A l'APUNTS DE VIATGE de l'INCOOLTURA d'avui anirem a prendre'ns un Singapore Sling al Long Bar del Raffles Hotel de SINGAPUR. Ens hi acompanyes?
Singapur era una illa quasi despoblada, amb pocs pobles de pescadors, quan hi va arribar el 1819 Sir
Stamford Raffles. Aquest soldat i mercader anglès va signar un acord amb un soltà local i va fundar la
ciutat de Singapur per a controlar l'estret de Malacca. Així naixia una ciutat-estat que es convertiria en un dels països més rics del món. Illa, ciutat i estat, tota en un mateix espai de 710 quilòmetres quadrats.
Singapur és avui en dia una amalgama de cultures que es veu en els diferents barris de la ciutat: els tàmils de Little India, els britànics de la Zona Colonial, els malais musulmans de Kampong Glam o els xinesos del barri xinès. La seva cuina és una de les més diverses del món.
Però si hi ha algun nom associat al món gastronòmic és sens dubte el Singapore Sling. És la beguda més famosa de la ciutat, i es va inventar al RAFFLES HOTEL, un dels referents hotelers de luxe asiàtic, a l'estil del MAJESTIC de Kuala Lumpur o el CONTINENTAL de Hong Kong. L'hotel el van fundar el 1887 els germans Sarkies, quatre armenis amb experiència hotelera. Van començar amb un petit bungalow i el 1915 ja era un edifici immens que ocupava tota una illa de cases, amb jardins, pòrtics i arcades. Representa el luxe oriental per excel·lència. Un sikh turbantat obre la porta de les limusines que hi arriben, i a les arcades al voltant de l'hotel hi ha botigues de luxe de Louis Vuitton, Tiffany,... Al seu moment, es considerava l’hotel més ric a l’Est de Suez, i és ple de llegendes, com aquella que assegura que un dia un tigre va entrar a l'hotel. Es va refugiar sota la taula de billar fins que un dels cambrers va agafar una escopeta i el va matar allà mateix. Diuen que va ser l'últim tigre de Singapur.
Meet you at the Raffles era una expressió freqüent entre els viatgers dels creuers de la zona, i de fet, grans noms han passat per aquí: Jospeh Conrad, Rudyard Kipling, Noel Coward, Somerset Maugham, Charlie Chaplin i fins i tot Michael Jackson.
Al Long bar, al pis de dalt, serveixen els Singapore Slings, en una copa alta. És un còctel inventat el 1915 per Ngiam Tong Boon, un cambrer local, i porta ginebra,
licor de cirera, Bénedictine, Cointreau, grenadina, suc de pinya i de llimona i
unes gotes d’angostura. Amb un color rosa-vermell i un gust dolcet, és una beguda refinada (i cara) que va ser ideada al principi per a les dones. Ara el pren tothom. I tothom l'acompanya amb cacauets dels que serveixen al bar, d'aquells amb closca que s'han de pelar.
Hi ha una altra tradició al Raffles: menjar cacauets i llençar les pallofes al terra.
No queda gaire bé, però si és tradició...
Per a més informació: www.jordicanal.com
Podeu escoltar el programa de ràdio a
COOLTURAFM o prement sobre el link d'àudio: INCOOLTURA_RAFFLES_(SINGAPUR).mp3
A l'APUNTS DE VIATGE de l'INCOOLTURA d'avui anirem a passejar per les Illes Frioul davant de Marsella a FRANÇA. Ens hi acompanyes?
L'arxipèlag de les Illes Frioul està compost per 4 illes a uns 4 quilòmetres davant de Marsella, al sud de França. Les dues illes principals, Pomègues i Ratonneau, estan unides per un pont de terra. Actualment formen part d'una reserva natural i tot i que hi ha unes cent persones que hi viuen, són un punt de trobada entre l'home, el mar i la natura. Els seus penya-segats de roca calcària són habitats per colònies de gavines que hi crien. Un camí recorre les cales retallades i porta fins als diferents forts i castells que s'hi van construir des de l'Edat Mitjana fins a la Segona Guerra Mundial per a defensar la ciutat de Marsella.
