Però una cosa és tenir la moto i l'altre fer el viatge, una cosa molt diferent que no només demana el temps per a fer-ho (prop d'un mes anant a menys de 100 km/hora), sinó que també demana estar una mica tocat, perquè la gràcia del rally és recórrer-lo amb vehicles de poca potència (i normalment vells). Els cotxes no poden superar els 1.200 cc i les motos els 125. Per això cal tenir una certa audàcia o gosadia per a recórrer els 14.000 km fins a Ulan Bator. No és una cursa contra els altres participants, sinó una aventura personal per a superar totes les limitacions de la potència i els problemes de la ruta i descobrir la bellesa de Mongòlia.
El Ral·li de Mongòlia va començar el 2004 i des d'aleshores ha anat guanyant adeptes.
Avui dissabte ens en parlen, presentant dos documentals diferents, el mateix Jaime Núñez (edició del 2010) i Ricardu Fité, que hi va participar el 2011 en una Yamaha SR 250.
Per si voleu anirmar-vos, aquí teniu un petit trailer del documental:
Després de passar els dos documentals hi haurà un torn de preguntes i xerrada amb els protagonistes, amb l'alicient de poder veure els mateixos models de moto que es van utilitzar per a l'aventura. Com a model de Derbi em van convidar a dur-hi la meva, així que tindré el privilegi de mostrar la moto al públic.
No sé... Potser fins i tot m'animo l'any vinent a participar-hi: Ulan Bator, sobre un mapa, no sembla tan lluny...
