6 jun. 2010

El mar que no coneixem

El passat 30 de maig, voluntaris de l'oganització Submón fotografiaven davant de Barcelona un cetaci. No és infreqüent. Dofins i altres petites balenes són sovint avistats fins i tot pels turistes que naveguen en les Golondrines del port. Fins i tot de tant en tant s'ha vist algun catxalot i fins i tot alguna orca. Però aquest cop, el que van fotografiar els tripulants de l'Onas va ser el llom i l'aleta caudal d'una espècie que no pertany al mediterrani. Es tractava d'una balena grisa (Eschrichtius robustus). Gràcies a la identificació de les fotografies es va descobrir que la mateixa balena havia estat albirada tres setmanes abans davant la costa de Tel Aviv a Israel. El periple de la balena està causant consternació entre la comunitat científica, sobretot pel fet que és una balena que es creia que només vivia a l'Oceà Pacífic. Des de fa tres cents anys, l'antiga població que havia habitat en aigües de l'Atlàntic es creia extingida, de manera que si aquest exemplar provingués de la població atlàntica, estaríem davant d'un descobriment similar al del celacant. Seria com si de cop i volta aparegués un dodo a les faldes del Montseny. I si es tractés d'un exemplar de la població del Pacífic, encara seria un descobriment més sonat, ja que s'hauria d'explicar què l'ha portat fins al mediterrani. Sigui com sigui, un grup de científics internacionals s'està posant d'acord per a poder prendre dades de l'animal i resoldre l'enigma.
L'aparició de la balena ve a confirmar el que també ha posat de manifest la ineficàcia de British Petroleum per a tapar la fuita de petroli del Golf de Mèxic: no coneixem prou bé els oceans. L'home ha arribat a la Lluna i ha aconseguit enviar sondes fins més enllà del Sistema Solar, però encara no coneix prou bé tot el món que s'extén sota la capa d'aigua que coneixem com a oceans i que ocupen la majoria de la superfície del nostre planeta blau.
Els mitjans de comunicació americans reien fa uns dies del fet que entre els experts que la Casa Blanca havia cridat per a mirar de resoldre el desastre del Golf de Mèxic, hi figurés també al director de cinema James Cameron. El que no explicaven els diaris era que el director, per tal de poder filmar pel·lícules com Abyss o Titanic, s'havia rodejat d'un grup d'experts en grans profunditats que l'havien assessorat i que el coneixement conjunt d'aquest grup de Hollywood era superior al d'altres institucions científiques. Que la indústria cinematogràfica pugui tenir més coneixement del fons marí que els propis oceanògrafs ens hauria de replantejar seriosament el destí final de la ciència dels mars.
El proper 8 de Juny se celebra el Dia Mundial dels Oceans, un dia per a conscienciar a la població de la utilitat del coneixement dels mars. No és hora ja que comencem a estudiar-lo seriosament? Iniciatives com l'Ictineu 3 permetran en el futur estudiar i conèixer el fons dels mars per a aprendre de nosaltres mateixos. Qui sap quins misteris amaga encara el fons marí?
Es fa difícil de dir, però tal com vaticinava la sèrie de televisió SEAQUEST: Sota la superfície hi ha el futur.
Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...