Capvespres de Màgia a Món Sant Benet

L’aire es refreda passant sobre el riu Llobregat, arreplega l’aroma de les tomaqueres i arriba carregat de nostàlgia agrícola i frescor estival als porxos on se serveix al sopar. Amb vistes als horts carregats de productes ecològics que omplen els plats d’un àpat a tocar del camp, la màgia del capvespre converteix un dia d’estiu en una experiència sensorial perenne. 

Som a Món SantBenet, i aquesta és una de les activitats que s’inclou dins la visita monogràfica “La Màgia del Capvespre”, que torna aquest any de l’11 de juliol al 13 de setembre per a transportar-nos en un viatge al passat, a principis del segle XX.

Una primera visita als Horts de Món Sant Benet ens permet descobrir un dels aspectes formatius i de conservació del conjunt de Món Sant Benet. Forma part de la Fundació Catalunya la Pedrera i és un centre cultural patrimonial que des del 2007 aplega el monestir medieval de Sant Benet de Bages, la seu de la Fundació Alícia, l’Hotel Món, tres restaurants i les restes de la colònia fabril de les famílies Puig i Carbó.

Als horts de Món Sant Benet s’hi conreen diverses hortalisses i fruites, però a l’estiu el rei indiscutible és el tomàquet, del qual n’hi ha 48 varietats plantades. Són locals i tradicionals, que lluny de la recerca de la màxima productivitat de les varietats de supermercat, busquen captivar-nos amb el gust i la forma. 

Montserrat, esquena verd, cor de bou, Benach, Montgrí, negre crimea, verd d’oristia, súria, albercoc, mura, cirera negra,... són algunes de les varietats que es poden veure a punt de madurar. Alguns d’aquests seran presents als plats de ceràmica que esperen als visitants en unes taules sota el porxo que domina els horts. Es busca recordar aquells sopars a tocar del camp que a pagès, fa anys, solien acompanyar els capvespres d’estiu. Pa amb tomàquet, embotits, truites d’espinacs, empedrat de patata i bacallà i botifarra amb cigrons són el sopar rústic però quantiós i d’uns gustos de la terra que acompanya la visita.

Quan es fa de nit i les ombres s’escampen pel recinte, seguim els fanals del camí fins a l’antic edifici de la fàbrica que va néixer al costat del riu Llobregat. La va fundar el 1855 la família Puig i Elisa Carbó i Ferrer. Amb el temps, el 1907, la família Carbó va acabar comprant també el monestir, que estava en ruïnes, per a convertir-lo en una casa d’estiueig. Potser aquesta compra no tindria més transcendència si no fos que Elisa Carbó va ser la mare de Ramon Casas (1866-1932), i el gran pintor modernista hi va passar molts estius en companyia d’amics com Santiago Rusiñol, Charles Deering i, sobretot, Júlia Peraire, la seva musa, amant i més tard muller.

A través d’uns quants vídeos projectats en teles penjades a la fàbrica, a la Casa de l’Amo i al claustre del monestir, la visita repassa la vida de Món Sant Benet vinculada i explicada per la Júlia Peraire, una noia venedora de loteria i vint-i-dos anys més jove que el pintor. Va ser la musa per excel·lència de Casas i el motiu principal de molts dels seus quadres. Visitem l’interior del monestir (del segle X) i totalment reconstruït visitant algunes estances que han quedat com a l’època en què Ramon Casas i Júlia Peraire hi venien a estiuejar. 

La seva presència sempre era motiu de comentaris i xafarderies, i fins que Casas no s’hi va casar al cap de setze anys de viure junts la gent no va acceptar plenament a la Júlia. Dona rebel i indiferent als comentaris, segurament va sentir un plaer especial quan un quadre de Casas on ella adoptava una de les posicions més sensuals de tota la pictografia modernista va passar a decorar una habitació del Cercle del Liceu després que guanyés un concurs internacional el 1907. 

Des de les parets, entre els quadres de distingits socis del Cercle, poderosos financers, rics empresaris o coneguts intel·lectuals, Júlia Peraire sembla, enfundada en groc i amb mirada seriosa, desafiar tot aquell convencionalisme que la jutjava.

Seguir la vida de Júlia Peraire, entre les pedres centenàries de Món Sant Benet, ens farà descobrir una història passional entre artista i musa i a la vegada ens desvelarà alguns dels secrets del Bages. 
Els capvespres d’estiu, a Món Sant Benet, tenen una màgia especial...

