31 dic 2014

BARCELONA WORLD RACE: comença la volta al món

Si hi ha una manera de viatjar més antiga que l’«anar a peu» és fer-ho sobre l’aigua. Navegar va ser, des de la prehistòria, una de les maneres més efectives per a recórrer grans distàncies i descobrir nous horitzons i noves terres on habitar.
Amb el temps aquelles embarcacions s’han anat perfeccionant i s’han convertit en autèntics Fórmula 1 devoradors de milles, com és el cas de les vuit naus IMOCA 60 que avui a les 10h del matí iniciaran la volta al món davant del Port de Barcelona.
La Barcelona World Race és l’única regata nàutica que dóna la volta al món i té sortida i arribada en un port del Mediterrani.
 Des de Barcelona, les vuit embarcacions que competeixen per a tornar els primers, travessaran l’Estret de Gibraltar després de deixar el capriciós Mediterrani i, passant per Canàries i Cap Verd, baixaran prop de la costa sudamericana per a aprofitar l’anticicló de Santa Helena per a tallar prop del Cap de Bona Esperança, rodejar l’Antàrtida i enfilar de nou per l’Atlàntic després de deixar el Cap d’Hornos a babord.
Les severes condicions amb la que es trobaran i la llargada de la prova fa que sigui una de les proves més dures, però a la vegada, és també un banc de proves tant per a assajar nous materials (per exemple tot el casc és fet de fibra de carboni, que li dóna més resistència i molt menys pes), com noves formes d’alimentació (els regatistes catalans s’enduran plats liofilitzats del Celler de Can Roca) com formes de generació d’energies alternatives (després de provar l’eòlica i la solar, tots els vaixells porten uns generadors hidrodinàmics que alimenten tant els aparells electrònics de posicionament com els de seguretat).
La cursa també tindrà un vessant d’exploració científica gràcies a l’ús de les naus i les naus durant el viatge. El “One Planet, One Ocean” disposarà d’un sensor de salinitat que en tot moment estarà prenent mesures per a controlar la variabilitat segons la posició. Fletar un vaixell per a fer aquest control seria caríssim per als científics, així que aprofitar-ne un que fa la volta al món prop de l’Antàrtida és l’excusa perfecta per a obtenir dades gratuïtes que ens han de permetre entendre molt millor la composició dels mars i com afecta a la climatologia. Cadascun dels vaixells participants porta també una balisa Argos de 22 kg que deixaran caure al mar entre el Cap de Bona Esperança i les illes Kerguelen. Aquesta és un tipus de boia sonda que fa mostrejos en profunditat de les característiques de l’aigua i els corrents marins i envia la informació via satèl·lit durant sis mesos, i ajudarà als científics a entendre molt millor aquesta zona de l’Oceà Índic a tocar de l’Antàrtic. Aquest vaixell també farà un seguiment de la concentració de microplàstics en superfície.
A la vegada, tots els tripulants aniran fent fotografies de l’aigua marina per sota el casc i el color permetrà conèixer el grau de contaminació de les aigües (Projecte Citclops).
Aquesta vessant científica de la regata és la que dóna encara més valor a una aventura nàutica que comença avui i no acabarà fins que les embarcacions retornin a Barcelona, es calcula que d’aquí a uns tres mesos.
Mentrestant, a la carpa instal·lada just davant del monument a Colom al Port de Barcelona, cada dia es contactarà amb un parell d’embarcacions per a poder conèixer en TV via satèl·lit, com està evolucionant la regata.

Les noves tecnologies ens poden fer gaudir d’una cursa al voltant del món com si l’estiguéssim realitzant nosaltres: a la web de la cursa (www.barcelonaworldrace.org) hi ha tota la informació i fins i tot una aplicació per a seguir-la en directe al mòbil. I si això no és suficient per a sentir-nos mariners, sempre podrem pujar en una barca, encara que siguin “Las Golondrinas” del Port, i imaginar-nos que posem proa al Sud. 


26 dic 2014

VIAJE AL BLANCO (POLO NORTE) en UMB RADIO

Hace pocos días grabamos en el local de CASA MÈXIC en Barcelona un programa especial de Platicando con... para UMB RADIO junto a Luis Morales, su director, y Albert Torras, el vicepresidente de MEXCAT
Hablamos de la presentación de VIAJE AL BLANCO, mi nuevo libro sobre la expedición Último Grado al Polo Norte. Como siempre, ésta fue una charla distendida y muy divertida en la que pudimos hablar del frío del Ártico y sus consecuencias con mucho humor.
Aquí tenéis el vídeo de la charla, que después será emitida también dentro de la programación de UMB RADIO.

