
Ja en vida la seva doctrina, basada en els ritus i tradicions de les dinasties Shang i Zhou van rebre molta consideració. Multitud de deixebles el seguien arreu, la majoria prínceps que Confuci volia formar per tal que governessin adequadament. Segons ell, si el príncep és virtuós, els seus súbdits seguiran el seu exemple.

Però va ser sobretot a partir de la seva mort el 479 a.C. (als 72 anys), que els seus ensenyaments van començar a ser concebuts com una filosofia pròpia. Des d’aleshores, el confucianisme ha estat un dels pilars de la vida filosòfica oriental, i els seus promulgaments encara viuen en la memòria del poble xinès i s’han expandit fins molt més enllà de la Gran Muralla.
Del mestre Kong ens han quedat moltes màximes que, com les de Lao Tse i alguna del Bruce Lee, formen part fins i tot de la nostra vida diària, per la seva simplicitat i el gran poder del significat que tenen. Uns poc exemples:
·Quan vegis un home bo, intenta imitar-lo; quan vegis a un home dolent, reflexiona.
·L’home més noble és digne, però no orgullós; l’inferior és orgullós, però no és digne.
·Esperar l’inesperat. Acceptar l’inacceptable.
·Si un ocell et diu que estàs boig, deu ser que és així; els ocells no parlen.
·El millor indici de la saviesa és la concordança entre les paraules i les obres.
Aquí n’hi ha una altra de força famosa, adaptada en multitud de guions de cinema:
·La nostra major glòria no es troba en no caure mai, sinó en aixecar-nos cada cop que caiguem.
I alguna que hauria pogut aparèixer sense cap modificació al Nou Testament:
·No facis als altres el que no vols que et facin a tu, ni et facis a tu el que no faries als altres.
Així doncs, estem de celebració i cal felicitar el mestre Confuci pel seu 2.560è aniversari. La llarga barba amb què normalment se’l representa li deu haver crescut uns quants metres i s’haurà tornat tan canosa que ni quantitats industrials de Just for Men podrien tornar-li el color, però les seves paraules perduren als llibres, a les pel·lícules i, més important encara, en l’imaginari popular de mig món.
N'hi ha per meditar-hi, oi?
Tal com diria Confuci: “Llegir sense meditar és una ocupació inútil”.
No hay comentarios:
Publicar un comentario