PER A CONÈIXER MÉS:

Web de Món Sant Benet: www.monstbenet.com

Dates: de l'11 de juliol al 13 de setembre 2014 

Preu de l'activitat: 35 euros

Podeu seguir les xarxes socials amb l’etiqueta (hashtag): #MàgiaCapvespre

Descobrint la costa nord de Barcelona

Ara fa uns mesos vaig poder comprovar com l’Àrea Metropolitana de Barcelona havia adaptat la llera del riu Llobregat per a facilitar-hi la descoberta d’espais naturals i lúdics.

Ara fa pocs dies vaig poder conèixer, de la mà d’AMB i Descobrir Catalunya, quines eren les atraccions que podia brindar-nos l’altre gran riu de Barcelona, el Besòs. I vaig descobrir, com em va passar amb el Llobregat, que tenim molt a prop de la capital un seguit de llocs molt interessants per a visitar.

Com que la ruta prometia ser llarga, vam fer-ho amb Segway, un mètode de transport eficaç, ecològic i descansat, amb la companyia Barcelona Segway Tour. Uns minuts per a aprendre el funcionament bàsic de l’aparell i de seguida vam començar la ruta fins a la desembocadura del Besòs, una zona plena de canyissars i platja. Durant els anys 70 i 80 del segle passat va ser el reiu més contaminat d’Europa, però des que a partir de la dècada de 1990 es va començar a netejar i les seves aigües es van depurar, la riquesa ecològica del riu ha tornat, i des del 2004 el Parc Fluvial del Besòs és un dels espais verds més importants de la regió metropolitana de Barcelona.

A partir d'aquí passem pel costat de la central tèrmica de FECSA (que estan desmuntant) i atravessem el port de Badalona fins a arribar on comença el passeig marítim de Badalona, sovint oblidat i amb unes platges amb un atractiu similar o major que les de Barcelona.

Recorrent la platja de Badalona arribem fins al Pont del Petroli, l’antic pantalà construït per CAMPSA per a poder traspassar petroli des dels vaixells cisterna als dipòsits a terra. Actualment pertany a l’ajuntament de Badalona, que l’utilitza com a passeig peatonal per a contemplar la platja i a la vegada l’ha dotat d’un seguit d’instruments automatitzats per mesurar la temperatura, humitat, vent,... les dades dels quals es troben en línia a internet.

Davant mateix del pantalà hi ha la Fàbrica d’Anís del Mono, un dels emblemes de la ciutat de Badalona. La fàbrica encara ocupa el lloc original on els germans Bosch van començar a destil·lar el licor d'anís. Just a l'entrada del Pont del Petroli, des del 2012 hi ha una estàtua a tamany natural del mono que dóna nom a la marca i que, diuen, és una efígie de Darwin. Sigui com sigui, hi ha moltes anècdotes relacionades amb l'Anís del Mono, i ens les expliquen personal del Museu de Badalona que fa les visites guiades per l'interior de la fàbrica, encara en ús. Una d'aquestes anècdotes més conegudes és la que diu que Vicente Bosch va demanar 1 o 2 monos de Sudamèrica per a tenir de mascota a la fàbrica i li van enviar 50 amb disculpes i assegurant que després rebria els altres 52. Havien entès 102. 

Un vídeo resumeix els més de 140 anys de vida de la marca:

Després de la visita a la fàbrica d'Anís del Mono (on també fabriquen els Aromes de Montserrat), vam seguir fins al Parc de Can Solei i Ca l'Arnús, un autèntic pulmó verd a l'est de Badalona. L'àrea de Can Solei es remunta a l'any 1565, i el 1859 es va dividir amb la compra d'una part per Evarist Arnús, gran banquer, filantrop i mecenes, per a fer-s'hi la seva residència d'estiu. Actualment la casa senyorial que hi va construir Arnús està tancada al públic pel pobre estat en que es troba, però la Casa Nova i el Castell Romàntic que hi construí el seu fill es mantenen perfectament en peu.

Al costat de la Torre Arnús s'alça la Torre del Rellotge, una estació meteorològica singular de 1883 molt avançada pel seu temps que Arnús havia construït al costat del Teatre Líric de Barcelona, fundat pel mateix Arnús, entre Passeig de Gràcia i Provença. Tenia un calendari perpetu, higròmetre, i un pluviòmetre que registrava diàriament (mitjançant unes bateries elèctriques) el que havia plogut.

El parc pertany a la ciutat des de 1977, i la remodelació que se'n va fer el 1994 permet fer-hi tot un circuït botànic amb la possibilitat d'observar-hi palmeres, etlls, cedres, ginkgos, llentiscles, magnòlies i fins a 25 espècies d'arbres. 

