18 oct 2013

Un passeig pel Parc del Riu Llobregat

És ben cert allò que diuen que sovint no apreciem allò que tenim més a prop. Encara diria més: sovint ni coneixem que existeix.
Ho vaig poder comprovar fa un parell de setmanes quan vaig anar al Parc del Riu Llobregat convidat per l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB) i la revista Descobrir Catalunya.
El Llobregat és un dels grans rius catalans i des del seu naixement a Castellar de n’Hug fins a la seva desembocadura al delta del sud de Barcelona les seves aigües recorren 175 quilòmetres. El Parc engloba els últims trenta quilòmetres del riu, que transcorren zona metropolitana des que passa per sota el Pont del Diable a Martorell.
Des que el riu va patir la industrialització al segle XX, el seu curs es va veure alterat i contaminat de manera que els pobles que el vorejaven el van passar a ignorar. Des del 2007, però l’AMB ha començat a restaurar l’estat del riu i l’ha convertit en un espai natural que ha recuperat els valora ambientals i socials.
Actualment, les vores del riu són ja un espai lúdic on els caps de setmana els veïns i gent de fora vénen a passejar ja sigui a peu o en bicicleta per a recórrer un espai natural que teníem ignorat al pati de casa. 



Vam poder conèixer d’aprop les millores que ha realitzat l’AMB començant el recorregut des de l’estació de tren de Sant Boi de Llobregat. Un petit pont creua el Canal de la Dreta, del segle XIX, que subministrava aigua a les antigues fàbriques locals. 

Aquí comença el Parc Fluvial de Sant Boi de Llobregat, amb uns quants arbres típics de ribera que ens recorden com devia ser el riu fa uns segles: salzes, pollancres, freixes, àlbers i figueres. Alguns trams del riu estan tan coberts de canyes (espècie invasora) i canyís (l’espècie local) que no sembla que ens trobem prop d’una gran ciutat, sinó allunyats de qualsevol centre de població i enmig de la natura en alguna selva remota.


En un parell de punts distingim unes construccions que fan girar el curs del riu: són per a crear una meandrificació, per alentir l’aigua del riu i aconseguir que les espècies vegetals i animals que hi habiten sobrevisquin millor. Cal que les estructures aguantin les elevades variacions de cabal que pateix el riu (típicament mediterrànies) des de 4-5 m3/s fins als 4.000  m3/s que va superar amb els aiguats dels anys 60.  

Passem pel costat de la passera de Cornellà, que permet als peatons i ciclistes superar el riu per a connectar les dues riberes, i a la vegada serveix com a magnífic punt per a veure les panoràmiques. Des d’aquí veurem l’extensió de la part baixa del riu, coberta de vegetació. A partir d’aquí podem veure també la mota construïda a la vora del camí per a evitar que les aigües d’una possible riuada inundessin els camps agrícoles que hi ha a l’altra banda. Aquí és zona de conreus, com es pot evidenciar en una de les sales de Can Comas, una antiga masia antiga que serveix de seu i centre d’interpretació del Parc Agrari del Baix Llobregat


Aquí descobrirem la importància agrícola del delta del Llobregat, i algunes anècdotes, com per exemple que el Prat del Llobregat és el principal productor de carxofes de Catalunya (7.340 tones l’any) i que a l’estació de tren del Prat hi havia una cambra amb gel per a poder enviar verdura fresca a París. 

El camí vora el riu segueix fins al Parc Lúdic Fluvial del Prat de Llobregat, una àmplia zona ajardinada vora el riu dominada per dues torres. Una d’elles és el que resta d’una antiga fàbrica: de maons d’obra vista i esvelta, la xemeneia és un record de l’època en què el riu estava molt industrialitzat. I molt a prop, una altra estructura, de formigó amb una escala de cargol metàl·lica que s’hi enfila, hi ha la torre de descàrrega del tub de salmorres, una conducció que porta aigua amb excés de sal procedent de les mines de sal que hi ha riu amunt fins a abocar-la inòcuament al mar.
Ens enfilem a la torre i obtenim una vista esplèndida des del Parc de Collserola fins al mar, passant per Montjuïc i fins i tot amb la possibilitat de veure Montserrat.


