L'estrella de Cheeta es torna a escapar

Aquest any tampoc serà l'any de la Cheeta. S'acaba d'anunciar la llista dels actors que obtindran una estrella aquest any a la Walk of Fame de Hollywood. Entre ells hi ha Hugh Jackman, Ben Kingsley, Village People i fins i tot la Campaneta de Peter Pan. Però no hi figura la mona Cheeta, a qui per setena vegada havien inscrit a la llista de candidats.

La mona Cheeta, la companya inseparable de Tarzán des de les pel·lícules en blanc i negre, acaba de fer 76 anys, i els seus cuidadors del santuari per a ximpanzès de Palm Springs han obert una pàgina web per tal que la gent hi pugui donar el seu suport per tal que la Hollywood Chamber of Commerce l'esculli finalment el 2009, abans que pugui morir. I és que la mona Cheeta està considerada com el primat no humà més vell mai registrat, i la seva avançada edat fa que hagi d'estar cuidada constantment.

De tots els animals que han actuat a Hollywood, sens dubte el ximpanzè Cheeta és un dels que més es recorden. Potser la gent haurà oblidat com es deia la companya del Tarzán (es deia Jane, per a aquells que no ho recordin), o com es deia el fill de la parella (Boy, per cert), però segur que ningú ha oblidat que la mona es deia Cheeta.

És hora, doncs, que s'honori no només a la Cheeta en particular, sinó a tots els ximpanzès que, més o menys forçats, han hagut d'actuar al cinema. Ens poden fer gràcia les seves actituds, la seva mímica, les seves expressions, però no hem d'oblidar que els animals no estan fets per a actuar, i per tant, tot i que puguin semblar còmics i que gaudeixin del paper, no estan fent res més que respondre a unes ordres que els donen els seus entrenadors. Estan treballant, sense rebre cap més recompensa que un tros de menjar o estalviar-se una cossa o un mastegot.

Per a tots aquells ximpanzès que han hagut de treballar com a actors, fora del seu medi natural, una estrella al Walk of Fame per al seu actor més representatiu seria una justa recompensa. Per als qui vulguin afegir-se a la sol·licitud:

http://www.ipetitions.com/petition/GoCheeta/

Ungawa!

Energia mareomotriu: noves tendències verdes

Les energies alternatives estan de moda. En un món on el petroli és cada vegada més car i més escàs, la necessitat de trobar la manera de generar energia d'una manera senzilla, econòmica i mediambientalment sostenible, ha portat als enginyers a empescar-se diferents alternatives. Una de les més explorades ha estat la possibilitat d'utilitzar l'energia de les marees, constants i potencialment utilitzables com a font d'energia.

En aquest sentit, la central mareomotriu més gran del món, formada per dues turbines submarines amb unes robustes aspes de més de vuit metres de llarg, ha començat el període de proves a Strangford Lough, un fiord d'Irlanda del Nord. Actualment només es tracta d'un prototip per a poder avaluar la resistència i la rendibilitat del sistema, però les dues turbines del parc marí SeaGen subministraran de manera inesgotable i neta l'energia que consumeixen unes 1.000 cases. La central és una iniciativa de Marine Current Turbines (MCT), una petita empresa que ja disposa d'una altra central mareomotriu. El Govern britànic la subvenciona amb 5,3 milions d'euros, que representa pràcticament la meitat del cost total.

El funcionament és semblant al de qualsevol turbina hidràulica, és a dir, les aspes submarines giren per l'empenta de l'aigua en moviment, a una velocitat aproximada de 15 revolucions per minut. És aquesta mateixa lentitud del girar de les aspes el que ha permès que les entitats ecologistes de la zona donessin el vist i plau al projecte. Aquestes organitzacions temien que les turbines poguessin ser un perill per als cetacis i foques que habiten aquestes aigües, però la cadència del moviment de les aspes aparentment no dificulta el pas dels animals.



Coneixent el moviment de la marea a Strangford Lough, s'ha calculat que la central podrà obtenir energia durant 18 hores diàries. Les dues turbines actualment en fase de proves poden produir, cadascuna d'elles 0,6 Megawatts. En total 1,2 MW, el suficient per a donar energia a unes 1.000 llars.

