Si Barcelona és la ciutat de Gaudí, amb un bon grapat d’obres
arquitectòniques que li donaren prestigi i reconeixement que avui en dia atreu
milers de turistes l’any, aleshores Sant
Joan Despí, a pocs quilòmetres de la capital, és la ciutat de Jujol.
Josep Maria Jujol i Gibert nascut a Tarragona el 1879, en
va ser l’arquitecte municipal i moltes cases d’aquesta població duen la seva
empremta.
Jujol va ser alumne de gaudí i també va contribuir en
algunes de les seves obres (especialment les decoracions acolorides de la sala
hipòstila i els bancs del Parc Güell o els balcons de la Casa Milà), però de
seguida va sorgir com a arquitecte amb entitat pròpia (que ha estat reconeguda
per l’actor John Malkovich, amant de la seva obra i per una càtedra dedicada a
Jujol a la Universitat de Tòquio).
A Sant Joan Despí destaquen dues grans obres de l’arquitecte,
fàcilment visitables en transport públic amb el TRAM Baix.
Per una banda hi ha la Torre de la Creu (dita també Torre dels Ous),que Jujol va construir
el 1913 per a la seva tia Josefa Romeu, vídua de Gibert. Volia una casa amb
dues vivendes, i el seu nebot li va construir amb cilindres i formes
arrodonides rematat amb un teulat de cúpules decorades amb trencadís. Un parell
de miradors actuen com a torretes que sobresurten dels teulats de cases baixes
del barri residencial d’aquesta part de la ciutat. Posteriorment els dos
habitatges van ser units i actualment és ocupat per la Universitat de
Barcelona, però encara es manté la decoració acolorida dels marcs de les portes
i les parets i la gran reixa de ferro forjat que dóna al carrer.
L’altra gran obra d’art de Jujol a Sant Joan Despí es troba
a la Plaça de Catalunya. Es tracta de CanNegre, una masia del 1680 pertanyent a la família Negre i que va ser reformada
per l’arquitecte per a convertir-la en una residència elegant. Hi va afegir un
pis superior però va mantenir la façana, a la que hi va fer una sèrie d’esgrafiats
amb referències a la Mare de Déu i a les vinyes dels camps de les terres dels
Negre.
És d’especial bellesa el balcó amb vidriera sobre la porta principal. L’edifici
és actualment el Centre Jujol, un
centre artístic que acull exposicions i classes d’art, però encara s’hi pot
veure elements decoratius elaborats per Jujol, com l’escala de fusta molt
decorada i les portes de les habitacions principals.
És curiosa una d’elles,
pintada amb unes lletres que la majoria de la gent entén com a Glòria i Elena
(com si fos el nom de les filles que ocupessin l’habitació) i en canvi
signifiquen “Gratia Plena”, en
referència a la Verge reverenciada a la capella que hi ha just davant. Aquesta
capella és una de les sales més decorades de tot l’edifici, i conserva encara
els mecanismes originals per a poder obrir la finestra.
Jujol potser no té el reconeixement de Gaudí, però en
algunes habilitats, com el dibuix i el domini del color, l’excel·lia plenament,
i és a través d’obres singulars com aquestes que mica a mica va guanyant
prestigi i posicionament com un dels grans arquitectes del modernisme.
No hay comentarios:
Publicar un comentario