Homenatge a Josep Moragues

Avui és la Diada Nacional de Catalunya. Devem ser dels pocs països que celebrem la nostra diada no el dia de l'aniversari en què ens vam constituir com a país, sinó el dia en què vam perdre els nostres drets.
L'11 de setembre ja era un dia històric molt abans que els xilens o els americans se'l fessin seu, i suposo que ha estat justament per a permetre que la història no s'oblidi que el Museu d'Història de Catalunya, ha obert les seves portes al públic gratuïtament.

Amb ganes de viure la Diada d'una forma diferent m'hi he deixat caure per a veure què hi explicaven. Dins la sala destinada a explicar la Guerra de Successió, cada mitja hora un guia hi explicava les causes i les conseqüències de la guerra. En només 30 minuts, per tal que un altre guia el pogués rellevar i pogués explicar el mateix a una altra tanda de visitants curiosos, el guia que ha fet l'explicació per a mi i una quarantena més de persones, un noi barbut, eixut i vestit amb texans, samarreta blanca i sandàlies del Decathlon, ens ha descrit des de l'inici de la guerra amb la mort de Carles II (el Hechizado) fins a la caiguda de Mallorca el 1715 que va significar el final de la guerra.

En un veritable esforç per a resumir tot un extens període, ha aconseguit encapsular un episodi vital de la nostra història en mitja hora escassa, amb temps i tot per a incloure alguna anècdota i fet curiós (com per exemple que el regal de noces que Catalunya va fer al candidat Carles III d'Àustria va ser la primera òpera representada a la península Ibèrica, "Il più bel nome").

Però el que m'ha sorprès més de tota l'explicació ha estat la referència a una calavera que penjava a l'interior d'una caixa metàl.lica en un dels plafons de l'exposició.

"Tothom ha sentit a parlar de Rafel de Casanovas i el paper que va tenir durant el setge de Barcelona", explica el guia. "Però en l'imaginari col·lectiu de l'època, l'heroi del setge va ser un altre home. Al capdavall, Casanovas, ferit a la cama, va aconseguir falsificar els papers de defunció i escapar de l'hospital disfressat de capellà, per anar a passar els seus últims dies a Sant Boi fent d'advocat. No hi ha gaire heroïcitat en això, oi?".

El veritable heroi de l'11 de setembre, del setge de Barcelona i de la resistència final contra els felipistes, explica el guia, va ser Josep Moragues, l'home de la calavera.

Josep Moragues i Mas, nascut el 1669 a Sant Hilari Sacalm en una família de pagesos, va unir-se al grup de vigatans que s'oposaven a les contínues penetracions de l'exèrcit francès a les seves contrades. Amb un sentiment de profund odi contra els francesos, els vigatans van entusiasmar-se amb el candidat Carles III proposat pels aliats.

Moragues, junt amb altres patriotes catalans, fou un dels signants del pacte de la capella de Sant Sebastià, que havia de portar al pacte de Gènova, compromís dels catalans d'aportar sis mil homes armats quan els anglesos tornessin a desembarcar a Barcelona el 1705. D'aquesta manera, els vigatans prenien una posició contrària a la dels felipistes, coneguts com a botiflers, i el conflicte bèl·lic esclatà.

Moragues es destacà en la lluita en diferents indrets i anà agafant un considerable prestigi com a cabdill de grups armats. Fins el 1707 formà part del Regiment de Reials Guàrdies Catalanes, el regiment d'elit català de l'exèrcit, i ben aviat ascendí en l'escalafó militar arribant a general de batalla, el grau més important de tots els combatents catalans. A inicis del 1707 fou nomenat governador de Castellciutat, fortalesa militar a la Seu d'Urgell, que havia de protegir la zona fronterera de les entrades dels francesos.
Quan Carles III esdevingués emperador d'Àustria el 1711, amb la mort del seu germanastre, els anglesos van tenir por a un poder massa gran en mans d'Àustria, i van apressar-se a signar la pau amb França. El Tractat d'Utrecht (1713) suposava que anglesos, holandesos i austríacs rescindien l'aliança creada contra França i Felip V a canvi de concessions territorials. Entre d'altres, Anglaterra va rebre Gibraltar i Menorca.

Els interessos de Catalunya, però, no es van tenir en compte malgrat els compromisos adquirits i signats amb els aliats. Els dirigents catalans d'aquells moments optaren per seguir la guerra davant les poques alternatives que se'ls presentaven de mantenir l'estatus anterior al conflicte. El 1713, Moragues rendeix Castellciutat als borbons però seguirà lluitant a les comarques interiors de Catalunya i, finalment, a Barcelona, que caigué després del Setge de Barcelona l'11 de setembre del 1714.

El 1715, evitant solucions fàcils, fuig a Mallorca per continuar lluitant i en tornar a Barcelona és fet presoner el 22 de març després de ser delatat.

Moragues fou jutjat i el 27 de març de 1715 se li van retirar públicament tots els honors militars, se'l descalçà i fou vestit amb una camisa de penitent, arrossegat posteriorment pels carrers de Barcelona per un cavall fins arribar al patíbul, fou degollat, decapitat i esquarterat. El seu cap, com a escarni, fou posat en una gàbia de ferro que es va penjar al Portal del Mar de Barcelona, amb una inscripció en llatí que deia:
“Josep Moragues, per haver comès el crim d'una repetida rebel·lió, haver abusat dues vegades de la clemència reial, finalment, la tercera vegada, fou pres i executat per la justícia.”
Hi restà dotze anys fins que a petició de la seva vídua es va retirar.

Quan surto del museu, amb la història fresca en la meva ment, vaig a buscar la bicicleta a la Plaça de Pau Vila i passo pel costat d'un discret monument. De fet, és tan discret, que si no fos perquè algú hi havia deixat flors al terra no m'hi hauria ni fixat. Entre els arbres de la plaça, gairebé en sembla un més: un gran màstil de fusta, com si es tractés d'un vaixell ancorat al formigó de la plaça, coronat per una gran senyera. Al seu peu, en una placa amb relleu es llegeix:

A Josep Moragues
(Sant Hilari Sacalm 1669 – Barcelona 1715)
General partidari de l’arxiduc Carles III d’Àustria.
Es va distingir en la guerra de Successió i va col•laborar des de l’exterior, en la defensa de Barcelona en el setge de 1714.
Capturat per les tropes de Felip V fou executat i el seu cap va estar dotze anys tancat en una gàbia i penjat al Portal de Mar – molt a prop d’aquest lloc- per advertiment als vençuts. La seva figura és un símbol de la defensa de les llibertats dels catalans.

Lo cap d’en Josep Moragues:
Viatger, vingues d’on vingues,
si tens lo cor honrat,
Flecta els genolls i prega,
com fill davant lo cap
del pros Josep Moragues,
lo nostre general.
Àngel Guimerà (1887)

Pujo a la bicicleta i torno cap a casa. Mentre pedalo, penso en el gran error que estem fent: portem flors al monument de Casanovas quan potser ho hauríem d'estar fent al monument a l'home que no va deixar de lluitar mai pels seus ideals, l'home que va acabar morint per Catalunya. Potser l'any vinent hauríem d'estar oferint flors al monument a l'autèntic heroi de l'11 de setembre: Josep Moragues.