El conferenciant era la persona més idònia per a donar un número. El Dr. Frank Drake, astrònom i astrofísic, fundador i director del SETI Institute, porta 48 anys buscant senyals de vida intel·ligent fora del nostre planeta.
A través de grans radiotelescopis el SETI Institute analitza les dades rebudes intentant trobar dins de diferents freqüències algun missatge que indiqui que no estem sols en aquest vast univers. Sembla ben bé ciència-ficció, però la base científica darrera l'experiment existeix i està avalat per les més prestigioses institucions científiques americanes, entre elles la NASA.
Les sigles del SETI (Search for Extraterrestrial Intelligence), evidencien la missió de l'Institut: buscar evidència de vida intel·ligent a l'univers. El SETI no es conforma en trobar quatre bacteris o formes primigènies de vida en algun planeta proper al sol. El que busca (i l'únic que pot trobar) és evidència que en un altre planeta on les condicions de temperatura, gravetat, atmosfera, etc. han permès la generació espontània de vida, aquesta ha evolucionat donant éssers prou intel·ligents per a generar ones electromagnètiques artificials que puguin ser detectades a través de distàncies interestel·lars.
Donada la immensa vastedat de l'univers, la immensitat numèrica d'estrelles similars al nostre sol i la possibilitat que al voltant de cadascuna d'aquestes estrelles hi pugui haver un planeta similar al nostre, fan pensar que hi ha d'haver algun altre planeta a l'univers on la vida es pot haver originat. No serà una vida com la nostra, evidentment, però si l'evolució té tendència a crear formes cada cop més intel·ligents, no és exagerat pensar que en algun d'aquests planetes la vida pot haver arribat a un grau d'intel·ligència i evolució tecnològica similar a la nostra.
L'equació de Drake, proposada el 1960 pel conferenciant, intenta estimar, a partir de la probabilitat, quants planetes habitables hi ha a la nostra galàxia.
N = R* x fp x ne x fℓ x fi x fc x L
N és el número de civilitzacions a la nostra galàxia amb qui la comunicació és possible; R* és el ritme mig de formació d'una estrella a la nostra galàxia; fp és la fracció d'aquestes estrelles que tenen planetes; ne és la mitjana de planetes que poden potencialment suportar la vida per estrella amb planetes; fℓ és la fracció d'aquests planetes que acaben finalment desenvolupant vida ; fi és la fracció d'aquests planetes on la vida arriba a un estadi intel·ligent; fc és la fracció de civilitzacions d'aquesta vida intel·ligent que desenvolupa una tecnologia suficient per a emetre senyals detectables a l'espai i finalment L és la quantitat de temps durant el qual aquestes civilitzacions emeten aquests senyals.
La majoria dels paràmetres de la fórmula de Drake són conjectures, i aquells que no ho són, són discutits aferrissadament per la comunitat científica. Això resulta en números molt variables, però l'estimació actual varia entre els 2,3 i els 10 planetes que podrien estar emetent aquests senyals.
La funció del SETI és detectar aquests planetes en la immensitat de la galàxia.
El Dr. Drake va sorprendre a gran part del públic fent la conferència en castellà. Com a ex-director de l'Observatori d'Arecibo a Puerto Rico, tenia coneixements de castellà, però malauradament no suficients com per no fer-se pesada tota una hora de conferència llegida amb un accent nefast i una veu que als 78 anys comença a decaure als finals de les frases. La bona intenció del Dr. Drake de fer la conferència en una llengua que la majoria de l'auditori pogués entendre no va ser ben acollida per aquesta majoria, que havia sol·licitat els aparells de traducció simultània a l'entrada pensant que seria en anglès i que ara veia que només servia per a traduir del castellà al català.
Amb tot, la conferència va acabar agradant a la majoria del públic, i va servir per a conèixer l'últim projecte del SETI, l'ALLEN TELESCOPE ARRAY, finançat principalment pel cofundador de Microsoft, Paul Allen. L'ATA, com és conegut, serà un interferòmetre de ràdio format per 350 radiotelescopis de sis metres de diàmetre distribuïts en una forma que permetrà captar senyals més febles i més llunyanes. El futur sembla prometedor per al SETI, tot i que entre el públic van sorgir escèptics. Al final de la conferència hi va haver el típic torn de preguntes. Una senyora es va aixecar, i molt educadament va preguntar el que a molts de nosaltres ens estava rondant pel cap:
-Si en 48 anys de mirar el cel esperant veure algun senyal no han trobat res, no és això prou evidència que no hi ha res per a buscar?
Amb més de cinquanta conferències anuals a les espatlles, el Dr. Drake ja tenia preparada la resposta per a aquesta pregunta que li deuen fer a tot arreu on va:
-La probabilitat que existeixi un planeta que emeti senyals és d'una entre deu mil. Quan haguem analitzat deu mil planetes, ja li contestaré.
Va somriure i el públic va aplaudir. El descobriment de vida intel·ligent requereix molta paciència...
No hay comentarios:
Publicar un comentario