Del parc tornem a la platja fins a Montgat, on descobrim els origens neolítics del Turó de Montgat (amb presència des del 3500 a.C. i per què va ser del tot excavat: en ser de granit anava bé per a fixar els riells de la primera línia de ferrocarril de Catalunya (el tren Barcelona-Mataró de 1848 construït per Miquel Biada). L'exposició de les capes geològiques de la muntanya van deixar a la vista tot un llibre de geologia que atragué a diversos excursionistes. El 1876, després que sis catalans haguessin visitat el turó, van decidir fundar el Centre Excursionista de Catalunya. 

És hora de passejar per la platja tranquil·la platja de Montgat i aprofitar els molts restaurants del barri de pescadors a tocar del mar. Dinem al restaurant Baños Virgen del Carmen, un local típic dels anys 60 on s'assaboreix el peix recent extret del mar, un perfecte final d'una ruta que ens ha permès conèixer alguns dels indrets interessants que hi ha al nord del litoral de Barcelona. 

  

Links interessants:

Web Àrea Metropolitana de Barcelona AMB

Web Revista Descobrir Catalunya

Web Barcelona Segway Tour

Web Museu de Badalona

Si us ha agradat aquesta ruta potser us podrà interessar també Un passeig pel parc del riu Llobregat

Casa Bacardí Sitges o com preparar un mojito perfecte

Quan Facund Bacardí i Massó va abandonar el 1830 la seva Sitges natal per a llençar-se a l'aventura de les amèriques, poc es podia imaginar que el seu cognom acabaria sent una de les marques més conegudes del món.
Després d'unes quantes vicissituds a Santiago de Cuba Facund Bacardí comprà una antiga destil·leria de rom i hi aplicà el procés que s'havia inventat per a obtenir un rom refinat lluny de l'aiguardent que es feia fins aleshores: Bacardí va passar a l'esfera internacional.
Des d'aleshores el nom de la marca no ha parat de créixer i tot i que la Revolució Cubana va canviar l'ubicació de la destil·leria de Cuba a Puerto Rico, el mètode d'elaboració segueix sent similar i l'empresa continua sent privada.
Des del 2012 a Sitges l'espai del Mercat Vell és ocupat per Casa Bacardí, un espai cultural i de lleure que repassa la trajectòria del rom Bacardí i a la vegada convida a preparar-se un còctel i prendre'l a la fresca de la terrassa.

Les visites es fan per torns i acompanyats d'un "brand ambassador", un expert en la història de la marca i el procés d'elaboració i cata de la beguda.
En una primera sala s'hi explica la història dels americanos que van anar a fer fortuna a Amèrica, i el procés de fundació de la marca Bacardí el 1862 i l'evolució de la marca fins a l'actualitat. És el moment de fer-se una fotografia amb el fons de l'antiga fàbrica de Santiago de Cuba davant d'una rèplica en petit del monument a Facund Bacardí que s'exhibeix al Passeig Marítim de la vila des de 2009. L'escultor va ser Lorenzo Quinn. 

Una curiositat sobre la fàbrica Bacardí: tothom coneix la història del ratpenat que habitava la bodega on es guardava el rom, però poca gent coneix la història del coco. El 1862, coincidint amb la fundació de la companyia, el fill de Facund va plantar un cocoter davnat la nova destil·leria. El coco va sobreviure incendis, terratrèmols, huracans,... Però el 1959 es va començar a pansir i va acabar morint a la vegada que la Revolució Cubana triomfava. La família Bacardí va haver d'exiliar-se aleshores, coincidint amb la mort del cocoter, per la qual cosa la Profecia del Coco fa que, a tota nova instal·lació de Bacardí s'hi planti un cocoter. Aquí a Casa Bacardí encara l'han de plantar...

En una segona sala s'hi explica el procés d'elaboració del rom. Un trapiche de fusta ensenya com es premsava la canya de sucre, i un alambí de coure com es destil·lava l'alcohol per a ser passat després per diferents filtres.

El brand ambassador explica el procés, massa ràpid com per a fer-se una idea exacta, i tendenciosament procliu a explicar algunes fases com a úniques de la marca quan en realitat són generals a tota beguda destil·lada, però suficient per a imaginar-se l'avenç tecnològic que representà l'aportació de Bacardí.

L'última sala és una barra de bar circular on seuen els visitants per a veure primer l'elaboració d'un còctel per un expert i practicar després amb els mateixos ingredients. 

