11 mar 2015

Moros a la costa

No hi ha moros a la costa. Tot i que l’expressió pugui tenir un cert contingut racista en l’actualitat, hi va haver una època, entre els segles XV i XIX, en què la frase deixava anar sospirs d’alleugeriment entre els habitants de la costa catalana.
En aquella època, la Mediterrània estava infestada de vaixells pirates de les costes berberisques que patrullaven les costes catalanes i espanyoles buscant els punts febles per a fer-hi pillatges o capturar cristians que després serien venuts com a esclaus al Nord d’Àfrica.
D’aquella època n’han quedat les Torres de Guaita que s’alçaven al llarg de tota la costa per a vigilar la presència d’embarcacions morisques i, a la vegada, refugiar-s’hi. Algunes d’elles encara es mantenen en peu, com les dues que protegien Calella de Palafrugell.
Per una banda la Torre de Calella, a l’est de la platja de Portbò. És del segle XVI (amb una inscripció del 1599 a la finestra superior) i té planta circular a la part de sota i semicircular a la superior. També conserva un matacà i restes dels merlets de coronament.
Molt a prop, sobre la muntanya de Sant Sebastià i al costat mateix del poblat ibèric, hi trobem una altra torre de guaita, la Torre de Sant Sebastià, del 1445, de planta de semicercle allargat i del qual encara es conserva un gran matacà de granit.
Des d’aquestes dues torres es podia enviar senyals d’alerta ben a l’interior de la plana de l’Empordà, per tal que els habitants es refugiessin darrera les muralles dels pobles, esglésies fortificades o dins d’alguns masos protegits.
Amb el temps, ja no van caldre per a protegir-se dels pirates, però la seva presència contínua al llarg de la costa encara ens parla d’una època en què els vaixells provinents del Sud eren un mal presagi...

Podeu conèixer més sobre la pirateria a la mediterrània en l’exposició del Museu Marítim de Barcelona o en obres com Mar i Cel, del Teatre Victòria
Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...