Acabem el nostre trajecte (tot i que hi ha la possibilitat d’arribar fins a les platges vora el mar), a prop de l’aeroport. Als aiguamolls propers, els ocells semblen no espantar-se del soroll continu dels avions que aterren a l’aeroport, i fan una vida tan tranquil·la que és fàcil observar-los amb prismàtics. Només de tant en tant, en sentir un avió apropant-se, ens adonarem que som prop d’un lloc civilitzat. Si no fos per aquestes petites interrupcions, passejant pels Espais Naturals del Delta ens creuríem, tot d’una, que som enmig d’una natura aïllada. 


20 may 2013

APUNTS DE VIATGE: Com preparar un gran viatge

A l'APUNTS DE VIATGE de l'INCOOLTURA d'avui entrevistem els autors del llibre ara clàssic COM PREPARAR UN GRAN VIATGE: Pablo Strubell i Itziar MarcoteguiEns acompanyes?

Entrevista als autors del llibre COM PREPARAR UN GRAN VIATGE

Acaba de passar Sant Jordi i no ens podíem estar de recomanar un llibre per a viatjar. Es tracta de la Bíblia del Viatger, plena de consells i trucs per a aconseguir Preparar Un Gran Viatge, que acaba de sortir en la seva edició en català. 
Com preparar un gran viatge és un manual que, gràcies a les dotzenes de consells, trucs i idees pràctiques que conté, permetrà estalviar molt temps i preocupacions als qui s'estiguin plantejant iniciar un gran viatge. Serveix com a guia per planificar-lo i ajuda a resoldre inquietuds sobre salut, seguretat o l'equipatge ideal, entre d’altres. També dóna pistes sobre com és el dia a dia en ruta
(on dormir, com comunicar-se, quin transport usar…) i per afrontar el retorn. En suma, farà que el lector gaudeixi més abans, durant i després del viatge.
Distribuït en tres grans blocs (planificació, en ruta i retorn), el llibre té 18 capítols:

- Planificació: 

Planificació inicial; Quant pot costar?; Amb qui?; Com triar el mitjà de transport; L’equipatge; Documentació; L’assegurança de viatge; Salut: abans, durant i després; Gestió dels diners; Altres preparatius i compte enrere.

- En Ruta: 

En ruta; Seguretat; Com fer que els diners durin més; Viatjar de manera responsable; Mantenir-se en contacte; Documentar el viatge; Viatjar és per a tots.

- El retorn: 

El temut retorn.
Aquest és un llibre escrit amb un estil amè i desenfadat, basat en l'experiència dels autors i en les
opinions, idees i recomanacions d'altres grans aventurers. Conté aportacions de grans viatgers com Alicia Urrea i Álvaro Martín (www.rodadas.net), Pablo Rey i Anna Callau
(www.viajeros4x4x4.com), Pablo Villarino i Laura Lazzarino (www.acrobatadelcamino.com) o Enrique López-Tapia (www.enriquelopeztapia.com), entre d’altres.
En paral·lel a l'edició en paper es comercialitza la seva versió digital (formats Pdf, I-pub i Mobi).

Una completa web (www.ungranviaje.org) dóna suport a la promoció i venda del llibre, aspirant, a més, a convertir-se en el punt de trobada de tots aquells viatgers que hagin fet o desitgin fer un gran viatge.

Per a més informació: www.jordicanal.com 
Podeu escoltar el programa de ràdio a COOLTURAFM o prement sobre el link d'àudio: INCOOLTURA_PREPARARVIATGE_(ENTREVISTA).mp3 

