7 nov. 2008

280 anys del naixement de James Cook

Avui es compleixen 280 anys del naixement de James Cook, un dels més grans navegants de tots els temps. El meu homenatge és un petit relat sobre la seva relació amb Anchorage, Alaska, que vaig escriure després del viatge que hi vaig fer el 2005:

Quan el 1778, el capità James Cook va arribar a tocar de l’indret on actualment hi ha la ciutat d’Anchorage, ni ell ni la seva tripulació no hi van trobar rastre de cap assentament humà encara que excavacions arqueològiques posteriors prop de Beluga Point han determinat que la zona està habitada des de fa cinc mil anys. Primer hi van viure esquimals, i a partir del segle V d.C., indis Denai’na atapascans. Quan Cook va arribar a l’extrem de l’estret que duu el seu nom, a la zona hi vivien ja uns cinc mil indis. La ciutat que esdevindria Anchorage, però, encara s’havia de crear.

El periple de Cook havia estat llarg. En aquell tercer viatge, després de sortir d’Anglaterra dos anys abans, havia explorat ja les illes de Tahití i havia descobert fortuïtament l’arxipèlag que anomenà Sandwich en honor del seu patró, John Montagu Baró de Sandwich, i que actualment es coneixen amb el nom de Hawaii. Des de l’arxipèlag, Cook va posar proa cap al nord-oest fins a Vancouver Island i Nootka Sound, on va veure un indi amb dues culleres espanyoles de plata penjades al voltant del pit i, seguint la costa, va arribar-se fins a Kayak Island. Després va enfilar cap a Prince William Sound, on va estar un temps fent reparacions als dos vaixells de l’expedició, el Resolution i Discovery. Van acampar al costat de Bligh Reef, després desafortunadament cèlebre pel paper que va jugar l’escull en el naufragi de l’Exxon Valdez.

Cook anava darrera del premi de vint mil lliures que hi havia per al descobridor del Pas del Nord-oest, el pas que havia de permetre als mercants una via ràpida de connexió entre Anglaterra i Xina. Per alguns mapes de l’època, Cook intuïa que el Pas havia de ser cap al nord, i resseguint la costa de la península de Kenai, va enfilar per l’ample estret que més endavant seria batejat per l’Almirallat amb el nom de Cook Inlet i va arribar-se fins al punt on aquest es bifurca en el Knik Arm i Turnagain Arm. Envià una barca per a explorar aquest últim fiord, però en veure que el Pas no era cap aquella direcció van haver de fer mitja volta. D’aquí li ve el seu nom.

Just a l’altra banda de Turnagain Arm, trenta-dos quilòmetres al sud d’Anchorage, el capità Cook va oficialitzar la descoberta d’aquesta zona d’Alaska i en va formalitzar l’acte de possessió en nom del rei Jordi III d’Anglaterra. En una ampolla hi va guardar un manuscrit amb la data i referències de l’expedició i junt amb unes monedes, va enterrar-la al punt que encara avui continua anomenant-se Point Possession. Tot i que la zona va ser excavada per a poder-hi passar un oleoducte subterrani que transporta el cru d’algunes plataformes petrolíferes del centre de l’estret fins a Anchorage, l’ampolla i el document encara no han estat trobats.

Possiblement és per la proximitat al cèlebre lloc de desembarcament que la ciutat d’Anchorage té a Cook com un dels seus herois. Per començar, és la ciutat més gran de l’Estret de Cook, i sent com és una ciutat molt moderna i sense gaire història, qualsevol lligam amb un personatge de la fama de Cook segur que inconscientment ajuda als seus habitants a superar un sentiment de possible desconcert sobre el perquè de l’elecció d’aquest lloc per a viure.

Juntament amb una vintena de jubilats, m’arribo passejant fins a Resolution Park. Els nostres guies són en Wayne Collins i en Robert Ervine de l’Alaska Public Lands Information Center d’Anchorage. Cada dia organitzen diverses sortides per a donar a conèixer la ciutat i avui toca la història del Capità Cook. De la Quarta Avinguda, on hi ha l’Edifici Federal que alberga un petit museu de la Public Lands, fins al parc no hi ha més que cinc cantonades, i recorrent-les a peu, tenim temps de sobra per tal que en Wayne ens expliqui la història del capità i com, des del seu naixement en una família humil de Marton el 1728, va anar escalant els rangs de la marina únicament gràcies a la seva capacitat i habilitat.




















