28 oct. 2008

Els tresors del São José

El 1622, el galeó São José va sortir de Lisboa capitanejant una flota que transportava un tresor del rei Felip III fins a Goa, a l’Oest de l’Índia, la capital de l’Imperi Portuguès d’ultramar. A bord hi anava Francisco da Gama, el besnét del llegendari explorador Vasco da Gama, que havia estat nomenat nou Virrei de l’Índia portuguesa.

Mentre donava la volta a Àfrica, lluny de la protecció de la mare pàtria, la flota es va veure atacada per vaixells de corsaris anglo-holandesos. Els atacs van durar uns quants dies, fins que finalment, el vaixell insígnia de l’expedició, el São José, va ser enfonsat davant la costa de Moçambic.

383 anys més tard, el galeó va ser descobert per l’empresa Arqueonautas Worldwide, una empresa amb base a Madeira especialitzada en la recuperació de jaciments arqueològics marins. En aquest aspecte, Alejandro Mirabal, el Director d'Operacions i arqueòleg principal d’Arqueonautas, deixa clara la posició de l’empresa respecte la sempiterna disputa de què és arqueologia i què és pillatge quan l’excavació és realitzada per la indústria privada: “L’arqueologia és una activitat de recerca un estat mental, una investigació per a entendre millor el nostre passat de manera que puguem planejar millor el futur ”, diu Mirabal. “Mentre aquests principis estiguin entesos, no hi ha cap diferència important si una expedició és finançada pels contribuents públics o per capital privat. El que és important és que el coneixement recollit durant la recerca sigui fet públic per al més gran número possible de gent interessada possible. La resta és política, i jo no sóc un polític”.
Política o no, el cert és que les empreses privades caça-tresors acostumen a ampliar els seus beneficis reduint les activitats que justament no els n’aporta cap, i solen deixar les investigacions arqueològiques de banda per a concentrar-se en l’excavació més ràpida possible dels tresors que estiguin rescatant.

Des que l’any 2007 l’empresa Odyssey Marine Exploration va excavar el vaixell amb nom clau Black Swan en algun punt de l’Atlàntic i en va extreure més de 500.000 monedes antigues (prop de 17 tones), el públic s’ha conscienciat més de la necessitat de regular més aquestes activitats. En especial el públic espanyol, ja que se sospita que el Black Swan d’on provenia totes aquestes riqueses és el Nuestra Señora de las Mercedes, una fragata enfonsada pels britànics prop de Portugal el 1804.

Potser en aquest cas Arqueonautas Worldwide sí que va fer una recerca arqueològica esmerçada, però no deixa de ser una empresa que busca beneficis, i a partir d’aquest Octubre, ha signat un acord amb Odyssey (que té molta més experiència en la distribució final) per a vendre fins a 7.200 monedes trobades al derelicte del São José. Dels més de 24.000 Reales que es van trobar, les que es posen a la venda representen menys que una tercera part del total. La resta, anirà una part al govern de Moçambic i una altra possiblement s’utilitzi per a pagar la fortuna que ha costat rescatar-les o, més probablement, no vulguin vendre-les totes de cop per a poder pujar el preu per cada moneda.

La venda ha de permetre seguir amb les excavacions (es pensa que hi ha més de 39 vaixells enfonsats interessants prop de la costa moçambiquenya), millorar les instal•lacions del museu de Moçambic on s’exposaran part de les troballes i, segons les autoritats del país, fer rendible així un patrimoni que d’altra banda quedaria oblidat per sempre.

Un pot estar d’acord o no amb aquest tipus d’activitat o no. Però el cert és que aproximadament un milió de vaixells reposen al fons del mar, alguns d’ells amb enormes tresors per descobrir. La major part mai no seran descoberts i, o bé quedaran submergits per tones de fang i detritus, o quedaran incrustats en el corall dels esculls on van naufragar. El fet de poder recuperar aquestes riqueses no ha de ser perjudicial si es duen a terme els estudis arqueològics paral•lels adequats. Aconseguir-ho és només possible si els governs i les empreses privades es posen d’acord amb noves legislacions. La investigació pública no pot donar l’abast amb la quantitat de derelictes que hi ha als oceans, i les empreses privades no hi intervindran si no en poden obtenir un benefici econòmic. Al capdavall, amb una estreta col•laboració hi podria guanyar tothom.

De moment, els qui ja hi han guanyat són els col•leccionistes de numismàtica, que podran comprar les monedes amb què sempre havien somiat i que fins ara havien estat reposant al fons del mar.
Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...