El passat diumenge 21 de
desembre, coincidint amb el solstici d’hivern, hi va haver al Jardí
Botànic de Barcelona, depenent del Museu de Ciències Naturals de la
ciutat, una nova jornada de Cultiu de
Cultures, les activitats trimestrals que organitza gratuïtament la
institució per a donar a conèixer un dels ambients mediterranis en què es
divideix el Jardí Botànic. En aquesta
ocasió, vam viatjar a la Mediterrània Oriental (Grècia, Turquia i Orient
Pròxim) per a conèixer-ne les plantes i els costums i llegendes associats a
aquestes.
Com els altres Cultius de Cultures, l’activitat
comença amb la introducció de les dues guies que ens acompanyaran durant la
decoberta: ens parlen d’expedicions, de metges i científics que al llarg dels
viatges i exploracions a terres llunyanes van anar recol·lectant les plantes
exòtiques que després s’han anat plantant al Jardí. Segueix amb l’obtenció del
visat per al nostre passaport del Cultiu de Cultures i continua amb la lectura
del conte preparat per a l’ocasió per als més petits (el Cultiu de Cultures és
una activitat familiar del Jardí Botànic). Avui seguim la història de la Dariz,
que viatja de Barcelona a Kalamata per a trobar-se amb el seu avi, amb qui
anirà descobrint les plantes de la regió.
La particularitat del Jardí Botànic de Barcelona es troba en
que no s’intervé en la irrigació o la protecció de les flora plantada, ja que
en ser d’ambient mediterrani les plantes estan adaptades a viure en un clima
com el de la ciutat.
La zona de la Mediterrània Oriental al Jardí Botànic
ocupa part del pendent que s’enfila cap a l’Institut Botànic, i al llarg del recorregut anem coneixent algunes
de les plantes de la regió. En especial de la zona de phrygana, un matollar semblant al que tenim a casa nostra, amb
plantes d’arboç (Arbutus unedo) i
fins i tot un tipus de palmera, la palmera de Creta (Phoenix theophrasti).
Moltes d’aquestes plantes tenen
llegendes associades que les connecten amb les antigues divinitats gregues, i
la guia que ens acompanya n’explica unes quantes: els xiprers (Cupressus sp.),
per exemple, s’utilitzen encara en molts indrets per a indicar la
disponibilitat de la masia a donar ajuda al viatger. Un xiprer plantat davant
la casa significa que s’ofereix beure; dos, s’ofereix beure i menjar; tres,
s’ofereix també allotjament per a passar la nit. La figura estilitzada del
xiprer i el fet que les arrels creixen sempre cap avall en profunditat i no pas
en superfície n’han fet un arbre especialment usat als cementiris, i la
llegenda diu que es van originar quan un caçador va matar un cérvol
especialment bonic: els déus el van castigar convertint-lo en un xiprer que
podria contemplar per sempre més amb el tronc dirigit cap al cel, el cérvol a
les altures.
També hi ha històries per al
fruit de la magrana (Punica granatum): en la seva fugida de l’Hades,
Persèfone va ser temptada per un fruit de magrana. En va menjar sis llavors, i
per això passa sis mesos l’any a l’infern (els mesos de tardor i hivern) i sis
mesos a la terra (la primavera i estiu).
Al final de la passejada pel
Jardí, i per a refer-nos del fred, pugem a l’Institut Botànic, on ens tenen
preparat un tast d’infusions d’herbes i fruits de la zona: poma seca, magrana,
olivera, camamilla i te de muntanya (Sideritis
syriaca).
Per acabar un recorregut per les
llegendes de les plantes de la mediterrània oriental una contaire explica uns
quants contes que embadaleixen tant a grans com a petits i ens transporten,
directament, a les terres de Grècia, Turquia i l’Orient Pròxim.
Sobre què serà el proper Cultiu
de Cultures? No se sap encara, però sigui on sigui, segur que ens ajudarà a
viatjar des de Barcelona, simplement amb l’aroma de les flors i les llegendes
explicades...
No hay comentarios:
Publicar un comentario