
Pensem en la sorra del desert que avança, i en la de la platja que retrocedeix; en la sorra de les tempestes que tot ho enceguen en remolins; en la sorra que donà el vidre amb què es poden fer ulleres per a veure-hi; en la sorra que serveix als tuareg per a aprendre a escriure; en la sorra que serveix per a crear arquitectes en castells humits vora el mar; en la sorra que erosiona les piràmides i l'esfinx; en la sorra que cobreix les tombes antigues; en la que marca el pas del temps als rellotges cònics...
Per això, quan aquests dies anem a la platja i maleïm els minúsculs granets que troben la manera de ficar-se per dins el vestit de bany i arribar a les parts més íntimes, pensem en tot el que representa la sorra per a nosaltres, i no ens enfadem tant...
I qui no vulgui patir, que vagi a la piscina i es miri la sorra a distància!
hola jordi,
ResponderEliminarm'estreno amb un comentari al teu blog. De moment és el primer text que llegeixo, la teva "oda a la sorra", què bo. Molt maco. I el vídeo... m'ha deixat imnotitzada! surten uns dibuixos molt senzills però el que m'ha encantat és el anar veient com es van formant com si es fessin sols... és molt maco de veure. Miraré més a la web d'aquesta senyora... merci per compartir-lo!
fins a un proper comentari al teu blog..
mariona :D (sanfe)
(inventariant.wordpress.com)
Mariona, moltes gràcies pel comentari! Sí, tu, la sorra sembla senzilla, quatre granets de res, però pot ser complexa i a la vegada bonica, oi? Depèn de l'ús que se'n faci... :-) Fins la propera!
ResponderEliminarEstic flipant amb els dibuixos d'aquesta dona!! Segurament va ser ella que va fer un anunci a la tele no fa pas massa temps on s'anaven dibuixant camps de blat, una noia mirant, etc... La veritat no recordo de què era l'anunci, perquè em quedava ensimismat veient com la sorra anava prenent forma.
ResponderEliminarÉs ben inesperat el que va dibuixant. Abans de fer les ovelles pensava: "però què carai està fent!!!"
Espectacular