23 sept. 2008

Els tresors de Djehuty

He sentit més d'una vegada aquella famosa exageració que diu que a Egipte si fas un forat al terra segur que trobes una mòmia, un tros de pergamí, uns quants ushebtis i amb una mica de sort alguna joia faraònica. És una exageració, evidentment, però des que vaig assistir a la conferència d'en José Manuel Galán la setmana passada al Museu Egipci de Barcelona, no tinc tan clar que sigui tan exagerat afirmar-ho.
El personal del Museu Egipci ja em va recomenar arribar d'hora a la conferència perquè la fama del Dr. Galán és tan gran que segur que ompliria el local, al soterrani del museu. I no es van equivocar. La sala es va omplir a vessar. Les cadires que havien col.locat per als assistents van quedar aviat plenes, i els qui van arribar últims van haver de seguir les explicacions del més prestigiós egiptòleg d'Espanya drets des del final de la sala, ambientada amb fotografies de la tomba de Tutankhamon i vitrines amb figuretes de l'antic Egipte.

El Dr. Galán, investigador de l'Instituto de Filología del CSIC a Madrid, és el director del Proyecto Djehuty, amb l'objectiu d'excavar, restaurar i publicar les tombes de Djehuty i Hery a Dra Abu el-Naga, una de les necròpolis de la ribera Oest de l'antiga Tebes, a la regió de Luxor.
Després d'una breu introducció per part de Jordi Clos, director de la Fundació Arqueològica Clos, van abaixar la intensitat dels llums i una a una el Dr. Galán va anar desgranant totes les meravelles que les excavacions han desenterrat i portat de nou a la llum des que van començar el 2002.
La tomba principal del recinte que estan descobrint pertanyia a un personatge anomenat Djehuty, que era el supervisor dels sacerdots d'Hermòpolis i supervisor del tresor, encarregat de controlar totes les pedres precioses del temple de Karnak i també de registrar tots els diferents productes que arribaven de les terres estrangeres com a tribut anual. Va viure durant l'època del regnat de la reina Hatshepsut i Tutmosis III, cap a l'any 1500 a.C. Amb l'accés fàcil que tenia Djehuty a les riqueses del tresor faraònic, no és d'estranyar que es fes construir una tomba ricament de
corada.

A diferència de moltes tombes localitzades en una zona superior de la muntanya, la de Djehuty està excavada en roca dura, que permet poder esculpir directament la roca a la pedra en la forma de magnífics relleus que han quedat magníficament conservats en bona part de la tomba gràcies a les muntanyes de terra i pedres que s'hi havien anat acumulant al llarg del temps des que es va començar a fer servir d'abocador.

La tomba està formada per una cambra interior connectada a l'exterior per un llarg passadís al qual s'hi accedeix entrant per una portalada també decorada amb gravats però que el pas del temps i la damnatio memoriae associada amb la reina Hatshepsut i tots els seus servents han deixat força malmesos.
La mateixa tomba va servir durant una època com a santuari dedicat a Toth i s'havia utilitzat com a cementiri per a emmagatzemar ibis momificats. El projecte ja ha excavat tot l'interior de la tomba fins a arribar al pou de la cambra secreta amb el sarcòfag. Hauran d'esperar a aquest hivern per a tornar i continuar l'excavació, esperant d'alguna manera que els saquejadors de tombes no haguessin estat gaire avariciosos i encara en quedi alguna cosa.
De moment no es poden pas queixar, perquè mentre netejaven tot el pati anterior buscant-ne els fonaments, l'equip va descobrir tota una sèrie de meravelles arqueològiques i peces úniques que permeten recular en el temps i conèixer millor la vida diària i els rituals d'enterrament de l'Egipte Antic.
Entre la muntanya de cinc metres de runa que cobria el pati, fruit de l'abandonament, de l'abocament de residus d'altres tombes properes o d'enterraments més senzills directament sota la sorra, el pati de la tomba de Djehuty ha acabat sent un registre arqueològic d'allò més ric i variat, rivalitzant amb importància amb el mateix interior de la tomba que s'estava estudiant.
El Dr. Galán, explica a un públic cada cop més fascinat com, a mesura que anaven obrint cates al terreny per a veure què contenien, descobrien primer un pou d'ofrenes, amb ceràmica que contenia al seu interior rams de flors encara reconeixibles, trossos de tela de lli, un taüt de fusta del 1000 a.C. que van batejar amb el nom de Dama Blanca, una mòmia, un altre taüt d'un guerrer amb fletxes que encara guarden part de les plomes directores i un llarguíssim etcètera, entre els quals s'ha de comptar com a una de les peces més valuoses, una tauleta de fusta estucada, trencada a fragments, on un mestre pintor havia dibuixat la figura d'un faraó perquè l'aprenent en fes una còpia al costat.
La importància de la peça, únic exemplar d'aquest estil que s'ha trobat fins ara, és encara més gran pel fet que per l'estilització de la figura faraònica, han pogut descobrir que es tracta de la reina Hatshepsut.
El que en un principi havia de ser només una neteja del pati exterior de la tomba ha acabat resultant una visita a un museu d'història que abarca des de la dinastia XII (cap al 2000 a.C.) fins a la dinastia XXVI (cap al 600 a.C.).
Però el que és més sorprenent de tot això és que totes aquestes meravelles les han trobades en una petita extensió de no més de 50 metres quadrats.
Ara de debò, continuo pensant que realment a Egipte, si tens una pala i comences a cavar a qualsevol lloc, segur que trobes alguna cosa.
Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...