Resolution Park és en realitat un tros de terra cobert d’arbres i herba a tocar de l’aigua de Knik Arm. Un balcó de fusta domina el braç d’aigua salada, fangosa i grisa com el plom. Uns quants vaixells de càrrega naveguen amb cura per entre els braços de fang traïdors i arriben fins a la terminal del port d’Anchorage, a uns centenars de metres d’on som. Les coses han canviat molt des dels temps del capità Cook, i on ell només hi va veure arbres i herbes, ara els acolorits contenidors metàl•lics em recorden que el port d’Anchorage rep tres quartes parts de totes les mercaderies que arriben a la zona sud i centre d’Alaska.

Al mig del balcó, en un pedestal de fusta que l’eleva sobre l’estret que duu el seu nom, una estàtua del capità Cook, sostenint un mapa enrotllat amb una de les mans, rememora el moment en què el gran navegant va arribar fins aquí el 1798. L’estàtua, empetitida pels gratacels d’oficines que s’eleven darrera seu, hi va ser erigida el 1976 per a commemorar els dos segles de la independència dels Estats Units i l’inici del tercer viatge de Cook. Al fons, confonent-se amb els núvols, s’aixequen les Tordrillo Mountains i les Talkeetna Mountains.

-En un dia clar -diu en Wayne assenyalant el nord-oest, des d’aquí és possible veure el Denali, aixecant-se entre els núvols.

Tot i que hi ha uns binocles fixos a l’abast del públic, no serveixen per a travessar l’espessa capa de núvols que arriba a cobrir la punta del cim. Fins i tot des d’aquí el Denali continua resistint-se’m. Pel que diuen els llibres d’història, el capità Cook sí que va poder veure el Denali quan va ser aquí, però tot i que sabia que era una muntanya alta, no li va donar nom ni tampoc no en va fer massa cas. Al capdavall, ja havia vist i batejat altres muntanyes des del mar, entre altres els Monts Edgecumbe i Fairweather. En això de posar noms, Cook excel•lia. Tot i que no va ser el descobridor d’Alaska, el capità James Cook sí que va ser el qui la va explorar i mapar amb més cura. Navegant superb i cartògraf metòdic, Cook va utilitzar tant noms anglesos com locals per a nomenar les fites geogràfiques que anava descobrint. Molts dels noms que es poden veure en un mapa d’Alaska fan referència als tripulants de les seves dues naus o a personalitats angleses que el van subvencionar: Cook Inlet, Bligh Island, Gore Point, Billings Glacier, Dixon Entrance, Portlock Harbor i Vancouver Island fan tots referència a navegants d’aquella expedició; Prince William Sound, Cape Prince of Wales, King Island i Montagu Island fan referència a l’aristocràcia i reialesa que el van ajudar.

Curiosament, Cook Inlet, l’estret amb què l’Almirallat va voler honorar el nom del navegant, va desil•lusionar Cook estrepitosament en les seves expectatives de trobar-hi el Pas del Nord-oest. Cook tornà enrere i resseguí aquest cop la costa cap a l’oest. Connectant les illes que, com les perles d’un collaret, formen la cadena de les Aleutianes, va arribar-se fins a Unalaska i d’aquí va entrar cap al nord al mar de Bering. Als 70º 44’ Nord va trobar-se el pas impedit per una muralla de gel de quatre metres d’alçada que avançava a una velocitat de més de dos quilòmetres per hora. Sense poder prosseguir, Cook va haver de tornar enrera i va aprofitar per a explorar la península de Chuckchi a Sibèria. Amb l’hivern a punt d’arribar, va decidir anar-lo a passar a les illes Sandwich, que no havia tingut suficient temps per a explorar. Seria en aquestes illes on Cook trobaria la mort en una batussa amb els indígenes causada per un robatori.

Però això ja és una altra història.
Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...