Si hi ha una manera de viatjar
més antiga que l’«anar a peu» és fer-ho sobre l’aigua. Navegar va ser, des de
la prehistòria, una de les maneres més efectives per a recórrer grans
distàncies i descobrir nous horitzons i noves terres on habitar.
Amb el temps aquelles
embarcacions s’han anat perfeccionant i s’han convertit en autèntics Fórmula 1
devoradors de milles, com és el cas de les vuit
naus IMOCA 60 que avui a les 10h del matí iniciaran la volta al món davant del
Port de Barcelona.
La Barcelona World Race és l’única regata nàutica que dóna la volta al
món i té sortida i arribada en un port del Mediterrani.
Des de Barcelona, les vuit
embarcacions que competeixen per a tornar els primers, travessaran l’Estret de
Gibraltar després de deixar el capriciós Mediterrani i, passant per Canàries i
Cap Verd, baixaran prop de la costa sudamericana per a aprofitar l’anticicló de
Santa Helena per a tallar prop del Cap de Bona Esperança, rodejar l’Antàrtida i
enfilar de nou per l’Atlàntic després de deixar el Cap d’Hornos a babord.
Les severes condicions amb la
que es trobaran i la llargada de la prova fa que sigui una de les proves més
dures, però a la vegada, és també un banc de proves tant per a assajar nous
materials (per exemple tot el casc és fet de fibra de carboni, que li dóna més
resistència i molt menys pes), com noves formes d’alimentació (els regatistes
catalans s’enduran plats liofilitzats del Celler de Can Roca) com formes de
generació d’energies alternatives (després de provar l’eòlica i la solar, tots
els vaixells porten uns generadors hidrodinàmics que alimenten tant els
aparells electrònics de posicionament com els de seguretat).
La cursa també tindrà un vessant
d’exploració científica gràcies a l’ús de les naus i les naus durant el viatge.
El “One Planet, One Ocean” disposarà
d’un sensor de salinitat que en tot moment estarà prenent mesures per a
controlar la variabilitat segons la posició. Fletar un vaixell per a fer aquest
control seria caríssim per als científics, així que aprofitar-ne un que fa la
volta al món prop de l’Antàrtida és l’excusa perfecta per a obtenir dades
gratuïtes que ens han de permetre entendre molt millor la composició dels mars
i com afecta a la climatologia. Cadascun dels vaixells participants porta també
una balisa Argos de 22 kg que
deixaran caure al mar entre el Cap de
Bona Esperança i les illes Kerguelen.
Aquesta és un tipus de boia sonda que fa mostrejos en profunditat de les
característiques de l’aigua i els corrents marins i envia la informació via
satèl·lit durant sis mesos, i ajudarà als científics a entendre molt millor
aquesta zona de l’Oceà Índic a tocar de l’Antàrtic. Aquest vaixell també farà
un seguiment de la concentració de microplàstics en superfície.
A la vegada, tots els tripulants
aniran fent fotografies de l’aigua marina per sota el casc i el color permetrà
conèixer el grau de contaminació de les aigües (Projecte Citclops).
Aquesta vessant científica de la
regata és la que dóna encara més valor a una aventura nàutica que comença avui
i no acabarà fins que les embarcacions retornin a Barcelona, es calcula que
d’aquí a uns tres mesos.
Mentrestant, a la carpa
instal·lada just davant del monument a Colom al Port de Barcelona, cada dia es
contactarà amb un parell d’embarcacions per a poder conèixer en TV via
satèl·lit, com està evolucionant la regata.
Les noves tecnologies ens poden
fer gaudir d’una cursa al voltant del món com si l’estiguéssim realitzant
nosaltres: a la web de la cursa (www.barcelonaworldrace.org)
hi ha tota la informació i fins i tot una aplicació per a seguir-la en directe
al mòbil. I si això no és suficient per a sentir-nos mariners, sempre podrem
pujar en una barca, encara que siguin “Las Golondrinas” del Port, i
imaginar-nos que posem proa al Sud.