22 jun. 2008

Energia mareomotriu: noves tendències verdes

Les energies alternatives estan de moda. En un món on el petroli és cada vegada més car i més escàs, la necessitat de trobar la manera de generar energia d'una manera senzilla, econòmica i mediambientalment sostenible, ha portat als enginyers a empescar-se diferents alternatives. Una de les més explorades ha estat la possibilitat d'utilitzar l'energia de les marees, constants i potencialment utilitzables com a font d'energia.

En aquest sentit, la central mareomotriu més gran del món, formada per dues turbines submarines amb unes robustes aspes de més de vuit metres de llarg, ha començat el període de proves a Strangford Lough, un fiord d'Irlanda del Nord. Actualment només es tracta d'un prototip per a poder avaluar la resistència i la rendibilitat del sistema, però les dues turbines del parc marí SeaGen subministraran de manera inesgotable i neta l'energia que consumeixen unes 1.000 cases. La central és una iniciativa de Marine Current Turbines (MCT), una petita empresa que ja disposa d'una altra central mareomotriu. El Govern britànic la subvenciona amb 5,3 milions d'euros, que representa pràcticament la meitat del cost total.

El funcionament és semblant al de qualsevol turbina hidràulica, és a dir, les aspes submarines giren per l'empenta de l'aigua en moviment, a una velocitat aproximada de 15 revolucions per minut. És aquesta mateixa lentitud del girar de les aspes el que ha permès que les entitats ecologistes de la zona donessin el vist i plau al projecte. Aquestes organitzacions temien que les turbines poguessin ser un perill per als cetacis i foques que habiten aquestes aigües, però la cadència del moviment de les aspes aparentment no dificulta el pas dels animals.





Coneixent el moviment de la marea a Strangford Lough, s'ha calculat que la central podrà obtenir energia durant 18 hores diàries. Les dues turbines actualment en fase de proves poden produir, cadascuna d'elles 0,6 Megawatts. En total 1,2 MW, el suficient per a donar energia a unes 1.000 llars.

La producció d'energia no és exageradament gran, sent que cada turbina mareomotriu produeix el mateix que un generador eòlic, però l'avantatge és que són menys conspicues en el paisatge i que a diferència del vent, les marees són totalment previsibles. I MCT ja té planejat construir aviat diverses centrals de 10 megawatts (una d'elles a Gal.les) col.locant nombroses turbines en fila. L'empresa opina que centrals d'aquesta mena podrien subministrar el 5% de l'energia consumida al Regne Unit, encara que els més optimistes eleven la xifra fins i tot fins al 15% si es té en compte la força del mar en zones com les illes Òrcades i les Hèbrides, al nord d'Escòcia. Actualment no arriben ni al 0,02%.





Esperem que el projecte pugui tirar endavant. Si mirem altres projectes similars, veurem que no sempre han estat rendibles. La primera gran planta d'aquest tipus, inaugurada el 1966 a La Rance (França), no ha obtingut mai l'energia que se n'esperava. Des d'aleshores la tècnica ha millorat molt, i si bé encara està en fase de proves, aquesta central pot ser una molt bona manera d'anar tirant endavant fins aconseguir una altra font d'energia neta alternativa.

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...