Oxímoron no és un insult

Com que els insults acostumen a ser les primeres paraules que s’aprenen en començar a estudiar una llengua, és possible que molts dels que sapigueu una mica d’anglès recordeu que un dels insults més freqüents que utilitzen a Gran Bretanya és moron. Designa una persona amb la mentalitat d’un nen entre vuit i dotze anys, i per aquesta mateixa raó s’utilitza com a sinònim d’estúpid (o com a mínim retardadet).

El poc grec que sé es limita als prefixos i sufixos que utilitzem al dia a dia en les paraules d’ús quotidià, i per això quan m’he topat amb la paraula oxímoron he pensat que devia ser una mena de superlatiu de l’insult anglès. Al capdavall, el moron anglès també prové del grec μωρός, que en sentit literal significa estúpid. M’imaginava que oxímoron devia ser una cosa similar a arximoron.

L’altre dia, però, em van treure de l'engany en què vivia. L’oxímoron no és un insult sinó una figura lògica literària. L’arrel grega continua sent la mateixa, però quan es va encunyar el terme al segle XVIII, es va fer amb la intenció que el prefix oxi- (de l’οξύς per agut o punxant), determinés ja el significat de la contradicció a què fa referència la figura. En aquest sentit, oxímoron ja és un oxímoron per si mateix. Es tracta d’unir i armonitzar dos conceptes oposats en una sola expressió, formant un tercer concepte el significat del qual es desprengui de la seva interpretació lògica. Si en comptes de grec utilitzem llatí, potser s’entén millor per la seva expressió contradictio in terminis.

Tot i haver estat inventada la descripció al segle XVIII, el seu ús ja era generalitzat molt abans, sobretot en la poesia (on s’accentua el seu efecte de contradicció aparent) i podem trobar exemples en Teresa de Ávila:

Vivo sin vivir en mí y tan alta vida espero que muero porque no muero

O en la de Quevedo:

Es hielo abrasador, es fuego helado, es herida que duele y no se siente, es un soñado bien, un mal presente, es un breve descanso muy cansado. Es un descuido que nos da cuidado, un cobarde con nombre de valiente, un andar solitario entre la gente, un amar solamente ser amado. Es una libertad encarcelada, que dura hasta el postrero paroxismo; enfermedad que crece si es curada. Éste es el niño Amor, éste es su abismo. ¿Mirad cuál amistad tendrá con nada el que en todo es contrario de sí mismo!

Però la trobem també en paraules d’ús comú (què és sinó un pianoforte?) o en eslògans o marques comercials (fixeu-vos en l’aparent contradicció del software Microsoft Works, famós pels seus constants errors). Fins i tot hi ha oxímorons gràfics i visuals, com el de la foto, de Clemente Padín.

Per als qui vulgueu aprofundir en l’apassionant món dels oxímorons, aquí teniu una llista força llarga en castellà.

Podeu aprendre’n algun de memòria i deixar-lo anar subreptíciament en una conversa. A part de confondre a l’interlocutor, potser aconseguiu, amb la pràctica, crear un silenci eloqüent.