El Mojito Bacardí original es fa amb:

·6 cl de Rom Bacardí Superior
·Mitja llima tallada en 4 trossos
·Gel picat
·2 cullerades plenes de sucre blanc (10 g)
·8 fulles de menta fresca
·9 cl de soda

Preparació:
·Introduir en un got Collins mitja llima tallada en 4 trossos.
·Afegir la menta fresca, les 2 cullerades de sucre i picar bé amb el mall sense trencar les fulles.
·Omplir 3/4 parts del got amb gel picat.
·Tirar-hi el Rom Bacardí Superior i barrejar bé amb la cullera de remoure.
·Afegir més gel picat i complementar amb la soda fins a omplir el got.
·Addicionalment, es pot decorar el còctel amb dues palletes a la vora del got i una branqueta de menta.


Més informació a:
www.casabacardi.es

5 coses a fer a Sitges

Sitges és probablement de les ciutats més turístiques de Catalunya i, amb una varietat cultural, gastronòmica i recreativa enorme, un destí que fàcilment encantarà a qualsevol visitant. Les 5 coses a fer a Sitges que es descriuen en aquest curt itinerari per la Vila no són, ni molt menys, exhaustives, però sí que poden donar una primera idea de per què Sitges té la fama merescuda.

1) Una passejada pel passeig marítim

Sitges és una ciutat abocada al mar. Va néixer al costat del mar i com a vila de pescadors. Des que el 1881 hi va arribar el primer tren els primers visitants hi van començar a arribar atrets per les platges llargues i poc profundes que hi permetien fer un tranquil bany de mar terapèutic. Poc a poc la vila es va anar convertint en un focus de turisme que buscava relaxar-se el cap de setmana o les vacances d'estiu. El Passeig Marítim es va anar transformant fins a arribar a l'aspecte actual, amb un carrer ample per al pas de vianants entre la platja i les cases a primera fila de mar.

2) Visita a l'Ajuntament, l'església de Sant Bartomeu i Santa Tecla i el Baluard

Sobre el turó del baluard que domina el mar s'hi va construir, el 1041 d.C., el Castell de Sitges, que pertanyé al Comte Mir Geribert. Amb el temps passaria a la Pia Almoina i posteriorment, el 1889 el castell seria remodelat gairebé del tot per a construir-hi l'ajuntament actual.

L'Església de Sant Bartomeu i Santa Tecla és del segle XVII, però abans hi havia hagut al mateix lloc una església romànica i una altra gòtica, d'on provenia el sepulcre de Bernat de Fonollar, senyor de Sitges sota el rei Jaume II.

Davant de l'Església i apuntant cap al mar queda un dels sis canons de l'antiga bateria. El 27 d'abril del 1797 va ser un actor actiu del combat entre la vila i dues fragates angleses que volien apresar quatre embarcacions mercants ancorades a la platja. Després de quatre hores de canoneig constant les naus angleses es van haver de retirar, derrotades, sense aconseguir el seu objectiu. Al costat del canó, inscrit en unes rajoles, un poema de Carlos Ballester de 1977 lliga la història dels canons amb la llegenda de Santa Tecla:

Sacad ese cañón hoy atrapado
-muriéndose su bronce de tristeza-
entre las piedras de la fortaleza
que el Baluarte fuera en el pasado.

Ponedle frente al mar, adelantado
guardián de Sitges y su riqueza
material y moral, como así reza
la leyenda que el pueblo ha recreado.

Hace siglos, se dice, una doncella
de nombre Tecla, sitgeana y bella,
lo disparó contra el brutal corsario:

defendiendo el honor de sus hermanas
que en su ayuda voltearon las campanas
desde el firme bastión del campanario. 

Al costat de l'estàtua del Doctor Robert que s'alça entre l'Ajuntament i l'Església de Sitges, un poema de Josep Carner inscrit en un quadre en una paret fet amb rajola pintada serveix per a recordar al visitant que la Vila ha estat reflexada en més d'un poema:

Oh Sitges, cel i calitges,
mar al peu, clavells al niu,
blanc d'Espanya que enlluerna
les espurnes de l'estiu.

Cor que vols, cor què desitges,
visc en tu, que tota plaus;
tes noies tenen ulls negres,
tes cases tenen ulls blaus.

Si jo et desitjo, sols a mitges,
dóna'm una flor ben lleu,
dóna'm una margarida,
ull de sol, ales de neu.