24 dic 2014

Mercados Navideños de Alemania

Mercado navideño de Jena (foto de Rene Schwietzke) 
Hay un documento que cita el mercado Striezelmarkt de Dresden, en Alemania, como ya en funcionamiento en 1434. Es el primer registro escrito que se conoce de un Mercado Navideño alemán (Weihnachtsmarkt), una tradición que parece remontarse al siglo XIV y que hoy en día llena de vida, luz y color las noches de los días previos a la Navidad en casi todas las ciudades de Alemania.
Visitar uno de los mercadillos navideños de Alemania nos va a permitir disfrutar de todos los sentidos: celebrados normalmente en la plaza mayor del pueblo o ciudad, los mercados navideños suelen estar formados por un conjunto de puestos donde se vende de todo relacionado con la Navidad. Varios artesanos suelen trabajar en directo para que los visitantes puedan apreciar sus trabajos y a la vez personalizar sus compras. Los puestos de comida invitan a descansar, reponer fuerzas y apreciar la diversidad gastronómica del país. Las tiendas de objetos navideños van a ser la excusa perfecta para que regresemos a casa cargados de regalos con los que decorarla. La música de los puestos callejeros nos van a entretener la tarde y con las atracciones infantiles los niños van a apreciar todavía más la magia de la Navidad alemana.

Aquí van algunos consejos para aprovechar al máximo una visita a un Mercado Navideño alemán:

  • Aprovecha el viaje para conocer la ciudad en el que se ubica el mercado. En casi cada ciudad de Alemania se monta un mercado alemán. En algunas ciudades grandes puede incluso haber más de uno. En Berlín, por ejemplo, hay hasta sesenta. Si lo que buscas es viajar también en el pasado, puedes visitar alguno de los mercados navideños alemanes que se hacen en alguna de las ciudades alemanas declaradas Patrimonio de la Humanidad por la UNESCO: Goslar, Ratisbona, Hildesheim, Bamberga, Lubeca, Tréveris (Trier), Aquisgrán (Aachen), Espira (Speyer), Weimar, Quedlinburg, Wismar o Stralsund. Además de disfrutar del mercado navideño podrás también disfrutar de la historia y la belleza del centro de estas ciudades. Algunos mercados, como el de Bad Wimpfen, permiten al visitante viajar a la Edad Media de forma aún más realista con los trajes y disfraces que llevan los vendedores, ataviados como si hubieran viajado en el tiempo: se pueden ver tenderos, monjes, caballeros y elegantes damas con sus vestidos de época…
  • Abrígate del frío: El mejor momento del día para visitar un Mercado Navideño es por la tarde, cuando el sol se pone y todas las luces de las paradas se encienden. El problema es que a esta hora, sin el poco calor que el sol pueda generar, todavía hace más frío, por lo que hay que ser previsor y abrigarse mucho.
  • Haz una pausa para comer y beber: el frío y el hambre se pueden contrarrestar con la variada gastronomía que se nos ofrece en los Mercados Navideños de Alemania. Hay una gran diversidad de productos según la ciudad y el Land donde nos encontremos, pero seguro que en todos ellos vamos a poder calentar nuestro cuerpo y nuestro espíritu con un poco de Glühwein, el célebre vino caliente con especias. También podremos encontrar dulces, almendras garrapiñadas, galletas (los famosos speculoos de jengibre están deliciosos) o los archiconocidos Bratwurst,…
  • Aprovecha para comprar detalles navideños: la presencia de muchos artesanos en las paradas de objetos navideños nos va a permitir ver como se fabrican los objetos navideños y pedir al artista que nos lo personalice. Hay muchísimos regalos posibles a comprar en un Mercado Navideño, en especial bolas de cristal decoradas, gorros y bufandas de lana, calendarios de adviento y sobretodo los conocidísimos cascanueces de madera, el más representativo del cual suele ser un soldado con una enorme boca con la que hacer palanca para romper las nueces.