6 feb 2013

El Moussem de Tan-Tan de Marruecos

Copyright Michel Ravassard (UNESCO)
PATRIMONIO INMATERIAL DE LA HUMANIDAD POR LA UNESCO
El Moussem de Tan-Tan, en el suroeste Marruecos, es un encuentro anual de pueblos nómadas del Sáhara que agrupa a más de treinta tribus del sur de Marruecos y de otras partes de África del noroeste. En su origen, era un acontecimiento anual que tenía lugar hacia el mes de mayo y que formaba parte del calendario agro-pastoral de los nómadas. Estas reuniones eran una oportunidad para encontrarse, comprar, vender e intercambiar alimentos y otros productos, organizar concursos de crianza de dromedarios y caballos, celebrar bodas y consultar a herboristas. El Moussem era también pretexto a la manifestación de diversas expresiones culturales: interpretaciones musicales, cantos populares, juegos, concursos de poesía y otras tradiciones orales hassaníes.
Estas reuniones tomaron la forma de Moussem (una especie de feria anual a la vez económica, cultural y social) en 1963, cuando se organizó el primer Moussem de Tan-Tan renovado para promover tradiciones locales y facilitar un lugar de intercambio, encuentro y celebración. Se dice que el Moussem inicialmente fue iniciativa de Mohamed Laghdaf, un resistente a la ocupación franco-española. Éste murió en 1960, y su tumba se encuentra cerca de la ciudad. Entre 1979 y 2004, los problemas de la seguridad de la región no permitieron organizar el Moussem.
Hoy día, las poblaciones nómadas se preocupan particularmente por la protección de su modo de vida. Las mutaciones económicas y técnicas de la región han alterado profundamente el modo de vida de las comunidades nómadas beduinas, obligándolas a sedentarizarse. Por otra parte, la urbanización y el éxodo rural han contribuido a la pérdida de muchos aspectos de la cultura tradicional de estas poblaciones, tales como la artesanía y la poesía. Debido a estos riesgos, las comunidades beduinas confían fuertemente en que el Moussem de Tan-Tan les ayudará a asegurar la supervivencia de sus conocimientos y tradiciones.
El Moussem de Tan-Tan fue Inscrito en 2008 en la Lista Representativa del Patrimonio Cultural Inmaterial de la Humanidad (originalmente proclamado en 2005).

2 ene 2013

La llibreta de Viatge 'ideal'

Llibreta de viatge ENRI Jordi Canal-Soler
El nom d'una població impronunciable, el preu d'un producte, una adreça de correu, un email o un telèfon d'algú del país que trobes en un autobús o un croquis per a explicar cap on vas o d'on véns. Tot això i més té cabuda en un dels objectes essencials a la butxaca (o motxilla) de tot viatger: la llibreta de viatge.
Com a escriptor i viatger, al cap dels anys i de molts viatges he anat col·leccionant multitud de llibretes d'apunts on escrivia tant totes aquelles anotacions imprescindibles per a poder desenvolupar el viatge amb més tranquil·litat com també les impressions i els records viscuts. Amb el temps, aquelles llibretes es converteixen en el tresor escrit de totes aquelles memòries que permeten reviure el viatge amb la relectura de les anotacions.
Amb tota aquesta experiència he arribat a la conclusió que la millor llibreta de viatge ha de ser.
-Petita per a que càpiga a la butxaca del pantaló o de la jaqueta. El format de 105x155 mm és l'ideal, perquè permet escriure-hi amb facilitat i cap a la majoria de butxaques.
-De paper gruixut, per a aguantar l'ús intensiu que en farem i l'escriptura amb qualsevol mena d'estri i de tinta. Un mínim de paper de 60 grams és imprescindible.
-De cobertes gruixudes i plastificades, pensades contra la intempèrie i l'ús.
-Amb quadrícula, per a facilitar l'escriptura i el dibuix de croquis.
-Amb espiral, per a poder reduir-ne la mida mentre s'escriu i, més important encara, per a poder extreure'n fulls solts amb facilitat. Aquesta serà la manera més senzilla de poder donar qualsevol informació a qui ens la demani sense patir per la integritat de les llibretes de pàgines lligades. A més, jo hi solc enganxar tota mena de records del viatge (tiquets, bitllets, targetes,...), per la qual cosa acaben sent tan gruixudes que en arribar a casa en substitueixo l'espiral per una de més diàmetre i queda a mida. 
Des de fa molts anys que utilitzo les llibretes d'ENRI per a viatjar i m'han donat sempre un rendiment excepcional.
Per últim, i el més important: cal dur-ne unes quantes a la motxilla. 
Diuen que Bruce Chatwin no començava cap viatge sense una dotzena de llibretes Moleskine a la motxilla. No cal que siguin d'aquest model (a mi particularment em molesta que no sigui amb espiral) però sí que, si es tracta d'un viatge llarg i lluny de la civilització, convé endur-se des de casa tot l'arsenal de paper que es cregui convenient...

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...