La producció d'energia no és exageradament gran, sent que cada turbina mareomotriu produeix el mateix que un generador eòlic, però l'avantatge és que són menys conspicues en el paisatge i que a diferència del vent, les marees són totalment previsibles. I MCT ja té planejat construir aviat diverses centrals de 10 megawatts (una d'elles a Gal.les) col.locant nombroses turbines en fila. L'empresa opina que centrals d'aquesta mena podrien subministrar el 5% de l'energia consumida al Regne Unit, encara que els més optimistes eleven la xifra fins i tot fins al 15% si es té en compte la força del mar en zones com les illes Òrcades i les Hèbrides, al nord d'Escòcia. Actualment no arriben ni al 0,02%.

Esperem que el projecte pugui tirar endavant. Si mirem altres projectes similars, veurem que no sempre han estat rendibles. La primera gran planta d'aquest tipus, inaugurada el 1966 a La Rance (França), no ha obtingut mai l'energia que se n'esperava. Des d'aleshores la tècnica ha millorat molt, i si bé encara està en fase de proves, aquesta central pot ser una molt bona manera d'anar tirant endavant fins aconseguir una altra font d'energia neta alternativa.

Nazis a l'Eurocopa

Acabo de llegir El Protocol Sigma, de Robert Ludlum, l'última obra escrita pel gran autor de novel·les d'espies. No desvelaré ara la trama. Només n'hi ha prou en saber que bàsicament tracta de la recerca de criminals nazis. I per això quan va aparèixer aquesta notícia al diari, no vaig poder deixar de fer-hi un cop d'ull.

Aparentment, Milivoj Asner, nascut a Croàcia fa 95 anys, va ser vist per reporters del diari britànic The Sun prenent una beguda en un cafè de Klagenfurt, Alemanya, on se celebrava el partit de l'Eurocopa entre Croàcia i Polònia. Fins ara no hi ha res de sorprenent en veure un ancià acompanyat de la seva dona prenent tranquil·lament un cafè. El que fa que sigui notícia és que Asner va ser cap de policia dels ústaixes (moviment nacionalista feixista que va dirigir Croàcia després de l'ocupació nazi el 1941) i membre de la Gestapo, cosa que el converteix virtualment en nazi. Asner està buscat per la Interpol per crims contra la humanitat i crims de guerra. Va ser ell qui va signar, com a cap de policia de Pozega, les ordres de deportació de Croàcia de centenars de jueus, serbis i gitanos a camps de concentració com el de Jasenovac, on van ser exterminats prop de 700.000 jueus.

El 2005 Croàcia va dictar l'ordre d'extradició d'Asner d'Àustria, on viu l'ex-nazi sota un fals nom. Les autoritats austríaques havien denegat l'extradició del criminal al·legant dificultats de salut, però els reporters del The Sun van seguir-lo durant hores per la petita ciutat de Klagenfurt mentre passejava tranquil·lament amb la seva dona, sense aparentar cap dificultat de mobilitat. Els reporters anglesos van anar més lluny i van entrevistar Asner, qui al principi va negar que fos qui deien però al final va acabar confessant orgullós i sense penedir-se de res, d'haver estat nazi.

La descoberta de l'ex-nazi, número quatre de la llista dels criminals nazis més buscats del món publicada pel centre Simon Wiesenthal de Los Angeles, ha obert noves possibilitats a l'extradició. Àustria ja no pot continuar defensant causes mèdiques per a impedir extradir un home que, tot i haver tingut la nacionalitat autríaca, ja no disposa d'ella. La ministra de justícia austríaca Maria Berger, s'ha vist obligada a dir que reobrirà el cas i que demanarà tornar a fer una revisió mèdica. És el mínim que pot fer.

En quasi totes les societats, es contempla la vellesa com a font d'inspiració, de saviesa, d'honorabilitat... Ser ancià és sinònim de ser savi per a moltes cultures i això unit amb una fragilitat corporal patent, fa que els avis es contemplin com a intocables o se'ls perdonin certes debilitats.

