A l'APUNTS DE VIATGE de l'INCOOLTURA d'avui anirem a fer un tresc pel penya-segat de Bandiagara, en ple país Dogon de MALI. Ens hi acompanyes?
Situada al centre de Mali, la falla
de Bandiagara és un fenomen geològic que s’extén al llarg de 150 quilòmetres de
llarg i forma un penya-segat que pot arribar a tenir fins a 500 metres d’alçada.
El Poble Dogon fa segles que s’hi va refugiar per a resistir a l’Islam, i avui
en dia gran part de la població d’entre 400 i 800.000 dogons són encara
animistes que ha fet que conservin encara moltes de les seves tradicions, des
de la lectura dels cauris o la lectura de dibuixos i petjades a la sorra per a predir
el futur, fins a la gran festa del Sigui, una festa que se celebra cada 50 anys,
en què tenen molta presència les màscares Dogon, per les quals aquest poble és
majoritàriament conegut. És un dels pobles africans més ben estudiats pels
francesos des de l’època de Marcel Griaule.
El tresc transcorre pujant i baixant
del penya-segat segons la ruta preferida. Cal agafar un guia propi que conegui
els camins i que sàpiga on fer escala i on hi ha llocs de descans per als
turistes (que no és a cada poble). Alguns d’aquests mini hotels no tenen
habitacions sinó que es pot dormir al terrat de les cases, sota els estels.
Els pobles Dogon ens sorprendran per
la seva estètica i arquitectura, amb graners per a guardar el mill que cultiven
(diferenciats per a homes i dones) de teulades còniques de palla.
Quan hi siguem, no ens hem d’oblidar
de provar l’amargant nou de cola (que aquí es regala als vells del poble per a
assegurar-se ser ben rebuts), la cervesa de mill (servida en carbasses) i el
pain de singe (llavors de baobab).
I per a endur-nos un record a casa,
res millor que alguna tela tenyida d’Índigo o algun tapís dibuixat amb bogolan.
UNESCO CULTURAL HERITAGE Xi’an wind and percussion ensemble, which has been played for more than a millennium in China’s ancient capital of Xi’an, in ShaanxiProvince, is a type of music integrating drums and wind instruments, sometimes with a male chorus. The content of the verses is mostly related to local life and religious belief and the music is mainly played on religious occasions such as temple fairs or funerals. The music can be divided into two categories, ‘sitting music’ and ‘walking music’, with the latter also including the singing of the chorus. Marching drum music used to be performed on the emperor’s trips, but has now become the province of farmers and is played only in open fields in the countryside. The drum music band is composed of thirty to fifty members, including peasants, teachers, retired workers, students and others. The music has been transmitted from generation to generation through a strict master-apprentice mechanism. Scores of the music are recorded using an ancient notation system dating from the Tang and Song dynasties (seventh to thirteenth centuries). Approximately three thousand musical pieces are documented and about one hundred fifty volumes of handwritten scores are preserved and still in use.
Inscribed in 2009 (4.COM) on the Representative List of the Intangible Cultural Heritage of Humanity
A l'APUNTS DE VIATGE de l'INCOOLTURA d'avui anirem a banyar-nos a les aigües termals dels diferents banys públics de Budapest, a HONGRIA. Ens hi acompanyes?
Situada a les dues ribes del Danubi, Budapest va ser una de les ciutats més modernes a finals del segle XIX, i sembla que als últims temps vol recuperar aquella glòria passada. Els bells edificis modernistes s'estan renovant, el transport públic es modernitza i fins i tot els banys, la santa institució de l'oci hongarès, fa ús de les noves tecnologies. Budapest és
una de les poques capitals del món amb aigües termals, i aquestes s’han aprofitat des de
fa segles, des de la fundació de l'assentament romà d'Aquincum al segle I d.C. Des del 1934 és coneguda com la capital mundial de les aigües
medicinals, i compta amb 123 fonts naturals i pous, amb aigua entre 21 i 76ºC que aboquen uns 70 milions de litres diaris aprofitats pels 13 banys de la ciutat. Quan ens haguem cansat de caminar per la vora del Danubi, admirant les vistes del Palau Reial o del Parlament, no hi ha res millor que entrar en algun dels banys públics i anar-nos a relaxar en algun circuït d'aigües termals. N'hi ha uns quants per a escollir, però els dos que no ens hem de perdre són el Bany Rudas i l'Széchenyi. El Rudas data del Segle XVI, de quan els turcs dominaven la ciutat, i en són una prova arquitectònica la piscina octagonal coronada per una cúpula foradada per un centenar de petits vidres de colors. L'atmosfera és íntima i relaxant des de la piscina a 36ºC, perfecta per a després d'un dia esgotador reocrrent alguns dels 223 museus o galeries que té la ciutat. La tecnologia fa acte de presència des de l'inici quan, amb l'entrada, et donen un braçalet de plàstic amb un xip que selecciona la guixeta per a canviar-se, una espècie d'armari prou gran per a cabre-hi dins i on podrem deixar-hi les nostres pertinences. Podrem conèixer més sobre Budapest a través de la seva gastronomia. De tast obligat és el Guylás, la sopa gulaix, ben condimentada amb l'ubíqua paprika. Per a qui agradin els dolços, les palacsinta li semblaran una espècie de creps enrotllades al voltant d'una pasta de fruits secs. Que no s'enganyi. Són encara més bones del que semblen...
