Com fer una maleta segons Louis Vuitton

Possiblement el patró estampat de Louis Vuitton sigui dels més coneguts de les marques de luxe entre el públic. No necessàriament perquè disposin d’una de les caríssimes bosses d’aquesta empresa, sinó segurament perquè les hauran vist com a còpies barates en un dels topmanta de les principals ciutats del món.

Louis Vuitton va començar el 1854 com a fabricant maletes i des d'aleshores ha mantingut aquesta línea de productes com a prioritari. Recentment ha fet un salt i ha estrenat a la seva web un tutorial (TheArt of packing) destinat a facilitar als seus clients la organització d’ítems a l’interior de les seves maletes. Potser no hi posarem totes les corbates i vestits de festa que suggereix, però com a mínim ens donarà un parell d’idees per a les camises i sabates.
Amb aquesta aplicació, Louis Vuitton reforça la seva publicitat, que fins fa poc havia vingut de la mà d'anuncis protagonitzats per gent de l'espectacle, des de Sean Connery a Bono, passant per Madonna i Francis Ford Coppola.

Atenció! No cal que sigui una maleta Louis Vuitton! Els consells serveixen per a qualsevol marca. De fet, millor que sigui una altra marca. Al capdavall, sembla un contrasentit anar de viatge amb una maleta que val més de 5.000 euros i que tot el contingut en valgui menys! 

Com preparar un gran viatge?

La improvisació només és bona per al teatre. I fins i tot en aquest cas només és bona quan els actors són professionals i han practicat molt.

Per a preparar un viatge tampoc no es pot deixar res a la improvisació si el que volem és gaudir-lo, i això és encara més cert quan es tracta d’un gran viatge. I justament acaba de sortir un llibre al mercat que el que fa és dir-nos, exactament, què és el que hem de tenir en compte quan hem de preparar un gran viatge.

¿Cómo preparar un gran viaje?, de Pablo Strubell i Itziar Marcotegui combina consells i anècdotes per a que tant els viatgers principiants com els experts puguin aprendre alguna cosa que faci dels seus viatges una experiència més plena i sense tants imprevistos.

Escollir la ruta, les maletes, el sistema de transport... què fer en cas de malaltia, robatori, suborn,... Totes aquestes i altres qüestions són abordades en un llibre de 270 pàgines i un mòdic preu de 15 euros.

Els autors tenen l’experiència per a poder-la compartir. En Pablo Strubell va viatjar el 2005 durant 8 mesos per la Ruta de la Seda, publicant-ne després un llibre: ¡Te odio, Marco Polo!. Amb la Itziar van recórrer Àfrica de Sud a Nord per la costa occidental durant dotze mesos en transport públic, viatge que relaten al blog www.africadecaboarabo.es

El llibre ¿Cómo preparar un gran viaje? té el seu complement digital a la pàgina web www.ungranviaje.org, que recull els enllaços a les pàgines suggerides al llibre i vincles a altres viatgers per a facilitar el compartir les experiències.

¿Cómo preparar un gran viaje? resulta així el millor manual de referència per als trotamons, grans o petits.

Te la perdràs?

El rellotge de viatge 'ideal'

Sovint, a l’hora de viatjar, ens cal deixar de banda l’estètica i buscar una major funcionalitat en aquells elements que ens acompanyaran durant el viatge. 

El rellotge no n’és una excepció.

Tot i que hi hagi viatgers que prefereixin deixar-lo a casa cercant desconnectar d’una manera més clara de tot l’estrés que acumula al país d’origen, al viatger que vol ser puntual a l’estació o aeroport li cal un rellotge. I si és fiable millor.