3) Ruta Americanos

La vida era difícil al Sitges de mitjans del segle XIX, i molts joves sense feina van decidir marxar a l'aventura de les Amèriques. Quan, anys més tard van tornar enriquits amb el comerç o la indústria que havien realitzat a les colònies espanyoles d'Amèrica, van construir-se cases al poble que els recordaven aquelles on havien viscut còmodament. Moltes d'elles tenen trets característics de zones més tropicals i als jardins encara s'hi poden veure algunes plantes importades d'aquelles terres.

Les cases d'aquests americanos es van construir prop del carrer de Cuba, on comença un itinerari facilitat per l'Ajuntament de Sitges que recorre algunes de la vintena de cases d'indians de Sitges.

Facund Bacardí és un dels joves sitgetans que va marxar a fer les amèriques. El 1830 va marxar cap a Cuba i va acabar creant la marca de rom més conegut del món. A l'antic mercat, davant de l'ajuntament, la marca Bacardí hi ha creat una espècie de museu-tastador on es repassa la història del rom Bacardí i s'aprèn a preparar un còctel: CASA BACARDÍ.

El Rom Brugal de la República Dominicana també té un orígen sitgetà, ja que Andreu Brugal Montaner, nascut a la vila, emigrà a Cuba i posteriorment a Puerto Plata abans de funda la companyia de rom amb el seu nom.

4) Visita del Palau Maricel i el Cau Ferrat

Les cases del carrer del Fonollar a tocar de l'Església eren senzilles vivendes de pescadors al costat de l'antic hospital de Sant Joan, del Segle XIV. Quan el multimilionari americà Charles Deering va visitar Sitges acompanyant a Ramon Casas i Santiago Rusiñol, va quedar enamorat del lloc i va comprar els edificis per a transformar-lo en l'actual Palau Maricel, un conjunt noucentista construït per Miquel Utrillo entre 1913 i 1916. Aquí Deering hi guardà la seva col·lecció d'art, prop del taller estudi de Rusiñol, el Cau Ferrat.

Actualment el Palau Maricel pertany a a l'Ajuntament de Sitges des de 1952 i és un recinte que acull mostres culturals o recepcions privades.

El Cau Ferrat està en un procés de remodelació i encara no es pot visitar. 

5) Visita al Museu Romàntic

Al carrer de sant Gaudenci, al'interior de la Vila de Sitges hi ha una casa senyorial de 1793 que acull actualment el Museu Romàntic. L'interior mostra com visqué la família Llopis (d'origen mariner però que havia anat ascendint en l'escala social), amb mobles, quadres i decoracions de l'època. Des del 1935 la casa havia estat cedida per la família per a ser convertida en Museu, però fins el 1949 no va poder ser una realitat.

Actualment es visiten diferents estances i a la primera planta al costat del jardí s'hi pot veure un a col·lecció de diorames. Al segon pis hi ha la col·lecció de nines de l'escriptora i il·lustradora Lola Anglada, que recorre les modes del segle XIX amb vestits d'un detall minuciós.

Per a conèixer més:

www.museusdesitges.com

www.sitges.cat

El Terramar de Sitges

Dins l'oferta hotelera de Sitges hi ha un local que en destaca. A l'extrem del llarg passeig marítim que voreja les platges, compta amb unes vistes privilegiades sobre el mar i la platja quasi privada on els banyistes poden descansar i prendre els famosos banys de mar que van iniciar el turisme de la població.

Hotel Terramar de Sitges

Amb més de dues centes habitacions totalment renovades, l'Hotel Terramar de Sitges és des dels anys 1960s una entitat de la vila molt vinculada a la seva oferta cultural. Ideal per a passar-hi uns dies de vacances o per a fer-hi unes jornades de negoci, per a viatjar-hi en parella o en família, tothom pot trobar el seu racó de l'hotel adaptat als seus gustos i necessitats.

Situat en una zona molt tranquil·la i propera al centre, a un passeig de deu minuts caminant, l'hotel té la virtut de l'equilibri entre un suficient retir i una certa proximitat al centre del poble.
La sortida del sol des del balcó d'una habitació que doni a mar és un dels majors atractius de l'hotel que ens farà llevar més d'hora de l'habitual però que compensarà amb escreix la matinada.

L'hotel es troba davant del Club de Golf Terramar, compta amb uns jardins de 16.000 metres quadrats, una gran piscina, dues pistes de tennis, tres restaurants (arrosseria, marisqueria i barbacoa)  i un bar a la platja, el Beach Club, ideal per a refrescar-se la gola durant les hores de més calor. 

Per a més informació: www.hotelterramar.com