20 jul 2014

Catamarà Sensation a Barcelona

Des de fa uns anys, un vaixell recorre la costa de Barcelona amb joves entregats a la gresca: és el Catamarà Sensation.


El catamarà Sensation de Barcelona no és per a tots els públics. És un catamarà preparat per a fer-hi festa a bord, i si no estàs en sintonia amb el tipus de festa que s'hi fa difícilment la podràs avaluar com a experiència vital.




El Freebird V és un catamarà de 21 metres d'eslora i 10 de mànega amb capacitat per a 97 passatgers i 6 tripulants. La ruta que fa surt des del Port Olímpic de Barcelona (entre les dus torres). S'enfila cap al Nord vorejant la costa fins a l'alçada de Badalona i allà para mitja horeta per a poder banyar-s'hi. És el moment en què es deixen caure a l'aigua flotadors i un enorme donut amb trampolí. L'aigua refrescant després de la calor del sol de juliol és un dels punts àlgids de la travessa.




De retorn cap al Port Olímpic se serveix el dinar: una botifarra amb una llesca de pa (dita barbacoa) i una mica d'amanida de pasta. De postre, macedònia de llauna. D'aperitiu hi ha hagut unes patates chips i olives. Durant tot el viatge el passatger té cinc tiquets per a consumir cervesa, sangria, llimonada, taronjada o aigua freda.


Molt recomenable per a:
-Festes de comiat de solters, especialment joves i estrangers
-Grups d'amics amb ganes de gresca

No recomenable per a:
-Gent gran
-Famílies amb nens
-Parelles que busquin tranquil·litat i romanticisme.

Com que jo m'incloc dins del segon grup, no puc dir que l'experiència m'hagi convençut. No esperava trobar-me amb la cridòria de la gent, veure balls eixelebrats a coberta, trepitjar bassals de cervesa al terra, quedar eixordat per la música a tot drap o ensumar fum carregat de marihuana d'algun grup de joves. 
Però com a mínim durant les tres hores que ha durat el trajecte ha fet bon temps i hem pogut contemplar la costa de Barcelona, que és prou bonica com per a compensar tota la resta. 



Per a saber-ne més: www.sensation-bcn.es

17 jul 2014

MEXICO a DIAGONAL MAR

Ja saps on anar de vacances aquest estiu? I per què no a MÈXIC?



Ahir es va inaugurar l'stand que el Consejo de Promoción Turística de México de la Secretaría de Turismo (SECTUR) ha instal·lat temporalment a la Rotonda Central del Centre Comercial Diagonal Mar de Barcelona. Amb la presència de Miriam Rubinstein del Consulat de Mèxic a Barcelona i de Javier Aranda, Director Regional per a Europa de SECTUR, es va donar el tret de sortida de tres dies (des d'avui dijous 17 fins dissabte 19 de juliol) plens d'activitats al voltant de la cultura, paisatges i gastronomia mexicanes. 


El mariachi MÉXICO FOLCLÓRICO i el ballet folclòric mexicà SON DE MÉXICO van ser els encarregats de posar la nota de música i dansa a la vetllada, que va anar acompanyada d'una varietat de plats i "antojitos mexicanos" per a degustar, a càrrec del restaurant CHIDO ONE.
Durant els propers dies us podreu apropar a l'stand per a sol·licitar informació sobre diferents estats de MÈXIC. Hi haurà també personal de MEXCAT, l'associació Catalano-Mexicana amb seu a Barcelona que vol apropar les dues cultures superant la barrera de l'Atlàntic per a explicar quines activitats es fan correntment a l'associació i quines es preparen per a la FIESTA DEL GRITO, la festa nacional del país, que se celebrarà a Barcelona el proper 13 i 14 de setembre al Poble Espanyol.
Foto gentilesa de Juan José Jaramillo (MEXCAT)

Una sèrie d'activitats pensades per a adults i nens ompliran les hores dels propers dies: degustacions de Cafè Mixteco, degustacions gastronòmiques, ballets folclòrics, mariachis, tallers de mandalas maies,...
Amb més de 450 platges que toquen el Pacífic o el Carib, una gastronomia que ha estat registrada dins del Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO i un poble acollidor són només alguns dels ingredients que fan de MÈXIC un país perfecte per a anar-hi de vacances...
T'ho perdràs?








10 jul 2014

Capvespres de Màgia a Món Sant Benet

L’aire es refreda passant sobre el riu Llobregat, arreplega l’aroma de les tomaqueres i arriba carregat de nostàlgia agrícola i frescor estival als porxos on se serveix al sopar. Amb vistes als horts carregats de productes ecològics que omplen els plats d’un àpat a tocar del camp, la màgia del capvespre converteix un dia d’estiu en una experiència sensorial perenne. 


