 més de 100.000 persones van abandonar-ho tot per a dirigir-se cap al Nord esperant trobar l'or del Klondike. El Chilkoot Trail va ser la forma més fàcil d’accedir a l’interior del Yukon a peu: és un camí de senderisme que va d’Alaska fins a Canadà, amb 53 quilòmetres de llargada que va passant per diferents refugis. El seu punt més alt és el Chilkoot Pass, que separa Canadà d'Alaska. Aquí era on, a l'hivern, es creava un pendent de neu i glaç que havien de superar els miners carregats amb tot el que necessitarien per a resistir l’hivern al Canadà. La llarga fila de portejadors que traginaven el material amunt i avall es va fer famosa per la pel·lícula La Quimera de l’Or, de Charles Chaplin.
Actualment la ruta forma part del Klondike Gold Rush National Historical Park, considerat com el museu més llarg del món, ja que al llarg del camí hi anem trobant totes aquelles deixalles i objectes descartats pels miners: politges, estufes trencades, sabates, claus, caixes destruïdes, trossos  de cable,...
El camí acaba a Lake Bennett, on arribava el tren de la White Pass and Yukon Railroad provinent d'Skagway. Aquí era on els miners construïen una barca i es deixaven arrossegar per les aigües del riu Yukon, que neix en aquest llac, fins a arribar a Dawson City, la destinació dels cercadors d'or, la ciutat que va néixer amb l'arribada de tots aquells aventurers. 

Podeu escoltar el programa de ràdio a COOLTURAFM.
Per a més informació: www.jordicanal.com

18 jul. 2012

APUNTS DE VIATGE: Óssos blancs a SVALBARD

A l'APUNTS DE VIATGE de l'INCOOLTURA d'avui anirem a fer un passeig per les illes SVALBARD, entre Groenlàndia i el Pol Nord. Ens hi acompanyes?  
Svalbard és el nom de l'arxipèlag que comprèn l'illa d'Spitsbergen i algunes altres. Les illes depenen políticament de Noruega, encara que de les 3000 persones que hi viuen una part molt important són miners russos que excaven les mines de carbó de la qual les illes són riques.   

Les va descobrir el 1596 Willem Barents, capità holandès, que les va anomenar Spitsbergen, que significa “Pics punxeguts”. Els més alts fan més de 1700 metres d’alçada. 
A partir de 1920, el govern de Noruega va reservar el nom d’Spitsberg per a l’illa més gran i va anomenar a l’arxipèlag: Svalbard (costa freda).

És l’únic lloc a Europa amb una senyal de trànsit per a óssos polars: un triangle de perill, amb fons negre i la silueta de l’ós blanc retallada. I és que aquestes són illes d'óssos. Les mares surten a passejar els carros amb els seus bebès abrigats en sacs de dormir i armades amb rifles. Aquí la gent es mou principalment amb moto de neu, i hi ha una de les taxes de moto per  persona més elevades del món.
Hi ha rutes organitzades per a anar a buscar óssos polars en moto de neu. El viatge porta fins a una badia a uns cent quilòmetres de la capital, Longyearbyen, on fàcilment es poden veure els óssos mentre busquen foques per a caçar. 
Hi fa fred. Fàcilment a l'hivern s'arriba als 30 graus sota zero. Però els seus habitants hi estan acostumats. Quan comença a sortir el sol a la primavera, molts dels que freqüenten els bars surten a fora a prendre'l, encara que sigui prenent una cervesa i la temperatura exterior sigui de -18ºC. Amb aquest fred, no n'hi ha prou en mirar per la finestra per a saber quanta roba posar-se. Cal mirar el termòmetre i calcular les capes necessàries!
Però hi ha qui ho ha aprofitat. A les faldes d'una muntanya, exacavada en la roca, hi ha la Svalbard global seed vault, un banc de llavors de tot el món que les emmagatzema per a salvaguardar la diversitat mundial.
No tot és tan mediambiental, però. En alguns restaurants, per unes quantes corones noruegues es pot tastar un plat de carn de ren, de foca o fins i tot de balena. Qui sigui vegetarià, sempre pot anar al restaurant brasileny de la capital, el més septentrional del món. 

