Com a escriptor i viatger, al cap dels anys i de molts viatges he anat col·leccionant multitud de llibretes d'apunts on escrivia tant totes aquelles anotacions imprescindibles per a poder desenvolupar el viatge amb més tranquil·litat com també les impressions i els records viscuts. Amb el temps, aquelles llibretes es converteixen en el tresor escrit de totes aquelles memòries que permeten reviure el viatge amb la relectura de les anotacions.
Amb tota aquesta experiència he arribat a la conclusió que la millor llibreta de viatge ha de ser.
-Petita per a que càpiga a la butxaca del pantaló o de la jaqueta. El format de 105x155 mm és l'ideal, perquè permet escriure-hi amb facilitat i cap a la majoria de butxaques.
-De paper gruixut, per a aguantar l'ús intensiu que en farem i l'escriptura amb qualsevol mena d'estri i de tinta. Un mínim de paper de 60 grams és imprescindible.
-De cobertes gruixudes i plastificades, pensades contra la intempèrie i l'ús.
-Amb quadrícula, per a facilitar l'escriptura i el dibuix de croquis.
-Amb espiral, per a poder reduir-ne la mida mentre s'escriu i, més important encara, per a poder extreure'n fulls solts amb facilitat. Aquesta serà la manera més senzilla de poder donar qualsevol informació a qui ens la demani sense patir per la integritat de les llibretes de pàgines lligades. A més, jo hi solc enganxar tota mena de records del viatge (tiquets, bitllets, targetes,...), per la qual cosa acaben sent tan gruixudes que en arribar a casa en substitueixo l'espiral per una de més diàmetre i queda a mida.
Des de fa molts anys que utilitzo les llibretes d'ENRI per a viatjar i m'han donat sempre un rendiment excepcional.
Per últim, i el més important: cal dur-ne unes quantes a la motxilla.
Diuen que Bruce Chatwin no començava cap viatge sense una dotzena de llibretes Moleskine a la motxilla. No cal que siguin d'aquest model (a mi particularment em molesta que no sigui amb espiral) però sí que, si es tracta d'un viatge llarg i lluny de la civilització, convé endur-se des de casa tot l'arsenal de paper que es cregui convenient...
No nomès duc una llibreta als viatges, sinó fins i tot a la bossa de mà quan surto de casa. Sempre es necessita fer alguna anotació.
ResponderEliminarI les ENRI ja les gastava quan anava a escola...
Abraçades, Jordi, i bon any!
És que si caben a tot arreu no hi ha excusa per sortir de casa i no dur-ne alguna! Quan hi ha la fal·lera d'escriure... cal dur paper!
ResponderEliminarBon any, Mercè!
Abraçades,
Jordi
Muchas gracias por toda la información que nos aportas con todo tu blog.
ResponderEliminarSaludos.-
¡Juan Antonio, un placer si la información puede servir!
EliminarMolt encertat el post justax volia demanarte com recollir informacio dels viatges i tb com Desenvolupar Tot el recollit en un article, difícil pels que no som periodistes
ResponderEliminarMoltes gràcies, Cristina. Just és el tema d'un possible post que estic pensant. Complicat d'expressar-ho en poques paraules, però ho intentaré!
ResponderEliminar