La Ciència és una Aventura. La recerca del
com i el per què d’un fet, la cerca de les respostes, o la pròpia experimentació
poden arribar a ser aventures dignes de pel·lícules, llibres o exposicions.
Així ho demostra l’última exposició estrenada al Museu Blau de Barcelona,
sobre un animal que va viure al nord d’Àfrica ara fa entre 112 i 93,5 milions d’anys,
l’Spinosaurus.
A través de l’exposició Spinosaurus: el gegant perdut del Cretaci, podem conèixer no només
la vida d’aquest primer dinosaure adaptat per a nedar que es coneix, sinó també
aprenem sobre la rebuscada i complexa història del seu descobriment.
Organitzada per la National Geographic Society
en col·laboració amb la Universitat de Chicago, l’exposició
mostra, amb diferents vitrines i muntatges i amb esquelets reconstruïts a mida
natural, com va ser el descobriment dels primers ossos de l’Spinosaurus, com en
va ser el redescobriment i, sobretot, quina és la tècnica usada per a fer-ne la
reconstrucció.
Història
del descobriment de l'Spinosaurus
La mostra comença amb una sèrie de plafons explicatius i
una exposició d’ossos que representen el despatx d’Ernst Stromer von Reichenbach i una sala del Museu de Munic. El
1910 Stromer va organitzar una expedició fins a l’oasi de Bahariya, a Egipte,
per a buscar fòssils de dinosaure i en va trobar de tot tipus. El 1912 hi va
enviar el buscador de fòssils Richard Markgraf, que va descobrir part de l’esquelet
d’un dinosaure amb una gran cresta dorsal i unes dents còniques. En rebre els
ossos a Munic, Stromer el va batejar amb el nom de Spinosaurus aegyptiacus. Stromer va descriure també d’altres
espècies que van conviure amb l’Spinosaurus al nord d’Àfrica, quan tota la zona
era un gran delta, com el Carcharodontosaurus.
Durant la Segona Guerra Mundial, els aliats van bombardejar
Munic i van acabar destruint les úniques restes conegudes de l’Spinosaurus, del
qual no se’n va saber res més fins al 2008, quan l’investigador Nazir Ibrahim
va comprar uns fòssils d’origen desconegut al Marroc.
Més tard els va
relacionar amb unes restes aparegudes al Museu d’Història Natural de Milà. Ja
començava a haver-hi nous fòssils per a poder investigar, i el més important de
tot era que es tractava de fòssils recents. Tant, que Nazir Ibrahim va
emprendre la gran aventura de descobrir el jaciment del Marroc d’on es van extreure els ossos, per a veure si se n’hi
podien trobar més.
Els anys de recerca van donar fruit i finalment el 2013
Ibrahim va trobar el jaciment d’on provenien els seus fòssils i els de Milà.
Des d’aleshores, l’excavació ha aportat nous fòssils i noves dades per al
coneixement de la vida de l’Spinosaurus.
L’Spinosaure
Un esquelet sencer de 15 metres de llargada ocupa gairebé
tota una de les sales d’exposició: és la joia de la mostra, que ens permet
imaginar-nos perfectament com va ser aquest dinosaure, més gran que el Tyrannosaurus rex, i observar les seves
característiques úniques i adaptades a l’aigua i a la caça de peixos: cos
allargat, crani semblant al d’un cocodril, una immensa cresta dorsal i potes
posteriors curtes i amb dits palmejats.
També hi ha representacions d’altres animals amb els que
va conviure, com el Carcharodontosaurus,
Deltadromeus, Rugops, Pterosaure, peix serra,... i fins i tot fòssils de
coníferes, que permeten fer-se una idea de com era el Nord d’Àfrica ara fa 100
milions d’anys.
Per aquells que no tingueu temps de visitar l’exposició,
com a mínim apropeu-vos al Museu Blau. Just a l’entrada, revestit de pell
artificial però molt ben recreada, hi ha la figura a mida natural d’un Spinosaurus, el primer dels dinosaures
aquàtics.
L’exposició es podrà veure al Museu Blau fins el 26 de
març del 2017.
