4 nov 2008

Democràcia a Amèrica

Durant aquests últims dies s’ha parlat tant de les eleccions americanes que no tinc gaire cosa a afegir-hi fins que demà no es decideixi el guanyador. Obama o McCain, aquesta és la qüestió. Només m’agradaria recordar el significat que la democràcia pren als Estats Units de la mà d’un dels locutors de ràdio més coneguts d’Amèrica, encara que sigui fictici.

Chris Stevens, locutor de la KBHR de Cicely, el genial personatge interpretat per John Corbett a la sèrie Doctor en Alaska (Northern Exposure, en anglès), es dirigeix als seus oients en diferents moments del capítol “Democràcia a Amèrica” (de la tercera temporada) per a fer-los anar a votar a les eleccions per a l’alcaldia entre Holling Vincoeur, l’alcalde del moment, i Edna Hancock, l’aspirant. El capítol ja em va entusiasmar quan el vaig veure per primer cop, i he tornat a reveure’l aquests dies en memòria de les eleccions americanes. El rerefons polític del capítol ens permet gaudir altre cop més de les inspirades paraules filosòfico-místiques d’en Chris Stevens, i ens permet alhora endinsar-nos en el sentiment de patriotisme i de privilegi democràtic que inspira els americans a dirigir-se a les urnes.

Les paraules les he tret del llibre Love, live and the whole karmic enchilada, un compendi dels comentaris més divertits i originals del locutor del programa Chris in the mornings, un llibre de lectura imprescindible per als qui som fans de la sèrie:

Amics, romans, votants del cens, pareu-me atenció.
Holling Vincoeur ha recollit el guant llençat per Edna Hancock. Tenim una cursa electoral per a l’alcaldia, i a això, només hi puc afegir alea jacta est, els daus han estat llençats, la batalla s’apropa, agafeu-vos els barrets. Serem testimonis altre cop d’aquest ritus sagrat quan cadascú de nosaltres esdevindrà acòlit davant l’altar de l’urna, el nostre temple secular. Conciutadans de Cicely, el meu cor batega i balla al so dels tambors d’un poble lliure, una ciutat en un turó. Et pluribus unum.
Em sento proper a les paraules de Walt Whitman, pastor dels marginats:
"Oh Democràcia! Prop teu una gola s’infla ara per a cantar joiosament!"

Amics meus, avui quan miro Cicely, no hi veig un poble, sinó la història d’una nació escrita en miniatura, inscrita a les esquerdes del paviment, reverberant sota el pas de cada camió que hi circula. Avui, cadascú que veig al carrer m’està dient "Amèrica". Érem els rebutjats, l’escòria, les ruïnes afligides d’un món en decadència. Però vam arribar aquí, vam construir carreteres, vam erigir indústries i poderoses institucions. Per descomptat, al llarg del camí vam exterminar incomptables cultures indígenes i vam esclavitzar generacions d’africans. Vam tacar la nostra bandera amb un cúmul de pecats que mai no podran ser esborrats. Però avui, som aquí per a celebrar els aspectes gloriosos del nostre passat. Un tribut per a una nació de pobles lliures, el país que Whitman exaltà:

El geni dels Estats Units no es troba en els seus executius o legisladors, ni en els seus ambaixadors ni en els seus autors, escoles, esglésies o bars, ni tan sols en els seus diaris o entre els seus inventors, sinó principalment en la gent del poble”.

Mai no m’he sentit tant orgullós de viure a Cicely. Necessito sortir fora i omplir-me els pulmons de l’aire net i profund de la democràcia.

----------------------------------------

Conciutadans, no podem escapar de la història. Les proves de foc per les quals hem de passar ens marcaran amb honor o amb deshonor per a la propera generació”. Abraham Lincoln, senyores i senyors. Però la democràcia no és un esport per a només veure. S’hi ha de participar, i això significa que la vostra presència serà necessària avui al vespre al debat entre candidats. Sigueu mereixedors de la vostra herència. És tal com Justice Holmes va dir:

"És necessari que cada home pugui compartir la passió i acció del seu temps sota perill que en el futur sigui jutjat de no haver viscut".

Ja he dit prou. Debat a les 19:30. Sigueu-hi.

----------------------------------------

"No som enemics, sinó amics. No hem de ser enemics. Si bé la passió pot tensar els nostres llaços d’afecte, mai no els hauria de trencar". Les paraules de Lincoln a una nació dividida són el meu consell a una Cicely dividida.

Holling Vincoeur, ja saps que sempre seràs el primer en els cors dels teus conciutadans. Avui el poble ha dit que simplement vol l’Edna per a portar les rendes durant un temps. I això està bé! I si no funciona, tindrem unes altres eleccions, d’acord? No és perfecte, però és el millor sistema que s’ha pogut pensar.

És tal com va dir Oliver Wendell Holmes: "La Constitució és un experiment, així com la vida és un experiment".

Per cert, les últimes paraules d’avui pertanyen a Thomas Jefferson, tercer president dels Estats Units, que ens va regalar aquestes paraules per a fer-nos rumiar:

"Sovint es diu que a un home no se li pot confiar el govern de si mateix. Pot aleshores ser-li confiat el govern dels altres? O hem trobat àngels en la forma de reis per a governar-lo a ell? Deixem que la història respongui aquesta qüestió".

----------------------------------------

Com se sol dir, que guanyi el millor. Esperant que sigui Obama, és clar.

No hay comentarios:

Publicar un comentario

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...