Després de tenir-ne uns quants de diferents tipus, he arribat a la conclusió que el millor és un dels senzills models de Casio. Els seus avantatges són clars:

-són digitals: permeten veure bé els números, no cal donar-los corda i ni es retarden ni s’avancen

-tenen calendari automàtic: així no ens despistem del dia de la setmana on som

-són duradors: algunes bateries poden durar fins a 10 anys

-són resistents: suporten rigors de tota mena (fins i tot els he vist resistir una expedició al Pol Nord)

-són senzills i no atreuen l’atenció de la gent amb qui el viatger interactua (passen desaparcebuts). Sovint en països on el regateig és la base de la compra, el botiguer ens avaluarà el potencial per a exprimir-nos depenent del que portem a sobre.

-són prims i petits (21 g) i no molesten sobre el canell.

-són àgils per a canviar-ne l’hora, útil en el cas d’un viatge amb diferents fusos horaris.

-són de plàstic, que ni provoquen al·lèrgies, ni transmeten calor ni la corretja s’enganxa amb els pèls del braç (en els homes).

-i sobretot, són barats (entre 10 i 20 euros), cosa que significa que si el perdem (o l’hem de regalar a algun oficial de duanes que ens demani suborn...), no hi perdem tant.

Els desavantatges? El primer de tots és l'evident i que salta a la vista: és “cutre” i “old-fashioned”. Però la practicitat ben bé supera els inconvenients. 

Que no té brúixola? Cap problema, li comprem una d’aquelles petitones que es fixen a la corretja i ja el tenim ben encarat. 

Que no es pot submergir? Doncs en comprem un de més caret, que també n’hi ha de la mateixa marca.

I sinó, sempre es pot confiar en el sol...

Travel Cards

De viatge, de vegades ens toca comunicar-nos amb algú que no parla el nostre idioma ni cap dels que coneixem. La incomunicació pot arribar a ser molt frustrant, i jugar al Pictionary o a fer signes a les mans demana una capacitat artística que no tothom té. 

I molt sovint en les estacions de transport públic o en algunes vetllades d'insomni els viatgers solen trobar-se amb temps morts que necessiten omplir amb llibres, música o jocs de cartes.

En Jordi Llonch ha reunit les dues necessitats viatgeres i les ha fusionat en les Travel Cards, unes cartes de pòquer normals i corrents si no fos que al centre de la carta en comptes dels trèvols, cors, piques i diamants hi tenen una icona que representa alguna de les necessitats bàsiques d'un viatger. Estan agrupades en quatre grans grups: alimentació, activitats, transport i ajuda, un per a cada pal. 

Així, el viatger pot comptar amb un joc de cartes per a passar l'estona i una espècie de diccionari visual que li permet sortir del pas en les comunicacions més difícils.

Les Travel Cards estan en un procés de disseny i elaboració que necessita fons per a poder acabar-se. Hi ha una pàgina de crowdfunding amb ofertes molt especials per a aquells que vulgueu ajudar al projecte: goteo.org/project/travel-cards

Ara teniu l'excusa perfecte per a parlar amb qui sigui. 
I si no us entenen, jugueu a cartes!

Més enllà del Mont Nimba

Ja ha sortit publicat el número de juliol del 2012 de la revista de la Sociedad Geográfica Española, en el qual apareix el meu article "Más allá del Monte Nimba", un relat amb fotografies exclusives del viatge que vaig fer el 2010 a Guinea Conakry. 

El destí final era pujar al Mont Nimba, a la regió més de la Guinée Forestière, la més remota del país. Vam poder pujar al cim després de superar gairebé una vintena de controls policials, vam inaugurar una discoteca de passada i vam poder observar de prop els ximpanzès de Bossou, una de les últimes poblacions de ximpanzès de l'Àfrica Occidental en l'amenaçada falda del Mont Nimba. 

Tot això ho podeu llegir accedint al pdf de l'article prement aquí.

La revista també inclou reportatges de María Jesús Cañellas, Ángeles Aledo, Javier Gozálbez, Andrés Pascual, Carmen Blánquez Pérez, Emma Lira, Miguel Gutiérrez, Lola Escudero, Jordi Esteva, Paco Po Egea i J. A. Rodríguez, a més de comptar amb fotografies de José Manuel Navia i una entrevista a Christina Dodwell feta per Pablo Strubell.