23 dic 2014

Mediterrània oriental al Cultiu de Cultures del Jardí Botànic

El passat diumenge 21 de desembre, coincidint amb el solstici d’hivern, hi va haver al Jardí Botànic de Barcelona, depenent del Museu de Ciències Naturals de la ciutat, una nova jornada de Cultiu de Cultures, les activitats trimestrals que organitza gratuïtament la institució per a donar a conèixer un dels ambients mediterranis en què es divideix el Jardí Botànic. En aquesta ocasió, vam viatjar a la Mediterrània Oriental (Grècia, Turquia i Orient Pròxim) per a conèixer-ne les plantes i els costums i llegendes associats a aquestes.
Com els altres Cultius de Cultures, l’activitat comença amb la introducció de les dues guies que ens acompanyaran durant la decoberta: ens parlen d’expedicions, de metges i científics que al llarg dels viatges i exploracions a terres llunyanes van anar recol·lectant les plantes exòtiques que després s’han anat plantant al Jardí. Segueix amb l’obtenció del visat per al nostre passaport del Cultiu de Cultures i continua amb la lectura del conte preparat per a l’ocasió per als més petits (el Cultiu de Cultures és una activitat familiar del Jardí Botànic). Avui seguim la història de la Dariz, que viatja de Barcelona a Kalamata per a trobar-se amb el seu avi, amb qui anirà descobrint les plantes de la regió.
La particularitat del Jardí Botànic de Barcelona es troba en que no s’intervé en la irrigació o la protecció de les flora plantada, ja que en ser d’ambient mediterrani les plantes estan adaptades a viure en un clima com el de la ciutat.
La zona de la Mediterrània Oriental al Jardí Botànic ocupa part del pendent que s’enfila cap a l’Institut Botànic, i al llarg del recorregut anem coneixent algunes de les plantes de la regió. En especial de la zona de phrygana, un matollar semblant al que tenim a casa nostra, amb plantes d’arboç (Arbutus unedo) i fins i tot un tipus de palmera, la palmera de Creta (Phoenix theophrasti).
Moltes d’aquestes plantes tenen llegendes associades que les connecten amb les antigues divinitats gregues, i la guia que ens acompanya n’explica unes quantes: els xiprers (Cupressus sp.), per exemple, s’utilitzen encara en molts indrets per a indicar la disponibilitat de la masia a donar ajuda al viatger. Un xiprer plantat davant la casa significa que s’ofereix beure; dos, s’ofereix beure i menjar; tres, s’ofereix també allotjament per a passar la nit. La figura estilitzada del xiprer i el fet que les arrels creixen sempre cap avall en profunditat i no pas en superfície n’han fet un arbre especialment usat als cementiris, i la llegenda diu que es van originar quan un caçador va matar un cérvol especialment bonic: els déus el van castigar convertint-lo en un xiprer que podria contemplar per sempre més amb el tronc dirigit cap al cel, el cérvol a les altures.
També hi ha històries per al fruit de la magrana (Punica granatum): en la seva fugida de l’Hades, Persèfone va ser temptada per un fruit de magrana. En va menjar sis llavors, i per això passa sis mesos l’any a l’infern (els mesos de tardor i hivern) i sis mesos a la terra (la primavera i estiu).
Al final de la passejada pel Jardí, i per a refer-nos del fred, pugem a l’Institut Botànic, on ens tenen preparat un tast d’infusions d’herbes i fruits de la zona: poma seca, magrana, olivera, camamilla i te de muntanya (Sideritis syriaca).
Per acabar un recorregut per les llegendes de les plantes de la mediterrània oriental una contaire explica uns quants contes que embadaleixen tant a grans com a petits i ens transporten, directament, a les terres de Grècia, Turquia i l’Orient Pròxim.

Sobre què serà el proper Cultiu de Cultures? No se sap encara, però sigui on sigui, segur que ens ajudarà a viatjar des de Barcelona, simplement amb l’aroma de les flors i les llegendes explicades...

