Art Mochica de l'antic Perú

Fa tot just una setmana s’acabava una de les últimes exposicions més interessants al Caixafòrum de Barcelona, L’ART MOCHICA DE L’ANTIC PERÚ. Or, Mites i Rituals.

L’exposició feia un viatge per la cultura Mochica, una de les més importants que habitaren en l’àrea actual de Perú i que, com moltes d’altres, han estat desbancades pel que fa a la rellevància històrica, pels més coneguts Inques. La singularitat de la cultura Mochica, però, fa que sigui convenient una exposició com l’actul, centrada únicament en aquest poble que va viure a la costa nord de Perú entre el segle I i VIII d.C.

L’exposició la conformen unes dues-centes obres provinents del Museu Larco de Lima, a Perú.

Atuells de ceràmica, joies d’or sòlid, decoracions de cloïssa, tèxtils encara acolorits, tocats i capes de plomes i altres objectes rituals de fusta, pedra o ossos mostren la facilitat tècnica amb què els mochica treballaven tots aquests materials i la sorprenent capacitat artesanal per a convertir aquests objectes en art.

Les peces s’agrupen en diverses temàtiques que van des de la concepció cosmogònica del seu món, els ritus cerimonials, el conreu de la terra i fins i tot la seva vida sexual.
A través dels objectes de l’exposició, o ara que s’ha acabat a través de la pàgina web del Museu Larco, podem conèixer molt millor la varietat de pobles que habitaren els andes precolombins i que ajudaren, finalment, a generar la cultura inca.

Huaco mochica, cap de personatge masculí. Eren membres de l'elit governant. La lligadura amb ocell mostra la seva posició social.

Ampolla de ceràmica que representa un home felí transformat en jaguar

Recipient cerimonial que representa un puma assegut (Salinar, 500 a.C. - 300 d.C.) 

Copa escultòrica tallada en forma de felí i carbassa vinera (Lagenaria siceraria) pirogravada amb escena mitològica. Chimú, 1100 -1470 d.C.

Aríbal per a guardar la chicha, la beguda de blat de moro fermentat amb la que celebraven la fertilitat de la terra i la possibilitat de regeneració de la vida en aquest món.

Timbal xaman nazca. A les galtes hi té dues estrelles de set puntes que representen el cactus de San Pedro (Echinopsis pachanoi), un al·lucinogen consumit pels xamans de l'antic Perú per poder transformar-se i viatjar pels diferents mons. De la boca i el nas en surten serps. Amb els timbals els antics pobladors de Nazca creaven sons semblants als batecs del cor. 

Orca d'estil nazca (100-600 d.C.) amb un ganivet a la mà. Al cos s'hi poden veure diferents caps decapitats. La balena mítica representa conceptes vinculats a la sang, la mort i la fertilitat. És un dels déus decapitadors típics de l'antic Perú.

Heroi Ai Apaec després d'haver vençut el cranc marí i haver-ne pres la forma.

Pectoral de closca d'Spondylus, que duia l'elit mochica als enterraments.