19 jun. 2015

Una visita al Born de 1714

Quan Felip V va voler sotmetre la recent conquerida Barcelona a partir de l’11 de setembre del 1714, ho va fer construint una enorme fortalesa, La Ciutadella, que controlés la part sud de la ciutat. Per a fer-ho, va escollir la zona de l’antic Born, va donar molt poc temps per a que els veïns abandonessin casa seva i després les va arrasar per a deixar prou espai per a la construcció del recinte i una plaça ben gran i buida davant seu per a poder controlar la població.
El 1868 les muralles de La Ciutadella també caurien sota l’expansió de la ciutat, i aquella plaça finalment acabaria també essent derruïda per a construir-s’hi tot un barri i un gran mercat, el del Born, el 1876.
Quan el 2001 es va decidir arreglar l’envellit mercat per a construir-hi una biblioteca, s’hi van trobar les restes d’aquelles cases i carrers que havien estat derrocats poc després del 1714. Pel fet que tota aquella zona es trobava en una espècie de depressió i no va ser necessària la destrucció total fins a anivellar-la amb la resta de Barcelona, aquelles ruïnes presentaven encara els fonaments, terres i les parets fins a una alçada d’un metre a dos metres, i permetien fer-se una idea molt bona de la distribució urbana d’aquella època.
A mesura que els arqueòlegs van anar examinant aquells 8.000 metres quadrats inscrits pel recinte del mercat, veien que prenia més i més importància per a entendre la vida a la Barcelona de finals del segle XVII i principis del XVIII. Durant les excavacions s’hi van trobar fins a 10.000 objectes, tant casolans com fins i tot bombes i trossos de metralla, però a la vegada es va anar identificant gràcies als documents de l’època, qui vivia o quins negocis hi havia a les prop de 55 cases que conformen el jaciment. És per això que se l’anomena jaciment viu i que té una importància històrica tan gran.
La visita es realitza sempre acompanyat d’un guia que condueix el petit grup pels carrers empedrats i identifica algunes de les cases del recinte tot explicant-ne la història.
Al costat del tram de Rec Comtal que travessa d’una banda a l’altra tot el jaciment, i que en aquella època duia aigua potable a la ciutat des de Montcada, hi havia el Carrer dels Ventres (on els carnissers rentaven els intestins amb la mateixa aigua). No ha d’estranyar, doncs, que el carrer transversal a aquest fos el dels Corders de Viola, que feien servir aquells productes per a produir els seus manufacturats, o que a la casa que hi fa cantonada, Casa Corrales, hi fessin les celebrades cordes musicals. Curiosament aquest local també era a la mateixa època un dels quaranta triquets (petits casinos) que funcionaven a la ciutat.
A la Plaça del Bornet, cada dia s'hi feia mercat de fruita i verdura i s’hi poden veure encara alguns dels forats que servien per a fixar-hi els tendals. Aquí va caure ferit el general Villarroel l’11 de setembre de 1714, en una càrrega de cavalleria. Per sort la marea no havia pujat ni les pluges havien fet pujar el nivell de les aigües, perquè per aquí passava la Claveguera del Merdençà, que s'embussava sempre que hi havia reflux del mar i ho embrutia tot de manera poc higiènica. Difícilment el general s’hauria recuperat si hagués caigut sobre tota la merda del clavegueram...
Per sort molt a prop hi havia una adrogueria de la qual en sortien flaires més embriagadors: la botiga de Josep Duran i Mora del Carrer Gensana venia més de 1.200 productes, des d’espècies i útils domèstics fins a xocolata en pols (que la gent prenia amb aigua barrejada amb tota mena de condiments), tabac (que es fumava amb unes pipes de caolí tan fràgils que era necessari comprar-ne una mitjana de quatre a la setmana si eres bon fumador) o fins i tot 42 tipus de sucre de diferents parts del món. Fins i tot hi havia un forn de melindros!
Més enllà, a la casa del cirurgià Mateu Barber s’hi pot trobar un dels luxes de l’època, un vàter de ceràmica.
A la Casa Boixadors, una espècie de palauet que hi havia a la Plaça del Joc de la Pilota, de terra batuda, s’hi podia veure encara un altre luxe: una llar de foc amb paret de granit. En realitat és possible que aquí hi hagués instal·lat un alambí per a la producció d’aiguardent, ja que aquí hi vivia de lloguer el cònsol d’Holanda, que des que França ja no els proporcionava el licor, van trobar que a Catalunya (especialment Vilaseca) es podia fabricar tot el que podien necessitar als Països Baixos.
A tocar de l’edifici hi havia la Casa de la Neu, una de les distribuïdores de gel del Montseny a Barcelona. Cada dia havien d’assegurar que el gel arribaria als negocis imprescindibles de Barcelona, i si no ho feien l’Ajuntament els posava una bona multa. Per això s’asseguraven sempre de tenir-ne una bona quantitat al recinte que encara es pot veure, de parets gruixudes, entre l’excavació. Del trànsit continu de mercaderies per aquests carrers en queda el testimoni de les trilles dels carros, que han marcat unes profundes roderes a les lloses dels carrers.
De l’horror del setge de 1714, i les 90.000 bombes que van caure a Barcelona (tres per cada habitant) en queda el testimoni d’algunes d’aquelles metralles enclastades al terra o la col·lecció de bales que acomiada al visitant en el seu recorregut per l’exposició. Aquelles restes d’una ciutat destruïda primer per les bombes i després per les tropes i els constructors de la Ciutadella ara, recuperades pels arqueòlegs, tornen a recuperar la vida i testimonien una història pròspera d’artesans i mercaders en un dels barris més actius de la Barcelona de principis del segle XVIII.
Horaris: de dimarts a diumenge de 10 a 20h
Preus: 6 €
Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...