21 dic 2014

VIAJE AL BLANCO a AVENTURA'T

Avui no escriuré gran cosa en aquesta entrada, perquè si una imatge val més que mil paraules, aleshores un vídeo deu valdre més que un milió de paraules.
Aquests dies s'està emetent al programa AVENTURA'T en diverses televisions de la xarxa local de Catalunya el reportatge sobre l'expedició ÚLTIM GRAU el POL NORD i le meu nou llibre VIAJE AL BLANCO que vam gravar amb la productora audiovisual que dirigeix en Toni MestresTN PRODUCCIONS.
Al documental hi podreu veure fotografies i filmacions de l'expedició i a la vegada curtes explicacions meves en estudi. Aquí podeu veure el vídeo en la seva versió en català:

VIAJE AL BLANCO en TV

Hoy no escribiré mucho en este post, puesto que si una imagen vale más que mil palabras, un vídeo debe valer más que un millón.
Estos días se está emitiendo en el programa A TODA NIEVE en varias televisiones comunitarias de España el reportaje sobre la expedición ÚLTIMO GRADO al POLO NORTE y mi nuevo libro VIAJE AL BLANCO que grabamos con la productora audiovisual TN PRODUCCIONSEn el documental podréis ver fotos y filmaciones de la expedición y a la vez algunas explicaciones mías de estudio.Aquí podéis ver el vídeo en su versión en castellano. También se ha hecho una versión en euskera, en gallego y en catalán:


10 dic 2014

Anna Soler-Pont i la figura de l'agent literari


Ahir al Laboratori de Lletres de Barcelona es va celebrar l'últim Entremestres de l'any, el moment en el que els alumnes de l'escola i simpatitzants podem trobar-nos amb experts del món literari i editorial. Normalment els Entremestres han estat diàlegs amb escriptors, però ahir el tema de la conversa va ser "La Figura de l'Agent Literari", i la convidada per a parlar-ne va ser Anna Soler-Pont, directora i fundadora de l'Agència Pontas, autora i ara guionista i productora de la pel·lícula en cartellera "Rastres deSàndal", l'adaptació al cinema de la novel·la del mateix títol que va escriure amb l'Asha Miró.
En una taula amb dues cadires i un llum per a ambientar, amb un pòster de la pel·lícula a la paret i un roll-up del laboratori com a fons, la conversa va començar a les 20h a la sala gran de l'escola d'escriptura, com a diàleg entre Carles Lúria, escriptor i professor de l'escola, i Anna Soler-Pont, agent.
Abans d'entrar en matèria, va comentar com havia estat l’experiència de produir una pel·lícula (Pontas Films, una empresa germana de Pontas Agency en va fer la producció). Va ser una sort, diu, que ella mateixa s’encarregués del guió, perquè així podia anar-lo refent a mesura que els canvis se succeïen per causes externes.
«El productor d’una pel·lícula té tres limitacions: el temps, els diners i la llum», va dir ahir Soler-Pont, «i el guionista ha d’anar introduint canvis per a adaptar la pel·lícula a aquestes circumstàncies». Va ser una sort que la productora i la guionista fossin la mateixa persona, perquè sinó no hauríem pogut pagar tots els canvis, va insinuar l’agent.
El rodatge va durar tres setmanes a l’Índia i dues a Barcelona, i volia demostrar també que un equip directiu de dones pot aconseguir una gran pel·lícula. Fins i tot amb la complicació de rodar a l’Índia, on fan pel·lícules com a xurros (1.100 a l’any) però on tenen algunes particularitats, com per exemple que qui maquilla als actors i actrius no podien ser dones fins fa just dues setmanes. Ara els temps comencen a canviar.
