Fins al proper 3 de maig, al Museu Nacional d’Art de Catalunya es pot veure l’exposició temporal Sorolla: Visió d’Espanya.
L’exposició es centra en l’obra que Joaquim Sorolla va pintar del 1911 al 1919 per encàrrec del mecenes nord-americà Archer M. Huntington, creador i fundador de la Hispanic Society of America a Nova York. Huntington va encarregar al pintor valencià una sèrie de plafons monumentals per a decorar-ne l’interior. La temàtica havia de ser una visió global d’Espanya. Durant sis anys, Sorolla, aleshores un pintor de ja un cert prestigi, va estar vitjant per tot Espanya fent esbossos, prenent apunts i agafant vistes per a la que havia de ser la seva obra més important.
Part dels esbossos i apunts que prengué durant aquests viatges es poden veure en una sala annexa del museu. Aquí s’hi poden intuir les figures aïllades, breument anotades amb traços ràpids d’artista atrafegat, que després formarien part de les composicions finals.
Quadres de més de set metres d’amplada i tres d’alçada mostren una Espanya plural, però llastimosament típica i tòpica que sembla més una col·lecció de vestimenta i folclore tradicional amb maniquins estèticament disposats que no pas una representació actualitzada (al capdavall, era a principis del segle XX) de l’Espanya d’aleshores.
L’exposició es centra en l’obra que Joaquim Sorolla va pintar del 1911 al 1919 per encàrrec del mecenes nord-americà Archer M. Huntington, creador i fundador de la Hispanic Society of America a Nova York. Huntington va encarregar al pintor valencià una sèrie de plafons monumentals per a decorar-ne l’interior. La temàtica havia de ser una visió global d’Espanya. Durant sis anys, Sorolla, aleshores un pintor de ja un cert prestigi, va estar vitjant per tot Espanya fent esbossos, prenent apunts i agafant vistes per a la que havia de ser la seva obra més important.
Part dels esbossos i apunts que prengué durant aquests viatges es poden veure en una sala annexa del museu. Aquí s’hi poden intuir les figures aïllades, breument anotades amb traços ràpids d’artista atrafegat, que després formarien part de les composicions finals.
Quadres de més de set metres d’amplada i tres d’alçada mostren una Espanya plural, però llastimosament típica i tòpica que sembla més una col·lecció de vestimenta i folclore tradicional amb maniquins estèticament disposats que no pas una representació actualitzada (al capdavall, era a principis del segle XX) de l’Espanya d’aleshores.
Només un quadre representa a Catalunya, i Sorolla va escollir-ne una escena de mercat de peix emmarcada dins d’un paisatge de Lloret de Mar, amb els boscos de pins de Santa Cristina i les roques des Canó. Uns quants homes amb barretina vigilen i distribueixen el peix que han pescat en un mar força llunyà a l'horitzó, mentre unes dones descansen al costat i l’arrangen per a vendre. No es pot menystenir la tècnica del pintor. El color dels quadres, realísticament tractat en quadres com el de El ball de sevillanes o Les gropes de València, donen testimoni d’una capacitat de plasmar en oli la realitat que pocs pintors de l’època podien igualar.
El que sí que es pot valorar, però, és l’idoneïtat de la temàtica dels quadres com a representació d’una Espanya moderna i allunyada dels tòpics per a fer d’ambaixadors davant del públic americà. La idea que devien fer-se d'Espanya els qui van veure els quadres a principis del segle XX devia ser que aquell país de pagesots i ramaders amb prou feines havia entrat al segle XIX. No hi ha cap representació d'indústria o tecnologia moderna, i si bé pot representar una Espanya idíl·licament situada en un model rural ja aleshores inexistent, convé pensar en si va fer gaire bé al concepte que Amèrica es va formar de la gent de la península, i si el tractament clàssic de la imatge va fer gaire bé al concepte de la crítica respecte al pintor.
De totes maneres, és bo que us en feu una idea vosaltres mateixos i que la visiteu si podeu, ja que els quadres només són a Espanya durant el període que duraran les obres de remodelació de la Hispanic Society.
El que sí que es pot valorar, però, és l’idoneïtat de la temàtica dels quadres com a representació d’una Espanya moderna i allunyada dels tòpics per a fer d’ambaixadors davant del públic americà. La idea que devien fer-se d'Espanya els qui van veure els quadres a principis del segle XX devia ser que aquell país de pagesots i ramaders amb prou feines havia entrat al segle XIX. No hi ha cap representació d'indústria o tecnologia moderna, i si bé pot representar una Espanya idíl·licament situada en un model rural ja aleshores inexistent, convé pensar en si va fer gaire bé al concepte que Amèrica es va formar de la gent de la península, i si el tractament clàssic de la imatge va fer gaire bé al concepte de la crítica respecte al pintor.
De totes maneres, és bo que us en feu una idea vosaltres mateixos i que la visiteu si podeu, ja que els quadres només són a Espanya durant el període que duraran les obres de remodelació de la Hispanic Society.
No hay comentarios:
Publicar un comentario