Un dels múltiples vaixells que recorren el Danubi ens podrà portar a fer una volta per l'Illa Margarita, el millor parc de la ciutat, i un metro ens podrà dur fins a l'entrada del parc de Varósliget, on a banda de poder-nos sorprendre amb el collage arquitectònic del Castell de Vajdahunyad, podrem arribar-nos fins al Balneari de Széchenyi, el balneari més gran d'Europa. Aquí podrem banyar-nos en alguna de les més de vint zones de bany, fins i tot a les piscines exteriors, encara que hi estigui nevant. Els banys de vapor, amb la galleda posterior d'aigua gelada, són recomenables només per als més valents. Us asseguro que, després d'un cap de setmana a Budapest, podeu tornar a casa amb les piles ben carregades... Podeu escoltar el programa de ràdio a COOLTURAFM. Per a més informació: www.visitbudapest.travel, www.jordicanal.com
A l'APUNTS DE VIATGE de l'INCOOLTURA d'avui pujarem al Mont Nimba, al sud de la Guinée Forestière de GUINEA. Ens hi acompanyes?
El Mont Nimba, amb 1.752 metres d'alçada, és el punt culminant de la serralada del mateix nom que des del 1981 és una Reserva Natural Estricta nomenada per la UNESCO. Es troba situada en la confluència fronterera de Guinea Conakry, Libèria i Costa d'Ivori, i combina els ecosistemes de selva tropical primària amb estatge de vegetació de sabana. És conegut per ser font d'endemismes molt particulars, com el ratpenat nasofoliat (Hipposideros
lamottei), l'únic gripau vivípar del món (Nimbaphrynoides
occidentalis) o la musaranya del mont Nimba (Crocidura
nimbae). En teoria, en ser reserva estricta està vedat al turisme, però un cop allà, seguint tots els protocols de visita a les autoritats adequades, és relativament senzill poder obtenir un permís per a pujar-hi. Des del poble de Gbakoré, enmig de la selva de la Guinée Forestière, la província més meridional de Guinea, es pot pujar a la muntanya amb l'acompanyament d'un guia. L'ascensió és senzilla, i permet gaudir dels diferents ambients de la muntanya, des de la selva tropical de les faldes fins al prat alpí herbós del cim. I un cop a dalt, és possible contemplar les vistes més enllà de la frontera de Libèria i Costa d'Ivori.
Un dels punts àlgids del viatge per aquestes terres pot ser l'avistament de ximpanzès al bosc de Bossou, prop de la falda del Mont Nimba. aquí, hi sobreviuen una vintena de ximpanzès que són estudiats per investigadors de la Universitat de Kyoto, i la presència constant de rastrejadors fa que sigui relativament senzill de poder trobar alguna mona als inextricables boscos selvàtics. Si tenim encara més ganes de veure animals, podem intentar descobrir les traces dels elefants de bosc al Forêt de Ziama, una reserva natural on encara hi ha uns dos-cents elefants de bosc. Són més difícils de veure, perquè a la mínima que senten la presència humana s'escapen bosc endins, però sí que descobrirem fàcilment el rastre de les petjades al fang de la selva, les formes arrodonides de les seves esquenes en els túnels entre la vegetació o les cagarades al peu del camí.
Guinea és encara un país per a descobrir pel turisme, i sobretot la seva gent és la que marca la diferència per la seva càlida acollida, lluny de la coneixença del turisme de masses. Encara és possible de trobar l'autèntica essència de l'ànima africana en un país marcat per l'aïllament polític i militar però obert a l'arribada d'aquells viatgers que tinguin ganes de superar els petits entrebancs que comportin visitar aquest magnífic país de l'Àfrica occidental. Podeu escoltar el programa de ràdio a COOLTURAFM. Per a més informació: www.greenpassage.org, www.jordicanal.com
The traditional Li textile techniques of spinning, dyeing, weaving and embroidering are employed by women of the Li ethnic group of Hainan Province, China, to make cotton, hemp and other fibres into clothing and other daily necessities. The techniques involved, including warp ikat, double-face embroidery, and single-face jacquard weaving, are passed down from mothers to daughters from early childhood through verbal instruction and personal demonstration. Li women design the textile patterns using only their imagination and knowledge of traditional styles. In the absence of a written language, these patterns record the history and legends of Li culture as well as aspects of worship, taboos, beliefs, traditions and folkways. The patterns also distinguish the five major spoken dialects of HainanIsland. The textiles form an indispensable part of important social and cultural occasions such as religious rituals and festivals, and in particular weddings, for which Li women design their own dresses. As carriers of Li culture, traditional Li textile techniques are an indispensable part of the cultural heritage of the Li ethnic group. However, in recent decades the numbers of women with the weaving and embroidery skills at their command has severely declined to the extent that traditional Li textile techniques are exposed to the risk of extinction and are in urgent need of protection.
Inscribed in 2009 (4.COM) on the List of Intangible Cultural Heritage in Need of Urgent Safeguarding