Però no ens hem d'enganyar. No tots els ancians del món estan coberts d'aquesta venerabilitat i aura de saviesa i respectabilitat. Alguns d'aquests ancians van ser nazis i van cometre crims contra la humanitat. I cada any que passa es fan més grans i estan més a prop de la tomba. I cada any que passa s'allunya la possibilitat de poder jutjar-los pels crims que van cometre.

Potser la localització d'Asner ajudarà a prendre consciència del valor de la justícia. Tot dependrà de com reaccioni la societat austríaca, ja de per si majoritàriament de dretes i amb tendències nazis. A veure si són capaçoc d'entendre que per més vells que siguin, hi ha homes que han de ser jutjats.

I que l'edat no és impediment per a la justícia.

Oda a la sorra

Ara que s'acosta l'estiu i és temps de platja, pensem en tot allò que la sorra ha representat per a nosaltres.

Pensem en la sorra del desert que avança, i en la de la platja que retrocedeix; en la sorra de les tempestes que tot ho enceguen en remolins; en la sorra que donà el vidre amb què es poden fer ulleres per a veure-hi; en la sorra que serveix als tuareg per a aprendre a escriure; en la sorra que serveix per a crear arquitectes en castells humits vora el mar; en la sorra que erosiona les piràmides i l'esfinx; en la sorra que cobreix les tombes antigues; en la que marca el pas del temps als rellotges cònics...

Per això, quan aquests dies anem a la platja i maleïm els minúsculs granets que troben la manera de ficar-se per dins el vestit de bany i arribar a les parts més íntimes, pensem en tot el que representa la sorra per a nosaltres, i no ens enfadem tant...

I qui no vulgui patir, que vagi a la piscina i es miri la sorra a distància!

L'aventura d'una colònia: Davidoff Adventure

Últimament no paren d'aparèixer anuncis de perfum de gent famosa promocionant una determinada fragància. I el fet és que la majoria d'aquests famosos no tenen cap més relació amb la marca o la línia de producte que el simple fet de posar-hi la cara i parar-hi la mà. Hi ha una excepció a aquesta regla, i es diu Ewan McGregor. Ha sortit ja la nova fragància de Davidoff, Adventure, anunciada per l'actor escocès. Aparentment podria semblar que es tracta simplement d'una cara famosa anunciant una altra marca de colònia, però en realitat si algun dels actors actuals pot prendre el títol d'aventurer és sens dubte Ewan McGregor. I per això el fet de triar l'actor per a ser la cara visible de la nova fragància és un cop d'efecte genial per part de la gent de Davidoff.

El 2004 McGregor i el seu amic el també actor Charley Boorman (conegut per ser el fill del director John Boorman), van emprendre una volta al món en motocicleta. De l'experiència en va sortir una sèrie de televisió, Long Way Round. Seguiria després el 2007 un altre viatge i una altra sèrie: Long Way Down, des de John O'Groats fins a Ciutat del Cap. Amb tanta aventura a les espatlles, el cap de màrqueting de Davidoff va fer una bona elecció en contractar McGregor per a representar l'essència de la nova fragància.

A la presentació de la nova marca, McGregor va emfatitzar la seva visió de l'aventura: "Penso que és important sortir i descobrir quin món més extraordinari que tenim, i la gent que viu en ell, ampliar les nostres ments en comptes d'estrènyer-les... El que és realment important d'un viatge de debò és que s'ha de perdre el control sobre ell. No es pot controlar una aventura. T'has de volcar en acceptar qualsevol experiència que et pugui arribar. I no tens mai ni idea de què podrà ser".

L'anunci, filmat en un Brasil més que apte per a l'aventura, té de fons la magnífica música de Joshua Ralph "Run Along Uncharted Space". Després de veure'l et vénen ganes d'agafar una moto i anar-te-n'hi a rodar per les carreteres.

Possiblement la nova fragància sigui un èxit. Com a mínim la campanya de publicitat ja ho està sent.

I a més, han aconseguit que la colònia faci bona olor i tot.