23 dic. 2014

Mediterrània oriental al Cultiu de Cultures del Jardí Botànic

El passat diumenge 21 de desembre, coincidint amb el solstici d’hivern, hi va haver al Jardí Botànic de Barcelona, depenent del Museu de Ciències Naturals de la ciutat, una nova jornada de Cultiu de Cultures, les activitats trimestrals que organitza gratuïtament la institució per a donar a conèixer un dels ambients mediterranis en què es divideix el Jardí Botànic. En aquesta ocasió, vam viatjar a la Mediterrània Oriental (Grècia, Turquia i Orient Pròxim) per a conèixer-ne les plantes i els costums i llegendes associats a aquestes.
Com els altres Cultius de Cultures, l’activitat comença amb la introducció de les dues guies que ens acompanyaran durant la decoberta: ens parlen d’expedicions, de metges i científics que al llarg dels viatges i exploracions a terres llunyanes van anar recol·lectant les plantes exòtiques que després s’han anat plantant al Jardí. Segueix amb l’obtenció del visat per al nostre passaport del Cultiu de Cultures i continua amb la lectura del conte preparat per a l’ocasió per als més petits (el Cultiu de Cultures és una activitat familiar del Jardí Botànic). Avui seguim la història de la Dariz, que viatja de Barcelona a Kalamata per a trobar-se amb el seu avi, amb qui anirà descobrint les plantes de la regió.
La particularitat del Jardí Botànic de Barcelona es troba en que no s’intervé en la irrigació o la protecció de les flora plantada, ja que en ser d’ambient mediterrani les plantes estan adaptades a viure en un clima com el de la ciutat.
La zona de la Mediterrània Oriental al Jardí Botànic ocupa part del pendent que s’enfila cap a l’Institut Botànic, i al llarg del recorregut anem coneixent algunes de les plantes de la regió. En especial de la zona de phrygana, un matollar semblant al que tenim a casa nostra, amb plantes d’arboç (Arbutus unedo) i fins i tot un tipus de palmera, la palmera de Creta (Phoenix theophrasti).
Moltes d’aquestes plantes tenen llegendes associades que les connecten amb les antigues divinitats gregues, i la guia que ens acompanya n’explica unes quantes: els xiprers (Cupressus sp.), per exemple, s’utilitzen encara en molts indrets per a indicar la disponibilitat de la masia a donar ajuda al viatger. Un xiprer plantat davant la casa significa que s’ofereix beure; dos, s’ofereix beure i menjar; tres, s’ofereix també allotjament per a passar la nit. La figura estilitzada del xiprer i el fet que les arrels creixen sempre cap avall en profunditat i no pas en superfície n’han fet un arbre especialment usat als cementiris, i la llegenda diu que es van originar quan un caçador va matar un cérvol especialment bonic: els déus el van castigar convertint-lo en un xiprer que podria contemplar per sempre més amb el tronc dirigit cap al cel, el cérvol a les altures.
També hi ha històries per al fruit de la magrana (Punica granatum): en la seva fugida de l’Hades, Persèfone va ser temptada per un fruit de magrana. En va menjar sis llavors, i per això passa sis mesos l’any a l’infern (els mesos de tardor i hivern) i sis mesos a la terra (la primavera i estiu).
Al final de la passejada pel Jardí, i per a refer-nos del fred, pugem a l’Institut Botànic, on ens tenen preparat un tast d’infusions d’herbes i fruits de la zona: poma seca, magrana, olivera, camamilla i te de muntanya (Sideritis syriaca).
Per acabar un recorregut per les llegendes de les plantes de la mediterrània oriental una contaire explica uns quants contes que embadaleixen tant a grans com a petits i ens transporten, directament, a les terres de Grècia, Turquia i l’Orient Pròxim.

Sobre què serà el proper Cultiu de Cultures? No se sap encara, però sigui on sigui, segur que ens ajudarà a viatjar des de Barcelona, simplement amb l’aroma de les flors i les llegendes explicades...
Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...