11 sept. 2016

SPINOSAURUS - EL GEGANT PERDUT DEL CRETACI

La Ciència és una Aventura. La recerca del com i el per què d’un fet, la cerca de les respostes, o la pròpia experimentació poden arribar a ser aventures dignes de pel·lícules, llibres o exposicions. Així ho demostra l’última exposició estrenada al Museu Blau de Barcelona, sobre un animal que va viure al nord d’Àfrica ara fa entre 112 i 93,5 milions d’anys, l’Spinosaurus.
Spinosaurus, El gegant perdut del Cretaci
A través de l’exposició Spinosaurus: el gegant perdut del Cretaci, podem conèixer no només la vida d’aquest primer dinosaure adaptat per a nedar que es coneix, sinó també aprenem sobre la rebuscada i complexa història del seu descobriment.
Organitzada per la National Geographic Society en col·laboració amb la Universitat de Chicago, l’exposició mostra, amb diferents vitrines i muntatges i amb esquelets reconstruïts a mida natural, com va ser el descobriment dels primers ossos de l’Spinosaurus, com en va ser el redescobriment i, sobretot, quina és la tècnica usada per a fer-ne la reconstrucció.


Història del descobriment de l'Spinosaurus

La mostra comença amb una sèrie de plafons explicatius i una exposició d’ossos que representen el despatx d’Ernst Stromer von Reichenbach i una sala del Museu de Munic. El 1910 Stromer va organitzar una expedició fins a l’oasi de Bahariya, a Egipte, per a buscar fòssils de dinosaure i en va trobar de tot tipus. El 1912 hi va enviar el buscador de fòssils Richard Markgraf, que va descobrir part de l’esquelet d’un dinosaure amb una gran cresta dorsal i unes dents còniques. En rebre els ossos a Munic, Stromer el va batejar amb el nom de Spinosaurus aegyptiacus. Stromer va descriure també d’altres espècies que van conviure amb l’Spinosaurus al nord d’Àfrica, quan tota la zona era un gran delta, com el Carcharodontosaurus.  
Ernst Stromer - Spinosaurus
Durant la Segona Guerra Mundial, els aliats van bombardejar Munic i van acabar destruint les úniques restes conegudes de l’Spinosaurus, del qual no se’n va saber res més fins al 2008, quan l’investigador Nazir Ibrahim va comprar uns fòssils d’origen desconegut al Marroc. 
Nizar Ibrahim
Més tard els va relacionar amb unes restes aparegudes al Museu d’Història Natural de Milà. Ja començava a haver-hi nous fòssils per a poder investigar, i el més important de tot era que es tractava de fòssils recents. Tant, que Nazir Ibrahim va emprendre la gran aventura de descobrir el jaciment del Marroc d’on  es van extreure els ossos, per a veure si se n’hi podien trobar més.
Holotip de Spinosaurus
Els anys de recerca van donar fruit i finalment el 2013 Ibrahim va trobar el jaciment d’on provenien els seus fòssils i els de Milà. Des d’aleshores, l’excavació ha aportat nous fòssils i noves dades per al coneixement de la vida de l’Spinosaurus.


L’Spinosaure

Un esquelet sencer de 15 metres de llargada ocupa gairebé tota una de les sales d’exposició: és la joia de la mostra, que ens permet imaginar-nos perfectament com va ser aquest dinosaure, més gran que el Tyrannosaurus rex, i observar les seves característiques úniques i adaptades a l’aigua i a la caça de peixos: cos allargat, crani semblant al d’un cocodril, una immensa cresta dorsal i potes posteriors curtes i amb dits palmejats.
També hi ha representacions d’altres animals amb els que va conviure, com el Carcharodontosaurus, Deltadromeus, Rugops, Pterosaure, peix serra,... i fins i tot fòssils de coníferes, que permeten fer-se una idea de com era el Nord d’Àfrica ara fa 100 milions d’anys.

Per aquells que no tingueu temps de visitar l’exposició, com a mínim apropeu-vos al Museu Blau. Just a l’entrada, revestit de pell artificial però molt ben recreada, hi ha la figura a mida natural d’un Spinosaurus, el primer dels dinosaures aquàtics.

L’exposició es podrà veure al Museu Blau fins el 26 de març del 2017.

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...