26 de Desembre: Sant Esteve

Jo m’hauria pogut dir Esteve si els meus pares haguessin seguit la tradició de batejar els seus fills amb el nom del santoral. No va ser així i vaig ser batejat amb el nom d’un sant també famós, però des de sempre que m’ha cridat l’atenció el nom d’Esteve. Avui he investigat una mica més sobre l’orígen del sant, i he descobert que té una llarga història.

Esteve és considerat el protomàrtir del cristianisme, és a dir, el primer seguidor de Jesús en ser martiritzat per les seves creences. Va ser un dels set diaques triats pels apòstols per a dirimir les queixes dels hel•lenistes de la primitiva església, quan aquests es queixaven que les dones i nens cristians provinents del paganisme eren menys atesos que els qui provenien de la conversió del judaisme.

Pel propi nom, Stephanos, es pensa que Esteve era un jueu nascut fora de Judea, i la seva llengua materna era el grec. El nom podria ser una traducció grega de l’arameu Kelil, que significa corona.

Esteve va començar aviat a destacar per la seva oratòria i poder de convicció, i els seus discursos van començar a fer guanyar adeptes al cristianisme, principalment entre els mateixos jueus hel•lenistes del seu cercle.

Aviat, però, els ancians i caps de les sinagogues, que veien que els seus feligresos es convertien al cristianisme, van començar a veure’l com una amenaça. Amb falsos testimonis, van mirar de desacreditar-lo acusant-lo d’haver blasfemat contra Moisès i contra Déu, i l’acusació va acabar arribant fins al Sanedrí. Esteve es va defensar de les acusacions queixant-se del desagraïment del poble jueu cap a Déu, que havia enviat el seu fill per a salvar-lo i els jueus l'havien mort. El discurs d’Esteve va desagradar tant al públic que aquests van arrossegar-lo fora de les muralles de Jerusalem i el van apedregar fins a la mort. Es diu que entre els qui guardaven la roba dels qui van apedregar Esteve hi havia Saule, el qui més tard seria conegut amb el nom de Sant Pau.

No es coneix exactament la data de la mort de Sant Esteve, però es creu que va ser entre el 35 i el 45 d.C. El cos va ser enterrat en lloc desconegut fins que el 415 a un sacerdot anomenat Llucià li va ser revelat per somnis que estava enterrat a Cafar Gamala. Les relíquies van ser exhumades i portades a l’església de Mont Sió, fins que el 460 es va construir una basílica a prop de la Porta de Damasc de Jerusalem, prop d’on va tenir lloc el seu martiri.

Si mai aneu a una església consagrada a Sant Esteve i en podeu veure alguna imatge, fixeu-vos si té els trets identificatius: una palma i tres pedres del martiri.