No hi ha moros a la costa. Tot i que l’expressió pugui tenir un cert contingut racista en l’actualitat,
hi va haver una època, entre els segles XV i XIX, en què la frase deixava anar
sospirs d’alleugeriment entre els habitants de la costa catalana.
En aquella època, la Mediterrània estava infestada de vaixells pirates de
les costes berberisques que patrullaven les costes catalanes i espanyoles buscant
els punts febles per a fer-hi pillatges o capturar cristians que després serien
venuts com a esclaus al Nord d’Àfrica.
D’aquella època n’han quedat les Torres de Guaita que s’alçaven al llarg de
tota la costa per a vigilar la presència d’embarcacions morisques i, a la
vegada, refugiar-s’hi. Algunes d’elles encara es mantenen en peu, com les dues
que protegien Calella de Palafrugell.
Per una banda la Torre de Calella, a l’est de la platja de Portbò. És del
segle XVI (amb una inscripció del 1599 a la finestra superior) i té planta
circular a la part de sota i semicircular a la superior. També conserva un
matacà i restes dels merlets de coronament.
Molt a prop, sobre la muntanya de Sant Sebastià i al costat mateix del poblat ibèric, hi trobem una altra torre de guaita, la Torre de Sant Sebastià, del 1445, de planta de semicercle
allargat i del qual encara es conserva un gran matacà de granit.
Des d’aquestes dues torres es podia enviar senyals d’alerta ben a l’interior
de la plana de l’Empordà, per tal que els habitants es refugiessin darrera les
muralles dels pobles, esglésies fortificades o dins d’alguns masos protegits.
Amb el temps, ja no van caldre per a protegir-se dels pirates, però la seva
presència contínua al llarg de la costa encara ens parla d’una època en què els
vaixells provinents del Sud eren un mal presagi...
Podeu conèixer més sobre la pirateria a la mediterrània en l’exposició del
Museu Marítim de Barcelona o en obres com Mar i Cel, del Teatre Victòria.
