6 jun. 2012

APUNTS DE VIATGE: Barrancas del Cobre

A l'APUNTS DE VIATGE de l'INCOOLTURA d'avui viatgem a les BARRANCAS DEL COBRE, entre els estats de Sinaloa i Chihuahua al Nord de MÈXIC. Ens hi acompanyes?
Les Barrancas del Cobre són un sistema de canyons geològics formats per sis valls que s'extenen per una superfície de 60.000 km2, quatre vegades la del Cañón de Colorado, i amb un desnivell superior a la d'aquest (fins a 2.000 metres de diferència entre el fons del riu i el cim dels penya-segats).
El Ferrocarril de las Barrancas del Cobre, anomenat afectuosament Tren del Chepe, recorre cadad dia la distància entre Los Mochis (al Pacífic) i la ciutat de Chihuahua.
A través de la ruta que segueix el tren, podem contemplar un dels paisatges geològics  més impressionants de tot Amèrica.
El tren surt de Los Mochis, al Mar de Cortés, des d'on s'inicia el recorregut de 653 km de llarg. Travessarem 37 ponts i 86 túnels abans d'arribar al nostre destí.
Passem per El Fuerte, conegut per ser el lloc de naixement de Don Diego de la Vega, àlies El Zorro.
Seguim fins a Bahuichivo, en plena serra Tarahumara, on ja ens trobem a 1.800 metres d'alçada i comença a refrescar l'ambient, amb boscos de pins i excursions tan boniques pels voltants com poder-nos arribar fins al poble de Cerocahui, on hi ha una missió jesuïta del segle XVII. 

Des de Cerocahui també podem agafar l'atrotinat autobús que ens durà, baixant per una carretera serpentejant, fins al peu mateix del Cañón de Urique, el més profund de totes les barrancas, amb una profunditat de 1.879 metres. Al fons del Cañón notarem la calor i la humitat que han convertit aquest lloc en un paradís floral, amb vegetació exhuberant, i si tenim ganes de caminar, podem anar caminant resseguint el llit del riu d'Urique. 
Tornem a pujar fins dalt dels penya-segats i arribem amb el tren a Divisadero, on el ferrocarril fa una pausa per a tenir temps de veure el magnífic paisatge de les Barrancas. aquí veurem com els rius han anat erosionant la roca fins a crear una estructura laberíntica impressionant que és un llibre d'història geològica ampliat milions de vegades.
El tren ens portarà fins a Creel, la capital del territori Tarahumara. Aquí és on trobarem ja molta gent d'aquest poble indi que ha sobreviscut durant més de mil anys vivint en aquest medi tan hostil. Podrem comprar artesania local (especialment cistells fets amb fulles de pi), i amb una mica de sort podrem veure com corren. Coneguts amb el nom de rarámuri (el poble que corre), són famosos per les llargues distàncies ultramaratonianes que són capaços de recórrer únicament alimentats per pinole (una pols de blat de moro cuit) i tesgüino (una espècie de cervesa de blat de moro). Podeu llegir més sobre els Tarahumara i les seves qualitats atlètiques quasi sobrehumanes al llibre Born to run de Christopher McDougall.  
Des de Creel també podrem fer algunes excursions interessants, com per exemple fins a les Cascades del Cusárare, de més de trenta metres d'alçada, o fins a les formacions de pedra de Bisabírachi (que els espanyols van preferir anomenar El Valle de los Monjes en comptes d'usar la traducció literal del nom tarahumara, més picant: La vall dels Penis erectes). 
El tren ens porta fins a Cuauhtémoc, la capital de la poma de Mèxic, on podem veure els camps menonites on aquesta secta religiosa d'orígens germànics (immigrats des de Canadà), ha dominat el rec en una terra seca ara convertida en un gran centre horticultor del país. 
Finalment, arribarem a Chihuahua, la capital dels gossos diminuts, on acaba el trajecte. Aquí podrem veure la casa de Pancho Villa o desplaçar-nos uns quilòmetres per a poder veure les construccions prehispàniques de Paquimé.  

Podeu escoltar el programa de ràdio a COOLTURAFM.

Per a més informació: www.chepe.com.mx, www.jordicanal.com 
Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...