Som a Món SantBenet, i aquesta és una de les activitats que s’inclou dins la visita monogràfica “La Màgia del Capvespre”, que torna aquest any de l’11 de juliol al 13 de setembre per a transportar-nos en un viatge al passat, a principis del segle XX.


Una primera visita als Horts de Món Sant Benet ens permet descobrir un dels aspectes formatius i de conservació del conjunt de Món Sant Benet. Forma part de la Fundació Catalunya la Pedrera i és un centre cultural patrimonial que des del 2007 aplega el monestir medieval de Sant Benet de Bages, la seu de la Fundació Alícia, l’Hotel Món, tres restaurants i les restes de la colònia fabril de les famílies Puig i Carbó.
Als horts de Món Sant Benet s’hi conreen diverses hortalisses i fruites, però a l’estiu el rei indiscutible és el tomàquet, del qual n’hi ha 48 varietats plantades. Són locals i tradicionals, que lluny de la recerca de la màxima productivitat de les varietats de supermercat, busquen captivar-nos amb el gust i la forma. 



Montserrat, esquena verd, cor de bou, Benach, Montgrí, negre crimea, verd d’oristia, súria, albercoc, mura, cirera negra,... són algunes de les varietats que es poden veure a punt de madurar. Alguns d’aquests seran presents als plats de ceràmica que esperen als visitants en unes taules sota el porxo que domina els horts. Es busca recordar aquells sopars a tocar del camp que a pagès, fa anys, solien acompanyar els capvespres d’estiu. Pa amb tomàquet, embotits, truites d’espinacs, empedrat de patata i bacallà i botifarra amb cigrons són el sopar rústic però quantiós i d’uns gustos de la terra que acompanya la visita.



Quan es fa de nit i les ombres s’escampen pel recinte, seguim els fanals del camí fins a l’antic edifici de la fàbrica que va néixer al costat del riu Llobregat. La va fundar el 1855 la família Puig i Elisa Carbó i Ferrer. Amb el temps, el 1907, la família Carbó va acabar comprant també el monestir, que estava en ruïnes, per a convertir-lo en una casa d’estiueig. Potser aquesta compra no tindria més transcendència si no fos que Elisa Carbó va ser la mare de Ramon Casas (1866-1932), i el gran pintor modernista hi va passar molts estius en companyia d’amics com Santiago Rusiñol, Charles Deering i, sobretot, Júlia Peraire, la seva musa, amant i més tard muller.


A través d’uns quants vídeos projectats en teles penjades a la fàbrica, a la Casa de l’Amo i al claustre del monestir, la visita repassa la vida de Món Sant Benet vinculada i explicada per la Júlia Peraire, una noia venedora de loteria i vint-i-dos anys més jove que el pintor. Va ser la musa per excel·lència de Casas i el motiu principal de molts dels seus quadres. Visitem l’interior del monestir (del segle X) i totalment reconstruït visitant algunes estances que han quedat com a l’època en què Ramon Casas i Júlia Peraire hi venien a estiuejar. 


La seva presència sempre era motiu de comentaris i xafarderies, i fins que Casas no s’hi va casar al cap de setze anys de viure junts la gent no va acceptar plenament a la Júlia. Dona rebel i indiferent als comentaris, segurament va sentir un plaer especial quan un quadre de Casas on ella adoptava una de les posicions més sensuals de tota la pictografia modernista va passar a decorar una habitació del Cercle del Liceu després que guanyés un concurs internacional el 1907. 


Des de les parets, entre els quadres de distingits socis del Cercle, poderosos financers, rics empresaris o coneguts intel·lectuals, Júlia Peraire sembla, enfundada en groc i amb mirada seriosa, desafiar tot aquell convencionalisme que la jutjava.
Seguir la vida de Júlia Peraire, entre les pedres centenàries de Món Sant Benet, ens farà descobrir una història passional entre artista i musa i a la vegada ens desvelarà alguns dels secrets del Bages. 
Els capvespres d’estiu, a Món Sant Benet, tenen una màgia especial...



PER A CONÈIXER MÉS:
Web de Món Sant Benet: www.monstbenet.com
Dates: de l'11 de juliol al 13 de setembre 2014 
Preu de l'activitat: 35 euros


Podeu seguir les xarxes socials amb l’etiqueta (hashtag): #MàgiaCapvespre

2 jul 2014

Descobrint la costa nord de Barcelona

Ara fa uns mesos vaig poder comprovar com l’Àrea Metropolitana de Barcelona havia adaptat la llera del riu Llobregat per a facilitar-hi la descoberta d’espais naturals i lúdics.
Ara fa pocs dies vaig poder conèixer, de la mà d’AMB i Descobrir Catalunya, quines eren les atraccions que podia brindar-nos l’altre gran riu de Barcelona, el Besòs. I vaig descobrir, com em va passar amb el Llobregat, que tenim molt a prop de la capital un seguit de llocs molt interessants per a visitar.
Com que la ruta prometia ser llarga, vam fer-ho amb Segway, un mètode de transport eficaç, ecològic i descansat, amb la companyia Barcelona Segway Tour. Uns minuts per a aprendre el funcionament bàsic de l’aparell i de seguida vam començar la ruta fins a la desembocadura del Besòs, una zona plena de canyissars i platja. Durant els anys 70 i 80 del segle passat va ser el reiu més contaminat d’Europa, però des que a partir de la dècada de 1990 es va començar a netejar i les seves aigües es van depurar, la riquesa ecològica del riu ha tornat, i des del 2004 el Parc Fluvial del Besòs és un dels espais verds més importants de la regió metropolitana de Barcelona.