El cinema sempre ha estat present a l’esperit comercial de l’Anna Soler-Pont, que va fundar Pontas al 1992 per a convertir-se en el que ella anomena “gestora de drets d’autor” (tant literaris com cinematogràfics). El món ha canviat molt gràcies al cinema, i ara menteixen aquells autors que diuen que escriuen sense tenir una imatge al cap: vivim en un món audiovisual. A la vegada, els directors de cinema i els productors són grans lectors (de fet, tots els directors d’una pel·lícula s’han llegit el llibre en el qual s’inspira, mentre que alguns editors poden no llegir-se els llibres que publiquen...). És a dir, cinema i literatura són ja dos móns que avancen de la mà. És potser per això que a l’Agència Pontas quan llegeixen un manuscrit a part de buscar que la història, tot i que sigui local, pugui vendre’s com a global en molts altres països, també miren que pugui tenir una projecció cinematogràfica futura.
Pontas va començar el 1992 després d’un viatge de l’Anna Soler-Pont amb cotxe des de Barcelona fins a l’Índia, un viatge de descoberta no només de vocació sinó també d’escriptors foranis.
Anna Soler-Pont (Barcelona, 1967), va estudiar filologia àrab i va acabar de perfeccionar l’idioma al Caire, on va poder conèixer un dels seus escriptors preferits, Naguib Mahfuz, per a prendre el te. Va ser en aquest viatge quan va conèixer tot un seguit de dones escriptores, explica, que li van donar els manuscrits per a que busqués editor a Europa. Quan va tornar a Barcelona, on treballava com a chica-para-todo en una petita editorial, va començar a buscar possibilitats d’edició i tothom li anava preguntant per qui eren els agents d’aquestes escriptores... «Llavors vaig saber què era un agent i què feia. Vaig veure que era allò el que volia fer jo», va dir Soler-Pont.
Des d’aleshores, Pontas Agency té una clientela de 85 escriptors per als quals gestionen la carrera: «A Pontas hem ajudat a jubilar de la feina a alguns escriptors potencials per a que es dediquin de ple en l’escriptura. És una aposta difícil, però que moltes vegades val la pena». En aquest sentit, l’Agent Literari fa de pont entre l’escriptor i l’editor, i el que busca és cuidar de la carrera de l’escriptor, aconsellant-lo per a que s’hi pugui dedicar en cos i ànima i pugui viure exclusivament de l’escriptura. «Els agents són presciptors: són el carril bus d’accés directe a l’editor per a arribar-hi amb un text el més correcte possible». Al final, un agent literari és a l’escriptor l’equivalent d’un manager a un cantant o actor.
Per això els agents treballen a comissió del que guanyi l’autor, una manera d’assegurar que sempre buscaran la major rendibilitat d’un llibre. Solen quedar-se un 15% dels beneficis de l’autor per a la llengua original i un 20% per a les traduccions.
Pel que fa a les llengües, a Pontas tenen autors que escriuen en català, castellà, francès, anglès i suec, i aquesta diversitat lingüística fa que en realitat el negoci a Espanya només representi el 15% de la seva facturació. A Espanya particularment el negoci editorial va de capa caiguda per diferents circumstàncies: la gent cada cop llegeix més, però compra menys. I si ho fa, sol ser piratejat: després de Tailàndia i Xina, el mercat espanyol és el més piratejat del món. I en un país on la llibreria que ven més llibres és el Carrefour ja es pot pensar la mena de llibres que solen vendre’s.
Per això es tracta d’especialitzar-se, diu Soler-Pont, en novel·la d’autors estrangers (ara estan tenint força èxit amb autors africans francòfons) o en traduccions a altres llengües. La feina dels agents, per a un escriptor que vulgui tenir una llarga trajectòria comercial, és imprescindible, diu Soler-Pont: «Als Estats Units cap editorial no t’accepta un manuscrit si no tens un agent. Serà per alguna cosa...». I és que, en la lluita econòmica entre l’autor i l’editor, és l’escriptor qui sol sortir-hi perdent. L’agent és, aleshores, l’encarregat de vetllar pels interessos de l’autor.

