23 sept. 2014

Oli d'Argània al Jardí Botànic: Cultiu de Cultures


El passat diumenge matí al Jardí Botànic de Barcelona vaig poder assistir a una nova edició del cicle CULTIU DE CULTURES que, coincidint amb els equinoccis i solsticis de l’any, vol fer un repàs de les diferents àrees de flora mediterrània que hi ha al Jardí. Ahir tocava descobrir la Flora del Nord d’Àfrica.


La visita guiada, gratuïta amb el preu de l’entrada, està destinada principalment a un públic familiar, tot i que és interessant tant per a nens com per a adults, amb formació científica o sense i s’hi convida també al públic en general.

Com en altres ocasions del Cultiu de Cultures, la jornada comença a les 11:30h explicant el context de les expedicions científiques que a partir del segle XVIII van començar a explorar els confins de la Terra i com mica a mica es va anar coneixent la flora mundial. Cook, Darwin i fins i tot la família de farmacèutics Salvador s’hi mencionen. De fet, des de fa poc a l’Institut Botànic del propi Jardí s’hi pot veure l’exposició SALVADORIANA, que mostra objectes de tot el món recollits per aquesta família col·leccionista.

Abans de tot viatge convé tenir tota la documentació en regla, per la qual cosa els guies ens entreguen un passaport i un adhesiu com a visat. Cada tres mesos tindrem l’oportunitat de tornar a un nou Cultiu de Cultures per a anar omplint el passaport amb els visats de les següents àrees mediterrànies. 


Davant d’un mapa del Jardí es mostren les àrees mediterrànies del món, per a entrar en detall en la que toca avui, el Nord d’Àfrica. La ruta pels diferents fitoepisodis (paisatges), ens porta per una zona de oued, de terra seca, com si representés el fons d’un riu de cabal variable. Aquí hi podem observar canyes (Arundo mediterranea), grans matolls de baladre (Nerium oleander) i altes palmeres datileres (Phoenix dactylifera). A l’altra banda del caminet que enfila Montjuïc, en un talús que simula els pendents de muntanya de l’Atlas, hi ha uns quants cedres de l’Atlas (Cupressus atlantica), de branques amples i flexibles: quan neva, el pes de la neu les vincla fins que, caiguda la neu, tornen a alçar-se.

Però el gran atractiu de la ruta és poder veure els arbres d’argània (Argania spinosa), una espècie aprofitada des de fa segles per a obtenir-ne un apreciat oli tant alimentari com d’ús estètic. Al Jardí Botànic n’hi ha uns quants exemplars (difícil perquè no se’n fan conreus), de troncs nuosos, recargolats i rugosos, branques dures plenes de fulletes verdes i protegides per llargues punxes. Sembla mentida que les cabres s’hi puguin enfilar per a alimentar-se de les fulles o dels fruits, però a la regió del Marroc on creix l’argània ho fan. Aquí al Jardí encara són verds, però al terra hi ha uns quants fruits caiguts de la temporada anterior, i les noies que organitzen la visita guiada n’han agafat per al taller.


Els CULTIUS DE CULTURES tenen sempre una segona part que consisteix en un taller de contacte amb algunes de les espècies típiques de la regió. Per al del Nord d’Àfrica, i disposant de llavors d’argània, semblava evident la decisió: el taller consistiria en aconseguir fer oli d’argània.





A les aules formatives de l’Institut Botànic veiem unes quantes imatges i un vídeo sobre la producció de l’oli d’argània (en cooperatives femenines on les dones amazigh trenquen les fortes nous de l’argan i les aixafen en molins) i provem unes mostres de diferents olis cosmètics i alimentaris. El punt culminant del taller arriba quan nosaltres hem de trencar les nous i gràcies a un molinet de pedra comencem a moldre algunes de les llavors. Al cap d’una estona de girar, la pedra comença a amarar-se d’una substància oliosa: la tasto. Té el mateix gust que l’oli d’argània que hem tastat abans amb unes torrades de pa. Objectiu aconseguit: hem fet oli d’argània!



La tercera i última part dels CULTIUS DE CULTURES és un contacontes relacionat amb l’àrea que s’ha visitat, i la contaire, vestida a l’exòtica, ens trasllada amb els seus contes a temps passats i terres lllunyanes on l’argània, luny de ser un arbre desconegut, és l’arbre que ho dóna tot: fusta per a construir, llenya per al foc, farratge per a les cabres i oli per als humans.  

Si t'ha agradat aquesta entrada potser voldràs llegir-ne d'altres del blog similars:
Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...