25 jul. 2008

Y'a bon Banania

Fa un temps que se'm va acabar la Banania que bevia cada dia per esmorzar. Banania pot sonar a nom inventat de república africana, però en realitat és el nom d'una marca francesa molt coneguda de xocolata en pols. A diferència del nostre Cola-Cao, el Banania també incorpora entre els seus ingredients (cacao, ordi, blat, mel, vainilla, sal i sucre), aquell que li dóna el nom: farina de banana.

La recepta del Banania té gairebé cent anys. El periodista francès Pierre Lardet va descobrir-la el 1909 en un viatge a Managua (Nicaragua), i la va dur a París on la va començar a comercialitzar a partir del 1912. Al principi la il·lustració dels seus embalatges era d'una noia de les antilles, però el 1915, començada la Primera Guerra Mundial, es va adonar que podia vendre molt més si canviava la il·lustració per la d'un somrient soldat senegalès, aleshores allistats a les files de l'exèrcit per a ajudar la mare pàtria francesa. Els mateixos soldats colonials prenien aquesta beguda, ja que Lardet es va encarregar de distribuir el seu producte entre les provisions de l'exèrcit, amb l'eslògan: "pour nos soldats la nourriture abondante qui se conserve sous le moindre volume possible".

D'aquesta data també en sorgí el fons groc que s'ha mantingut al llarg de la història de la marca i que ve a representar el groc de la banana de l'ingredient principal, i l'altre slògan, molt més abreujat: "Y'a bon" ("És bo", en argot dels soldats).

Des de la seva primera aparició, la figura de l'ami y'a bon, com es coneix al soldat negre, ha estat vista per una bona part dels consumidors com una mostra ridiculitzadora i racista del salvatge de les colònies que gaudeix amb un somriure estúpid dels productes avançats de la civilització. Fins i tot a l'època s'utilitzava el nom de banania per a referir-se en mofa als soldats de les colònies que lluitaven a les trinxeres europees. De fet, possiblement és a causa d'aquesta mala fama que l'ús d'una il·lustració aparentment racista ha causat que el personatge ha anat evolucionant amb el temps, fins a esdevenir, a hores d'ara, un noi jove, encara de pell fosca i ataviat amb un vermell fez que s'ha mantingut al llarg de la història. La novetat és que ara el negret colonial juga amb dos nens blancs en una integració racial aparentment perfecta.

L'evolució de la il·lustració del Banania recull perfectament l'evolució de la política francesa d'acceptació de la immigració. En comptes de canviar del tot la imatge i posar-hi en canvi per exemple un fons de bananes o qualsevol altra imatge exempta de qualsevol connotació post-colonial, la nova propietària de la marca des del 2003, Nutrimaine, ha decidit mantenir el personatge amb tota la seva polèmica.

Però no ens podem queixar que el mercat francès accepti encara aquestes mostres racistes entre els seus productes. A hores d'ara, el nostre cèlebre Cola-Cao tampoc no ha deixat d'incloure les dues recol·lectores de cacau de les seves il·lustracions. Ens hauríem de plantejar si aquestes imatges han de desaparèixer o si formen part ja tan integrada de la nostra societat de consum que han estat desproveïdes totalment de qualsevol referència racista. Potser poden ajudar a recordar que hi va haver una època en què el món avançat es va aprofitar d'aquelles terres tropicals. Potser pot ser un recordatori del deute que encara tenim envers aquells pobles per tot el que els vam fer passar.

Jo per la meva banda, el proper cop que vagi a França tornaré a comprar Banania. I el primer que faré a casa serà preparar-me'n una bona tassa i brindar pel record de les tropes colonials que provinents dels seus climes càlids i assoleiats van haver de lluitar en els infames camps fangosos, freds i humits de les trinxeres europees per una guerra que ells no havien creat.

Un brindis de Banania per a tots aquells banànies!
Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...