25 jun. 2015

UNA VISITA A LA COLÒNIA GÜELL

Tal dia com avui del 1852 naixia a Riudoms el genial arquitecte modernista Antoni Gaudí. Les seves obres més conegudes són l’edifici de la Pedrera (Casa Milà) i sens dubte la Sagrada Família, encara en construcció. Ambdues es troben a Barcelona, però és poc conegut que per a construir la segona, abans Gaudí en va fer un petit experiment a les afores de la ciutat, en la que es va anomenar Colònia Güell arrel del mecenes i industrial que la va impulsar.
Eusebi Güell havia comprat la finca Can Soler de la Torre a Santa Coloma de Cervelló pensant en tenir-hi el lloc de descans, però quan les tensions entre treballadors i empresaris van fer saltar guspires i unes quantes coses més a Barcelona, l’industrial català va pensar en abandonar la ciutat i traslladar tota la fàbrica al recinte de la finca. Com en altres regions de Catalunya, va crear tota una colònia al voltant de la fàbrica, amb cases, església, escoles, teatre i botiga per tal que els treballadors no haguessin d’abandonar els terrenys per a viure còmodament.
Per tal de construir la Colònia, Güell va escollir el seu arquitecte preferit, Antoni Gaudí, per tal que la dissenyés segons els paràmetres i l’estil del modernisme. Gaudí es va fer acompanyar per uns quants dels seus ajudants, que es van dedicar als edificis més banals, i Gaudí va endinsar-se en la que seria la seva millor obra, una església que incorporaria totes les genials novetats que caracteritzaren Gaudí.
Gràcies a TurismeBaix Llobregat i a l’associació bcnTB vam poder realitzar recentment una visita guiada per la Colònia Güell.
El recorregut s’inicia al Centre d’Interpretació i anem fins davant de l’antiga masia Can Soler de la Torre (ja que tenia una torre), on tenia la residència l’amo. Aquí a prop hi ha la xemeneia de maons de 40 metres d’alçada, amb la fàbrica on treballaven prop de 800 persones (van arribar a haver-n’hi fins a 1000). Feien jornades de 10 o 12 hores, però en canvi tenien unes condicions que molts altres envejaven: menjar, feina, diners, i unes cases més grans que a la ciutat de 60 a 140 metres quadrats i amb jardí.
Veiem una d’aquestes cases molt a prop. Un dels deixebles de Gaudí, Joan Rubió i Bellver, va construir Ca l’Ordal (1894), una casa de maons per a tres famílies de pagesos de l’Ordal, que Eusebi Güell va fer venir per tal que es cuidessin dels horts. Externament sembla una sola casa, però hi ha un detall que permet distingir les tres vivendes internes amb què s’ha dividit l’edifici: les persianes tenen un color diferent per a cada família.
Rubió també va construir Ca l’Espinal (1900), on vivia l’administrador, i la Cooperativa (1900), on la colònia comprava els seus queviures. També en va construir l’escola per a nens (1911), d’estil neogòtic i que posteriorment va servir com a escola mixta fins fa deu anys. Actualment es troba en obres.
El Centre Parroquial Sant Lluís, molt a prop, és obra de Francesc Berenguer i Bellvehí (1917). Aquí les nenes aprenien a llegir i escriure i, sobretot, a cosir.  
A la Plaça Major hi trobem el teatre a un racó i al centre una font i una estàtua d’Eusebi Güell, el fundador de la Colònia. Les inscripcions i la pròpia estàtua són testimoni de les diferents èpoques que va viure la colònia. Durant la guerra civil va ser col·lectivitzada, època en la qual l’estàtua va ser vandalitzada, raó per la qual es veu ara tota apedaçada (i amb la falta del nas). Després de la guerra, la colònia i la fàbrica va ser retornada a la família Güell, però el castellà imperava i el text inscrit a la pedra es va modificar (burdament) per a castellanitzar-lo. El 1945 la colònia va passar a mans de la família Bertrand i Serra, i no va ser fins als anys 60 que el poble de Santa Coloma de Cervelló no va començar a ser més gran que la pròpia colònia.
Quan el 1973 la fàbrica va deixar de funcionar a causa de la crisi tèxtil, la família va vendre les cases als veïns que les havien estat ocupant des de feia generacions, els terrenys a institucions públiques i les màquines a altres empreses.
Al 1990 es declarà la Colònia com a Bé d’Interès Cultural i va poder començar a rehabilitar-se.
L’últim edifici és potser el més important: l’església principal o cripta. Segons els plànols originals Gaudí volia que tingués un campanar tan alt com la xemeneia de la fàbrica, i hi havia incorporat molts elements que després reproduiria a la Sagrada Família: elements de ventilació, columnes inclinades, decoracions amb trencadís,...
 
Gaudí la va començar a dissenyar el 1898, però va estar més de deu anys fent dissenys i només va poder construir-la des de 1908 fins el 1914, quan sobtadament ja no es va seguir construint. Només va quedar coberta la cripta, raó per la qual a l’edifici se l’anomena indistintament església o cripta. Gaudí intentà assimilar-la a la natura exterior, per la qual cosa les parets són rugoses (de pedra negra de fundició), i de formes arrodonides. A la sagristia Gaudí hi tenia el seu laboratori, on experimentà amb les maquetes polifuniculars per a estudiar les resistències de les catenàries que utilitzà després en la seva arquitectura.
Uns grossos finestrals donen llum a tota hora del dia i en permeten la ventilació amb un curiós sistema de cadenes per a l’obertura. Fins i tot els bancs estaven dissenyats per Gaudí, tot i que durant la Guerra Civil es van perdre i després va ser Jujol qui els va tornar a fabricar.
Les quatre columnes de basalt de Castellfollit de la Roca que sostenen tota l’àrea central davant l’altar són potser l’epítom d’aquesta arquitectura connectada amb la natura que Gaudí buscava: naturals, com si ens trobéssim dins una cova, però a la vegada esveltes i enhaltidores d’un disseny simple i gràcil.
El 2005 la cripta gaudí es va declarar Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO, per la seva importància no només estètica i històrica dins la vida de la colònia, sinó també per la seva importància arquitectònica d’una obra que acaparà la vida de Gaudí fins el final dels seus dies: la Sagrada Família.

Per a visitar la Colònia Güell: www.gaudicoloniaguell.org 

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...