4 dic 2014

UNA RUTA POR TANGER (MARRUECOS)


Desde lo alto de la colina donde se alza la ciudad de Tánger, en el norte de Marruecos, en un día claro se ve la Península Ibérica, más allá del Estrecho de Gibraltar. Se ve el peñón británico y, en el lado marroquí, el monte Djebel Musa, la que dicen que es la otra de las dos columnas de Hércules que marcaban los límites del mar conocido. Los fenicios no tuvieron reparos en explorar zonas más remotas y llegaron hasta la calmada bahía que se extiende delante de la ciudad. Fundaron Tangis en 1450 a.C. y desde entonces todas las culturas que pasaron por la región (cartagineses, romanos, vándalos, bizantinos y árabes) contribuyeron a convertirla en una ciudad multicultural. A partir de la edad media perteneció primero a los portugueses y después a los ingleses, volvió a Marruecos y de los años 1920 a 1956 fue un condominio de varios países occidentales. Con una historia similar, no ha de extrañar que Tánger sea la perfecta fusión entre Europa y África, entre lo exótico y lo próximo, y se convierta en una perfecta puerta de entrada a Marruecos para los que visiten el país por primera vez.
La vieja Medina de Tánger, con su centro en la plaza del Pequeño Zoco, conserva la esencia de los barrios magrebís en sus tortuosas callejuelas de adoquines y sus rincones de sombra refrescante y flores perfumadas. Algunas tiendas a lo largo de las calles reclaman la atención de los turistas en busca de souvenirs: pantuflas, pipas de agua y tajines de barro. Entre la multitud que circula por las grandes vías como la Rue Es Siaghine (la antigua Decumanus Maximus romana) podemos ver todavía a personajes de otra época, como el aguador, con su folclórico atavío, que vende agua a pocos dírhams la taza. En uno de los estrechos pasillos de la medina una puerta decorada nos permite acceder al antiguo Consulado de los Estados Unidos, el primer edificio diplomático de este país que se estableció en el extranjero. En el interior se encuentra una gran colección de libros y objetos personales del americano Paul Bowles, escritor de la novela “El Cielo Protector” y habitante de Tánger durante gran parte de su vida. Otros escritores como Burroughs y Capote también tuvieron su influencia tingitana, y la ciudad inspiró también, con sus bellos colores, a pintores como Delacroix, Matisse y Marià Fortuny.
En lo alto de la Kasbah, la zona más antigua de la Medina, se alza el palacio de Dar El Makhzen, la residencia del sultán desde el siglo XVII. Ahora alberga el Museo de Artesanía Marroquí y de Antigüedades de la ciudad, por lo que se puede entrar a visitarlo. Lo mejor es el jardín amurallado: palmeras, granados, adelfas y otros arbustos y flores llenan el recinto de color y fragancia. Se trata de un remanso de paz en el ajetreo de la ciudad, lejos del mundanal ruido que emana del caos de la ciudad moderna. Desde lo alto de la Kasbah, Tánger desciende poco a poco la loma hasta el mar por terrazas y patios blancos cubiertos de antenas parabólicas y cables para tender la ropa limpia. Junto al mar, en la blanca arena de la gran playa municipal juegan a futbol los chicos y algunas parejas vienen a contemplar el ocaso del día y aprovechan para retozar en la intimidad de la gran extensión. La tarde llena de actividad la Avenue Mohamed VI entre el mar y la muralla. Los cafés rebosan de hombres que conversan entre sorbos de thé à la menthe y caladas a sus eternos cigarrillos. Unas mujeres del Rif, cubiertas con velos y sombreros de paja, venden higos chumbos pelados en los escalones junto a la muralla. En unos braseros de carbón y hojas de maíz unos vendedores ambulantes tuestan mazorcas. El acre olor del humo se eleva por encima de los muros almenados. Más allá, unos jóvenes venden rodajas de naranja asadas con miel, uno de los postres más conocidos y deliciosos. Subiendo por una de las calles que resiguen la muralla, se pasa por el Gran Zoco, bullente de actividad frenética, coches que avanzan a golpes de bocina y paseantes que cruzan la calle en dirección a la mezquita de Sidi Bou Abib, que con su alta torre roja decorada con mosaicos es de las más grandes y bellas de la ciudad.
El barrio de Marshan, en lo alto del acantilado que domina el Estrecho de Gibraltar nos permitirá conocer cómo vivían los ricos europeos que vinieron a trabajar a Tánger. Hay que destacar el Palacio Mendoub, que fue durante un tiempo residencia del multimillonario Malcolm Forbes y donde se encuentra su fabulosa colección de más de 115.000 soldaditos de plomo representando varias batallas de la historia.
Una memorable manera de terminar una visita por la ciudad de Tánger es hacerlo en una de las terrazas del café Hafa que se levantan, como en un mirador, delante de las aguas azules del mar. El café sirve té, sopa y aceitunas a los lugareños y visitantes desde la década de 1920, y desde sus frágiles sillas han bebido y comido multitud de personajes conocidos. Tanto los Beatles como los Rolling Stones pasaron aquí alguna tarde, y saboreando una puesta de sol desde una de las terrazas, no es difícil imaginar que las magníficas vistas les inspiraron más de una canción.


Este artículo apareció por primera vez en el número de Diciembre de 2013 de la revista AFROKAIRÓS.


Para conocer más acerca de MARRUECOS, clica aquí [+]

1 dic 2014

VIAJE AL BLANCO al CEB

El passat dijous 27 de novembre vaig fer una xerrada amb fotografies sobre el VIATGE AL BLANC, l'Expedició Últim Grau al Pol Nord, que em va dur a l'eix septentrional de la Terra després d'esquiar 111 km sobre el gel de l'Oceà Glacial Àrtic. 

La xerrada va omplir la sala de reunions del Centre Excursionista de Badalona, i la Televisió de Badalona se'n va fer ressò a les notícies del migdia de l'endemà (a partir del minut 23:56):








Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...