Les altres dues illes de l'arxipèlag són més petites: a Tiboulain només hi ha un far, però l'illa d'If és quasi tota ella coberta per l'extensió d'un enorme castell del segle XVI. Alexandre Dumas hi va condemnar a presó al Conde de Montecristo en la seva famosa novel·la i, tot i que la fortalesa sí que va servir de presó, mai no va residir-hi el personatge fictici.
Un servei de ferris connecta el Port Vieux de Marsella amb les illes en diferents horaris cada dia.
Anar-hi és traslladar-se no només a un espai salvatge totalment diferent de la ciutat, sinó també conèixer una mica més un tros d'història curiosa. Com és el cas del rinoceront de Dürer.
Es tracta d'un rinoceront indi que va rebre el rei Manuel I de Portugal de les seves possessions índies i que va decidir regalar al Papa Lleó X. El pintor alemany Albert Dürer en va fer una representació segons un relat que va llegir, i aquell retrat ha quedat com un dels retrats animals més evocadors de la història.
Durant el transport des de Portugal fins a Itàlia, el vaixell on portaven el rinoceront va fer escala a les illes Frioul. El rei de França Francesc I va tenir tant d'interès que hi va anar per a veure'l. Després de la visita reial, el rinoceront va tornar a pujar al vaixell i aquest va marxar cap a Roma. No hi va arribar viu.
El vaixell va enfonsar-se en una tempesta a Liguria. Van recuperar-ne el cos, li van treure la pell i el van omplir de palla. Però quan va arribar finalment a Roma, no va causar la mateixa impressió.
És normal.
Sense moure's, els animals solen perdre la gràcia.
Per a més informació: www.jordicanal.com
Torna l'APUNTS DE VIATGE, segona temporada!
A l'APUNTS DE VIATGE de l'INCOOLTURA d'avui anirem a veure els dragons de Komodo a INDONÈSIA. Ens hi acompanyes?
L'illa de Komodo és una de les més de 17.500 illes que conformen l'arxipèlag d'INDONÈSIA. Juntament amb l'illa de Rinca i una vintena d'illes més petites, des del 1980 formen part del Parc Nacional de Komodo, situat entre les illes de Sumbawa i Flores.
Són illes molt seques, de poca vegetació i terreny agreste, d'alts cims i penya-segats i profundes valls, on viuen poc més de 4.000 persones juntament amb búfals, cérvols i macacs. Però l'habitant més il·lustre d'aquest Parc és, sens subte, el Drac de Komodo.
En realitat el Varanus komodoensis no és un drac, sinó un varà, i com a tal té un cap estret al final d'un llarg coll, unes urpes afilades, llengua bífida i potes robustes. Pot enlairar-se sobre les dues potes posteriors per a atacar a les seves preses. Perquè el drac de Komodo és l'únic carnívor de l'illa i s'alimenta dels cérvols i búfals que hi viuen. Les seves dents són afilades, però l'arma de què disposen és la seva pròpia saliva, plena de bacteris capaços d'infectar la mossegada, de manera que les víctimes del drac de Komodo acaben sucumbint a una septicèmia general uns dies després de ser atacades.
Fins el 1910 no es van estudiar els primers exemplars de Komodo. Fins aleshores, havien alimentat les llegendes amb fàbules de monstres irreals. Però encara que ja no siguin llegenda, sinó reals, els dracs de Komodo atrauen ara més que mai, l'atracció turística. Rinca i Komodo són els principals punts de visita, amb rutes pel bosc per a veure els dracs. Solen estar descansant al sol, escalfant la seva sang per a poder-se moure. Poden visitar-se els punts de posta de les femelles, que segueixen vigilant durant uns mesos els seus ous un cop postos. Sempre cal anar acompanyat d'un guia local que, amb l'ajuda d'un bastó, pot fer fora els varans més curiosos.
I és que no són cosa de riure. poden arribar a fer fins a 3 metres de llargada i pesar més de 70 quilos. I el seu olfacte és tan bo que poden distingir fins i tot les dones amb menstruació.
Cal anar amb compte doncs. Semblen lents i inofensius, però són animals perillosos...
Podeu escoltar el programa de ràdio a COOLTURAFM.
Per a més informació: www.jordicanal.com