A partir d'aquí passem pel costat de la central tèrmica de FECSA (que estan desmuntant) i atravessem el port de Badalona fins a arribar on comença el passeig marítim de Badalona, sovint oblidat i amb unes platges amb un atractiu similar o major que les de Barcelona.


Recorrent la platja de Badalona arribem fins al Pont del Petroli, l’antic pantalà construït per CAMPSA per a poder traspassar petroli des dels vaixells cisterna als dipòsits a terra. Actualment pertany a l’ajuntament de Badalona, que l’utilitza com a passeig peatonal per a contemplar la platja i a la vegada l’ha dotat d’un seguit d’instruments automatitzats per mesurar la temperatura, humitat, vent,... les dades dels quals es troben en línia a internet.



Davant mateix del pantalà hi ha la Fàbrica d’Anís del Mono, un dels emblemes de la ciutat de Badalona. La fàbrica encara ocupa el lloc original on els germans Bosch van començar a destil·lar el licor d'anís. Just a l'entrada del Pont del Petroli, des del 2012 hi ha una estàtua a tamany natural del mono que dóna nom a la marca i que, diuen, és una efígie de Darwin. Sigui com sigui, hi ha moltes anècdotes relacionades amb l'Anís del Mono, i ens les expliquen personal del Museu de Badalona que fa les visites guiades per l'interior de la fàbrica, encara en ús. Una d'aquestes anècdotes més conegudes és la que diu que Vicente Bosch va demanar 1 o 2 monos de Sudamèrica per a tenir de mascota a la fàbrica i li van enviar 50 amb disculpes i assegurant que després rebria els altres 52. Havien entès 102. 


Un vídeo resumeix els més de 140 anys de vida de la marca:



Després de la visita a la fàbrica d'Anís del Mono (on també fabriquen els Aromes de Montserrat), vam seguir fins al Parc de Can Solei i Ca l'Arnús, un autèntic pulmó verd a l'est de Badalona. L'àrea de Can Solei es remunta a l'any 1565, i el 1859 es va dividir amb la compra d'una part per Evarist Arnús, gran banquer, filantrop i mecenes, per a fer-s'hi la seva residència d'estiu. Actualment la casa senyorial que hi va construir Arnús està tancada al públic pel pobre estat en que es troba, però la Casa Nova i el Castell Romàntic que hi construí el seu fill es mantenen perfectament en peu.
Al costat de la Torre Arnús s'alça la Torre del Rellotge, una estació meteorològica singular de 1883 molt avançada pel seu temps que Arnús havia construït al costat del Teatre Líric de Barcelona, fundat pel mateix Arnús, entre Passeig de Gràcia i Provença. Tenia un calendari perpetu, higròmetre, i un pluviòmetre que registrava diàriament (mitjançant unes bateries elèctriques) el que havia plogut.


El parc pertany a la ciutat des de 1977, i la remodelació que se'n va fer el 1994 permet fer-hi tot un circuït botànic amb la possibilitat d'observar-hi palmeres, etlls, cedres, ginkgos, llentiscles, magnòlies i fins a 25 espècies d'arbres. 
Del parc tornem a la platja fins a Montgat, on descobrim els origens neolítics del Turó de Montgat (amb presència des del 3500 a.C. i per què va ser del tot excavat: en ser de granit anava bé per a fixar els riells de la primera línia de ferrocarril de Catalunya (el tren Barcelona-Mataró de 1848 construït per Miquel Biada). L'exposició de les capes geològiques de la muntanya van deixar a la vista tot un llibre de geologia que atragué a diversos excursionistes. El 1876, després que sis catalans haguessin visitat el turó, van decidir fundar el Centre Excursionista de Catalunya. 


És hora de passejar per la platja tranquil·la platja de Montgat i aprofitar els molts restaurants del barri de pescadors a tocar del mar. Dinem al restaurant Baños Virgen del Carmen, un local típic dels anys 60 on s'assaboreix el peix recent extret del mar, un perfecte final d'una ruta que ens ha permès conèixer alguns dels indrets interessants que hi ha al nord del litoral de Barcelona. 


  
Links interessants:


Si us ha agradat aquesta ruta potser us podrà interessar també Un passeig pel parc del riu Llobregat
Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...