10 dic. 2014

Anna Soler-Pont i la figura de l'agent literari


Ahir al Laboratori de Lletres de Barcelona es va celebrar l'últim Entremestres de l'any, el moment en el que els alumnes de l'escola i simpatitzants podem trobar-nos amb experts del món literari i editorial. Normalment els Entremestres han estat diàlegs amb escriptors, però ahir el tema de la conversa va ser "La Figura de l'Agent Literari", i la convidada per a parlar-ne va ser Anna Soler-Pont, directora i fundadora de l'Agència Pontas, autora i ara guionista i productora de la pel·lícula en cartellera "Rastres deSàndal", l'adaptació al cinema de la novel·la del mateix títol que va escriure amb l'Asha Miró.
En una taula amb dues cadires i un llum per a ambientar, amb un pòster de la pel·lícula a la paret i un roll-up del laboratori com a fons, la conversa va començar a les 20h a la sala gran de l'escola d'escriptura, com a diàleg entre Carles Lúria, escriptor i professor de l'escola, i Anna Soler-Pont, agent.
Abans d'entrar en matèria, va comentar com havia estat l’experiència de produir una pel·lícula (Pontas Films, una empresa germana de Pontas Agency en va fer la producció). Va ser una sort, diu, que ella mateixa s’encarregués del guió, perquè així podia anar-lo refent a mesura que els canvis se succeïen per causes externes.
«El productor d’una pel·lícula té tres limitacions: el temps, els diners i la llum», va dir ahir Soler-Pont, «i el guionista ha d’anar introduint canvis per a adaptar la pel·lícula a aquestes circumstàncies». Va ser una sort que la productora i la guionista fossin la mateixa persona, perquè sinó no hauríem pogut pagar tots els canvis, va insinuar l’agent.
El rodatge va durar tres setmanes a l’Índia i dues a Barcelona, i volia demostrar també que un equip directiu de dones pot aconseguir una gran pel·lícula. Fins i tot amb la complicació de rodar a l’Índia, on fan pel·lícules com a xurros (1.100 a l’any) però on tenen algunes particularitats, com per exemple que qui maquilla als actors i actrius no podien ser dones fins fa just dues setmanes. Ara els temps comencen a canviar.
El cinema sempre ha estat present a l’esperit comercial de l’Anna Soler-Pont, que va fundar Pontas al 1992 per a convertir-se en el que ella anomena “gestora de drets d’autor” (tant literaris com cinematogràfics). El món ha canviat molt gràcies al cinema, i ara menteixen aquells autors que diuen que escriuen sense tenir una imatge al cap: vivim en un món audiovisual. A la vegada, els directors de cinema i els productors són grans lectors (de fet, tots els directors d’una pel·lícula s’han llegit el llibre en el qual s’inspira, mentre que alguns editors poden no llegir-se els llibres que publiquen...). És a dir, cinema i literatura són ja dos móns que avancen de la mà. És potser per això que a l’Agència Pontas quan llegeixen un manuscrit a part de buscar que la història, tot i que sigui local, pugui vendre’s com a global en molts altres països, també miren que pugui tenir una projecció cinematogràfica futura.
Pontas va començar el 1992 després d’un viatge de l’Anna Soler-Pont amb cotxe des de Barcelona fins a l’Índia, un viatge de descoberta no només de vocació sinó també d’escriptors foranis.
Anna Soler-Pont (Barcelona, 1967), va estudiar filologia àrab i va acabar de perfeccionar l’idioma al Caire, on va poder conèixer un dels seus escriptors preferits, Naguib Mahfuz, per a prendre el te. Va ser en aquest viatge quan va conèixer tot un seguit de dones escriptores, explica, que li van donar els manuscrits per a que busqués editor a Europa. Quan va tornar a Barcelona, on treballava com a chica-para-todo en una petita editorial, va començar a buscar possibilitats d’edició i tothom li anava preguntant per qui eren els agents d’aquestes escriptores... «Llavors vaig saber què era un agent i què feia. Vaig veure que era allò el que volia fer jo», va dir Soler-Pont.
Des d’aleshores, Pontas Agency té una clientela de 85 escriptors per als quals gestionen la carrera: «A Pontas hem ajudat a jubilar de la feina a alguns escriptors potencials per a que es dediquin de ple en l’escriptura. És una aposta difícil, però que moltes vegades val la pena». En aquest sentit, l’Agent Literari fa de pont entre l’escriptor i l’editor, i el que busca és cuidar de la carrera de l’escriptor, aconsellant-lo per a que s’hi pugui dedicar en cos i ànima i pugui viure exclusivament de l’escriptura. «Els agents són presciptors: són el carril bus d’accés directe a l’editor per a arribar-hi amb un text el més correcte possible». Al final, un agent literari és a l’escriptor l’equivalent d’un manager a un cantant o actor.
Per això els agents treballen a comissió del que guanyi l’autor, una manera d’assegurar que sempre buscaran la major rendibilitat d’un llibre. Solen quedar-se un 15% dels beneficis de l’autor per a la llengua original i un 20% per a les traduccions.
Pel que fa a les llengües, a Pontas tenen autors que escriuen en català, castellà, francès, anglès i suec, i aquesta diversitat lingüística fa que en realitat el negoci a Espanya només representi el 15% de la seva facturació. A Espanya particularment el negoci editorial va de capa caiguda per diferents circumstàncies: la gent cada cop llegeix més, però compra menys. I si ho fa, sol ser piratejat: després de Tailàndia i Xina, el mercat espanyol és el més piratejat del món. I en un país on la llibreria que ven més llibres és el Carrefour ja es pot pensar la mena de llibres que solen vendre’s.
Per això es tracta d’especialitzar-se, diu Soler-Pont, en novel·la d’autors estrangers (ara estan tenint força èxit amb autors africans francòfons) o en traduccions a altres llengües. La feina dels agents, per a un escriptor que vulgui tenir una llarga trajectòria comercial, és imprescindible, diu Soler-Pont: «Als Estats Units cap editorial no t’accepta un manuscrit si no tens un agent. Serà per alguna cosa...». I és que, en la lluita econòmica entre l’autor i l’editor, és l’escriptor qui sol sortir-hi perdent. L’agent és, aleshores, l’encarregat de vetllar pels interessos de l’autor.
Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...