2 jul. 2014

Descobrint la costa nord de Barcelona

Ara fa uns mesos vaig poder comprovar com l’Àrea Metropolitana de Barcelona havia adaptat la llera del riu Llobregat per a facilitar-hi la descoberta d’espais naturals i lúdics.
Ara fa pocs dies vaig poder conèixer, de la mà d’AMB i Descobrir Catalunya, quines eren les atraccions que podia brindar-nos l’altre gran riu de Barcelona, el Besòs. I vaig descobrir, com em va passar amb el Llobregat, que tenim molt a prop de la capital un seguit de llocs molt interessants per a visitar.
Com que la ruta prometia ser llarga, vam fer-ho amb Segway, un mètode de transport eficaç, ecològic i descansat, amb la companyia Barcelona Segway Tour. Uns minuts per a aprendre el funcionament bàsic de l’aparell i de seguida vam començar la ruta fins a la desembocadura del Besòs, una zona plena de canyissars i platja. Durant els anys 70 i 80 del segle passat va ser el reiu més contaminat d’Europa, però des que a partir de la dècada de 1990 es va començar a netejar i les seves aigües es van depurar, la riquesa ecològica del riu ha tornat, i des del 2004 el Parc Fluvial del Besòs és un dels espais verds més importants de la regió metropolitana de Barcelona.


A partir d'aquí passem pel costat de la central tèrmica de FECSA (que estan desmuntant) i atravessem el port de Badalona fins a arribar on comença el passeig marítim de Badalona, sovint oblidat i amb unes platges amb un atractiu similar o major que les de Barcelona.


Recorrent la platja de Badalona arribem fins al Pont del Petroli, l’antic pantalà construït per CAMPSA per a poder traspassar petroli des dels vaixells cisterna als dipòsits a terra. Actualment pertany a l’ajuntament de Badalona, que l’utilitza com a passeig peatonal per a contemplar la platja i a la vegada l’ha dotat d’un seguit d’instruments automatitzats per mesurar la temperatura, humitat, vent,... les dades dels quals es troben en línia a internet.



Davant mateix del pantalà hi ha la Fàbrica d’Anís del Mono, un dels emblemes de la ciutat de Badalona. La fàbrica encara ocupa el lloc original on els germans Bosch van començar a destil·lar el licor d'anís. Just a l'entrada del Pont del Petroli, des del 2012 hi ha una estàtua a tamany natural del mono que dóna nom a la marca i que, diuen, és una efígie de Darwin. Sigui com sigui, hi ha moltes anècdotes relacionades amb l'Anís del Mono, i ens les expliquen personal del Museu de Badalona que fa les visites guiades per l'interior de la fàbrica, encara en ús. Una d'aquestes anècdotes més conegudes és la que diu que Vicente Bosch va demanar 1 o 2 monos de Sudamèrica per a tenir de mascota a la fàbrica i li van enviar 50 amb disculpes i assegurant que després rebria els altres 52. Havien entès 102. 


Un vídeo resumeix els més de 140 anys de vida de la marca:



Després de la visita a la fàbrica d'Anís del Mono (on també fabriquen els Aromes de Montserrat), vam seguir fins al Parc de Can Solei i Ca l'Arnús, un autèntic pulmó verd a l'est de Badalona. L'àrea de Can Solei es remunta a l'any 1565, i el 1859 es va dividir amb la compra d'una part per Evarist Arnús, gran banquer, filantrop i mecenes, per a fer-s'hi la seva residència d'estiu. Actualment la casa senyorial que hi va construir Arnús està tancada al públic pel pobre estat en que es troba, però la Casa Nova i el Castell Romàntic que hi construí el seu fill es mantenen perfectament en peu.
Al costat de la Torre Arnús s'alça la Torre del Rellotge, una estació meteorològica singular de 1883 molt avançada pel seu temps que Arnús havia construït al costat del Teatre Líric de Barcelona, fundat pel mateix Arnús, entre Passeig de Gràcia i Provença. Tenia un calendari perpetu, higròmetre, i un pluviòmetre que registrava diàriament (mitjançant unes bateries elèctriques) el que havia plogut.


El parc pertany a la ciutat des de 1977, i la remodelació que se'n va fer el 1994 permet fer-hi tot un circuït botànic amb la possibilitat d'observar-hi palmeres, etlls, cedres, ginkgos, llentiscles, magnòlies i fins a 25 espècies d'arbres. 
Del parc tornem a la platja fins a Montgat, on descobrim els origens neolítics del Turó de Montgat (amb presència des del 3500 a.C. i per què va ser del tot excavat: en ser de granit anava bé per a fixar els riells de la primera línia de ferrocarril de Catalunya (el tren Barcelona-Mataró de 1848 construït per Miquel Biada). L'exposició de les capes geològiques de la muntanya van deixar a la vista tot un llibre de geologia que atragué a diversos excursionistes. El 1876, després que sis catalans haguessin visitat el turó, van decidir fundar el Centre Excursionista de Catalunya. 


És hora de passejar per la platja tranquil·la platja de Montgat i aprofitar els molts restaurants del barri de pescadors a tocar del mar. Dinem al restaurant Baños Virgen del Carmen, un local típic dels anys 60 on s'assaboreix el peix recent extret del mar, un perfecte final d'una ruta que ens ha permès conèixer alguns dels indrets interessants que hi ha al nord del litoral de Barcelona. 


  
Links interessants:


Si us ha agradat aquesta ruta potser us podrà interessar també Un passeig pel parc del riu Llobregat
Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...