Podeu escoltar el programa de ràdio a COOLTURAFM.
Per a més informació: www.jordicanal.com


11 jul. 2012

APUNTS DE VIATGE: Ólavsøka a les Illes FÈROE

A l'APUNTS DE VIATGE de l'INCOOLTURA d'avui anirem a fer un passeig per les illes FÈROE, al mig de l'Atlàntic Nord. Ens hi acompanyes?  
Tórshavn, Faroe Islands, © Jordi Canal-Soler
L'arxipèlag de les Fèroe són un conjunt de 18 illes pertanyents al regne de Dinamarca però que disposen d'una autonomia molt elevada, amb una bandera, llengua i cultura diferents a les de la mare pàtria. El seu nom en feroès, Føroyar, significa "Illes d'ovelles", un nom molt encertat per a unes illes que viuen, per una banda, de la llana de les seves ovelles i, per altra, de la pesca.
El poble originari és descendent dels antics víkings que a l'edat mitjana van poblar aquestes illes a mig camí entre Noruega, Islàndia i el nord d'Escòcia, i encara en mantenen la llengua, molt similar a l'islandès i amb la qual encara poden entendre les antigues sagues nòrdiques del segle XI.
Mykines, Faroe Islands, © Jordi Canal-Soler
Les tradicions encara es mantenen fortament arrelades a la societat feroesa, i en concret es traslladen a la vestimenta, que exhibeixen tots els feroesos durant la festa nacional, l'Ólavsøka, el 29 de juliol, quan es rememora la mort de Sant Olaf. Durant uns dies, els habitants de les Fèroe passegen amb els seus vestits tradicionals: una jaqueta oberta amb botons metàl·lics, camisa i armilla, uns pantalons de mig camal amb mitges, sabates de sivella i tocats amb una espècie de barretina. Per a les dones: llargues faldilles i xals de colors. Serveis religiosos, visites al parlament, cants corals, regates de barques de rems i curses de cavalls amenitzen el dia.
Faroe Islands, © Jordi Canal-Soler
A les paradetes de menjar del carrer, es pot degustar la cervesa feroesa (Bjór) i provar l'skerpikjøt (ovella assecada al vent, com si fos un pernil salat) i el grind og spik (carn de balena pilot). 
Viatjant per les illes, travessant els ponts que uneixen i travessen fiords, o els túnels d'un sol carril que travessen les muntanyes, podrem admirar paisatges d'una força increïble, on la terra resisteix l'embat de les grans ones del mar del Nord. 

Podeu escoltar el programa de ràdio a COOLTURAFM.
Per a més informació: www.jordicanal.com www.visitfaroeislands.com

4 jul. 2012

APUNTS DE VIATGE: Bruges medieval a BÈLGICA

A l'APUNTS DE VIATGE de l'INCOOLTURA d'avui anirem a fer un passeig per la ciutat medieval de Bruges, a BÈLGICA. Ens hi acompanyes? 


Bruges, Belgium, Jordi Canal-Soler
Viatjar a Bruges és com retrocedir al passat. Durant l'edat mitjana, Bruges va ser una de les ciutats de la Lliga Hanseàtica que va créixer gràcies al teixit de la llana d'orígen anglès. La relació amb Anglaterra era tan gran que fins i tot hi van viure un parell de reis anglesos a l'exili, i s'hi va imprimir el primer llibre en llengua anglesa. 
Al 1309, els comerciants rics de la ciutat van crear la borsa de Bruges, considerada la més antiga del món. Amb el temps, la ciutat va caure en decadència a causa de la relació amb Anglaterra, mal vista pel govern francès posterior, i també per l’obstrucció del canal que conduïa les barques fins al mar. 
Pintor a Bruges, Belgium, Jordi Canal-Soler
A partir del segle XIX, però, la ciutat va ser descoberta com a un tresor amagat d'arquitectura medieval i la indústria del turisme la va convertir en una de les visites obligades quan es viatja a Bèlgica. No és estrany, doncs, que el centre històric sigui Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO des del 2000.

Se li diu la Venècia del Nord, pels molts canals, però a diferència de la italiana, en aquesta en els canals únicament hi van barques de turistes, llargues i a motor, no altres tipus. 

Algunes coses que s'hi poden fer: passejar en barca pels canals; visitar el Museu Groeninge, amb una extensíssima col·lecció d'obres medievals, especialment de Hyeronimus Bosch i dels pintors flamencs del segle XV, entre ells Jan van Eyck, que va viure a la ciutat; entrar al Beateri i conèixer com vivien les beates que ajudaven a la gent necessitada; pujar a un molí de vent del segle XVIII i escoltar el carrilló de 47 campanes a la torre de Belfort, de 83 metres d’alçada. A més, si visitem la ciutat durant el maig, potser tenim l'ocasió de veure la Processó de la relíquia de la Santa Sang de Jesucrist, o podem veure-la a la basílica de la plaça de Burg
Amb bici, Bruges, Belgium, Jordi Canal-SolerSigui com sigui, no podríem tornar de Bruges sense haver tastat una de les seves cerveses més característiques, la Brugse Zot, o acompanyar-la amb un plat de moules frites (el plat més típic de tot Bèlgica). De postre és recomenable un un gofre. Segur que així marxarem de Bruges encara més entusiasmats...

Podeu escoltar el programa de ràdio a COOLTURAFM.
Per a més informació: www.jordicanal.com, www.visitbelgium.com



Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...