Sitges és probablement de les ciutats més turístiques de Catalunya i, amb una varietat cultural, gastronòmica i recreativa enorme, un destí que fàcilment encantarà a qualsevol visitant. Les 5 coses a fer a Sitges que es descriuen en aquest curt itinerari per la Vila no són, ni molt menys, exhaustives, però sí que poden donar una primera idea de per què Sitges té la fama merescuda.
1) Una passejada pel passeig marítim
Sitges és una ciutat abocada al mar. Va néixer al costat del mar i com a vila de pescadors. Des que el 1881 hi va arribar el primer tren els primers visitants hi van començar a arribar atrets per les platges llargues i poc profundes que hi permetien fer un tranquil bany de mar terapèutic. Poc a poc la vila es va anar convertint en un focus de turisme que buscava relaxar-se el cap de setmana o les vacances d'estiu. El Passeig Marítim es va anar transformant fins a arribar a l'aspecte actual, amb un carrer ample per al pas de vianants entre la platja i les cases a primera fila de mar.
2) Visita a l'Ajuntament, l'església de Sant Bartomeu i Santa Tecla i el Baluard
Sobre el turó del baluard que domina el mar s'hi va construir, el 1041 d.C., el Castell de Sitges, que pertanyé al Comte Mir Geribert. Amb el temps passaria a la Pia Almoina i posteriorment, el 1889 el castell seria remodelat gairebé del tot per a construir-hi l'ajuntament actual.
L'Església de Sant Bartomeu i Santa Tecla és del segle XVII, però abans hi havia hagut al mateix lloc una església romànica i una altra gòtica, d'on provenia el sepulcre de Bernat de Fonollar, senyor de Sitges sota el rei Jaume II.
Davant de l'Església i apuntant cap al mar queda un dels sis canons de l'antiga bateria. El 27 d'abril del 1797 va ser un actor actiu del combat entre la vila i dues fragates angleses que volien apresar quatre embarcacions mercants ancorades a la platja. Després de quatre hores de canoneig constant les naus angleses es van haver de retirar, derrotades, sense aconseguir el seu objectiu. Al costat del canó, inscrit en unes rajoles, un poema de Carlos Ballester de 1977 lliga la història dels canons amb la llegenda de Santa Tecla:
Sacad ese cañón hoy atrapado
-muriéndose su bronce de tristeza-
entre las piedras de la fortaleza
que el Baluarte fuera en el pasado.
Ponedle frente al mar, adelantado
guardián de Sitges y su riqueza
material y moral, como así reza
la leyenda que el pueblo ha recreado.
Hace siglos, se dice, una doncella
de nombre Tecla, sitgeana y bella,
lo disparó contra el brutal corsario:
defendiendo el honor de sus hermanas
que en su ayuda voltearon las campanas
desde el firme bastión del campanario.
Al costat de l'estàtua del Doctor Robert que s'alça entre l'Ajuntament i l'Església de Sitges, un poema de Josep Carner inscrit en un quadre en una paret fet amb rajola pintada serveix per a recordar al visitant que la Vila ha estat reflexada en més d'un poema:
Oh Sitges, cel i calitges,
mar al peu, clavells al niu,
blanc d'Espanya que enlluerna
les espurnes de l'estiu.
Cor que vols, cor què desitges,
visc en tu, que tota plaus;
tes noies tenen ulls negres,
tes cases tenen ulls blaus.
Si jo et desitjo, sols a mitges,
dóna'm una flor ben lleu,
dóna'm una margarida,
ull de sol, ales de neu.
mar al peu, clavells al niu,
blanc d'Espanya que enlluerna
les espurnes de l'estiu.
Cor que vols, cor què desitges,
visc en tu, que tota plaus;
tes noies tenen ulls negres,
tes cases tenen ulls blaus.
Si jo et desitjo, sols a mitges,
dóna'm una flor ben lleu,
dóna'm una margarida,
ull de sol, ales de neu.
3) Ruta Americanos
La vida era difícil al Sitges de mitjans del segle XIX, i molts joves sense feina van decidir marxar a l'aventura de les Amèriques. Quan, anys més tard van tornar enriquits amb el comerç o la indústria que havien realitzat a les colònies espanyoles d'Amèrica, van construir-se cases al poble que els recordaven aquelles on havien viscut còmodament. Moltes d'elles tenen trets característics de zones més tropicals i als jardins encara s'hi poden veure algunes plantes importades d'aquelles terres.
Les cases d'aquests americanos es van construir prop del carrer de Cuba, on comença un itinerari facilitat per l'Ajuntament de Sitges que recorre algunes de la vintena de cases d'indians de Sitges.
Facund Bacardí és un dels joves sitgetans que va marxar a fer les amèriques. El 1830 va marxar cap a Cuba i va acabar creant la marca de rom més conegut del món. A l'antic mercat, davant de l'ajuntament, la marca Bacardí hi ha creat una espècie de museu-tastador on es repassa la història del rom Bacardí i s'aprèn a preparar un còctel: CASA BACARDÍ.
El Rom Brugal de la República Dominicana també té un orígen sitgetà, ja que Andreu Brugal Montaner, nascut a la vila, emigrà a Cuba i posteriorment a Puerto Plata abans de funda la companyia de rom amb el seu nom.
4) Visita del Palau Maricel i el Cau Ferrat
Les cases del carrer del Fonollar a tocar de l'Església eren senzilles vivendes de pescadors al costat de l'antic hospital de Sant Joan, del Segle XIV. Quan el multimilionari americà Charles Deering va visitar Sitges acompanyant a Ramon Casas i Santiago Rusiñol, va quedar enamorat del lloc i va comprar els edificis per a transformar-lo en l'actual Palau Maricel, un conjunt noucentista construït per Miquel Utrillo entre 1913 i 1916. Aquí Deering hi guardà la seva col·lecció d'art, prop del taller estudi de Rusiñol, el Cau Ferrat.
Actualment el Palau Maricel pertany a a l'Ajuntament de Sitges des de 1952 i és un recinte que acull mostres culturals o recepcions privades.
El Cau Ferrat està en un procés de remodelació i encara no es pot visitar.
5) Visita al Museu Romàntic
Al carrer de sant Gaudenci, al'interior de la Vila de Sitges hi ha una casa senyorial de 1793 que acull actualment el Museu Romàntic. L'interior mostra com visqué la família Llopis (d'origen mariner però que havia anat ascendint en l'escala social), amb mobles, quadres i decoracions de l'època. Des del 1935 la casa havia estat cedida per la família per a ser convertida en Museu, però fins el 1949 no va poder ser una realitat.
Actualment es visiten diferents estances i a la primera planta al costat del jardí s'hi pot veure un a col·lecció de diorames. Al segon pis hi ha la col·lecció de nines de l'escriptora i il·lustradora Lola Anglada, que recorre les modes del segle XIX amb vestits d'un detall minuciós.
Per a conèixer més:
