5 nov. 2008

Música jueva sefardí-ashkenazi

Com es poden unir les tradicions jueves sefardís i ashkenazi d’Europa en un mateix concert? Eduardo Paniagua i Klezmer Sefardí ho han aconseguit de la manera més senzilla possible, amb la representació d’un casament jueu entre una noia sefardí de Bulgària i un noi ashkenazi de Romania. De la unió en surt una combinació de ritmes i sons particular i molt interessant.

Promogut per l’Institut Europeu de la Mediterrània, el concert ha tingut lloc a l’església barroca de Sant Felip Neri a Barcelona. En un escenari d’il•luminació cuidada i davant d’una assistència que ha acabat omplint tots els bancs de l’església i encara n’hi ha hagut que han seguit tot el concert d’empeus, els intèrprets han anat passejant l’audiència pel que podria haver estat el recorregut d’una boda entre les dues cultures jueves.

Jorge Rozenblum, jueu argentí d’orígens de l’Est d’Europa s’encarrega de conduir el públic a través de la història, que transcorre al voltant del Danubi que separa Bulgària de Romania i l’influència de les dues subcultures jueves: al nord els ashkenazi i la seva llengua yidish, una espècie d’alemany antic amb paraules hebrees i eslaves; i al sud els sefardís de l’antiga Sefarad amb el vell castellà del segle XIV espargit de paraules hebrees.

Els músics, com si fossin intèrprets al casament, combinen les músiques dels dos pobles, i els seus instruments. Sonen melodies arabitzants provinents d’un oud (llaüt), kaval, qanun (salteri turc) i darbuka (un tambor àrab) del sud del riu, i per la part del nord sonen l’acordió, violí i clarinet d’una melodia que recorda vagament els ritmes gitanos.

La banda, com la música, inclou gent d’orígens variats. Nasco i Ivo Hristov, dos germans cristians de Bulgària que toquen l’acordió i el clarinet, respectivament; un cristià espanyol, el mestre Eduardo Paniagua que toca el qanun, el kaval, les nei (flautes oblíqües d’origen àrab), la flauta dolça i la darbuka; Wafir Sheikh, un sudanès musulmà que toca el llaüt, el violí i la darbuka; Jasmina Petrovic, de Croàcia, que hi posa una magnífica veu, i en Jorge Rozenblum.

El resultat és una combinació que transporta l'oient directament a una època ja passada, a unes cultures amb arrels a tot Europa.

El CD inclou les tretze cançons que han tocat aquesta nit i que conformen tota una selecció històrico-musicogràfica de la cultura jueva europea.

1. Miserlou (de Grècia, música sefardí amb lletra en yidish)
2. Dame parás (de Bulgària, música i lletra sefardí)
3. Di sapoykalaj (de l’Est d’Europa, música ashkenazi amb lletra en yidish)
4. Las esuegras de agora (de Turquia, música i lletra sefardí)
5. Mileva rachenitza (de Bulgària, Instrumental)
6. La rosa se enflorese (de Turquia, música i lletra sefardí)
7. Lejá dodí (de Bòsnia, música sefardí i lletra en hebreu)
8. Tantzn, tantzn idelej (de l’Est d’Europa, música instrumental ashkenazi)
9. Dances nupcials (de Transilvània, Romania, instrumental)
10. Der alter bulgar (de l’Est d’Europa, música ashkenazi instrumental)
11. Oy, qué casas tan hermosas (de Bulgària, música i lletra sefardí)
12. Sha Shtil! (de l’Est d’Europa, música ashkenazi amb lletra en yidish)
13. Dem Rebns Tants (de l’Est d’Europa, música ashkenazi instrumental)

Una música per a recórrer la història. Un CD per a escoltar-lo i relaxar-se.
Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...