Mostrando entradas con la etiqueta Music. Mostrar todas las entradas
Mostrando entradas con la etiqueta Music. Mostrar todas las entradas

12 dic 2019

RAPA NUI EN CATALUÑA


La Isla de Pascua dista casi 13.700 kilómetros de Barcelona. Y, sin embargo, Cataluña ha tenido (y tiene aún) una estrecha relación con Rapa Nui, la isla polinesia de Chile. 

RAPA NUI EN CATALUÑA

Quizá uno de los más destacados testimonios y ejemplos de esta gran conexión RAPA NUI EN CATALUÑA sea la presencia de dos moais, las famosas y enormes estatuas de piedra de la isla, situadas en el territorio catalán.

Moai de Òrrius

El más cercano a la capital catalana se encuentra dentro del llamado Bosc Màgic d’Òrrius, entre esta población del Maresme y La Roca del Vallès. En medio del espeso bosque mediterráneo del Parc Natural de la Serralada Litoral, esculpida entre un conjunto de grandes bloques de granito gris, encontramos la figura de un moai como los de la Isla de Pascua, aunque de reducidas dimensiones.

Nadie sabe cuándo fue labrada esta escultura, aunque se cree que fue en los años 1970, obra de dos artistas que no solo crearon este moai si no que añadieron también detrás de esta escultura la cabeza de un indio de tipología maya. Incluso cerca de ahí podremos ver un gran elefante cuyo perfil fue esculpido utilizando la forma de una gran roca.
Parece más un divertimento de picapedreros (la zona era un lugar de aprovisionamiento de bloques de granito para la construcción) y no tiene más finalidad que la puramente artística, pero por ahí corren muchas teorías que hablan de este como de un bosque encantado, con presencias paranormales, ruidos inexplicables e incluso aquelarres celebrados en noches salvajes.



Lo cierto es que por aquí también pasa una ruta prehistórica que nos puede llevar a ver el famoso dolmen de Céllecs o (la Cabana del Moro), una construcción megalítica del neolítico que no tiene nada que ver con el moai pero que hace de este lugar un entorno único.

Moai de Olot

En Olot, la capital de la comarca de la Garrotxa, existe la Plaza de la Isla de Pascua. Se trata del reconocimiento al hermanamiento que Olot tiene con Hanga Roa, la capital de Rapa Nui, desde 1982. Y en esta plaza se encuentra el segundo moai que podemos encontrar en Cataluña.
La estatua fue trabajada en un bloque de basalto de Castellfollit de la Roca por el escultor rapanui Manuel Tuki, que se desplazó un tiempo a Cataluña para poder esculpir la estatua. Colocada en un altar ahu moai, el moai conecta esta ciudad con la Isla de Pascua gracias a los esfuerzos de Antoni Pujador, llamado Manuheuroroa. Este catalán nacido en 1948, se interesó desde joven por la Isla de Pascua y desde 1974 hasta su muerte en 1993 pudo viajar a la isla en muchas ocasiones, siendo el único no-rapanui además de Thor Heyerdahl en ingresar en el Consejo de Ancianos de Rapa Nui y convirtiéndose en su portavoz. Gracias a sus gestiones, Olot y Hanga Roa pudieron hermanarse.


Antoni Pujador también fue el creador, junto a Francesc Amorós y Pablo Teutsch, del primer mapa arqueológico-turístico de Rapa Nui en 1985, impreso por primera vez en Barcelona y que contó con el beneplácito de Thor Heyerdahl, el explorador noruego que años antes había excavado en la isla.

Fruto de su amistad con Thor Heyerdahl surgió la posibilidad de realizar una nueva serie de excavaciones en la isla que aportaron nuevos conocimientos arqueológicos sobre el origen y sentido de los moais.

El moai de Olot todavía no vivía cuando fue inaugurado el monumento. Años más tarde, en 2007, Manuel Tuki volvería otra vez a Olot trayendo esta vez un “pukao” de piedra volcánica roja. Se trata del sombrero o tocado que cubre la cabeza del moai. Y también se le pusieron unos ojos blancos con pupilas de obsidiana negra (“mata”), que identifican ya que está vivo.
Pero hasta 2012 no se realizaría la ceremonia oficial rapanui de Umu Tahu para darle vida. El grupo de danza Haka Ara Henua bailó danzas tradicionales rapanui.


El hermanamiento de Olot con Hanga Roa también tiene también la contraparte del moai. El escultor Joan Sala creó la figura de un ángel de tres metros de altura que fue enviada a la isla e instalada en los terrenos de la escuela católica gracias al trabajo del olotense Raül Núñez. Así, un trozo del basalto de la Garrotxa con el que fue esculpido el Ángel, se encuentra ahora en la isla volcánica más alejada del mundo.


El moai resquebrajado

Hubo incluso un tercer moai en Cataluña, pero en realidad solo estuvo de paso. En 1995 la Fundació La Caixa realizó una exposición en Barcelona llamada: ELS MOAI DE L’ILLA DE PASQUA. ART I CULTURES DEL MAR DEL SUD. Mientras entraban la estatua a la sala del museo se escuchó un tronar y se detectó que en el cuello del moai había aparecido una grieta. Por suerte pudo repararse.



Libros sobre Rapa Nui   

Amigo y colaborador de Pujador, Francesc Amorós, es actualmente uno de los mayores especialistas en la cultura rapanui de nuestro país y autor de dos libros muy recomendables sobre el tema:



También existe una novela sobre la Isla de Pascua escrita por la arqueóloga catalana Alex Guerra Terra, RONGORONGO.

Aquí podéis ver también un vídeo en el que Alex Guerra explica la historia de la isla y el nacimiento de alguna de sus tradiciones.



La relación entre Cataluña y Rapa Nui también se muestra a través de la lengua. En 1960 se publicaba el DICCIONARIO Y GRAMÁTICA DE LA LENGUA DE LA ISLA DE PASCUA, obra del catalán Jordi Fuentes y hoy considerada un clásico de la etnolingüística.

Marutani: La vergüenza catalana en Rapa Nui

Otro catalán también está ligado a la historia de Rapa Nui pero en este caso con un funesto resultado. Joan Maristany i Galceran, nacido en El Masnou en 1832, fue un esclavista y negrero que atacó la isla de Pascua buscando mano de obra. Ahí se le conocía como Marutani. Y aún sigue siendo un nombre temido y odiado al mismo tiempo.
El 23 de diciembre de 1862 llegó con ocho barcos y capturó a 1.407 hombres jóvenes aptos para el trabajo en los campos de las colonias. Eso representaba un tercio de los cuatro mil habitantes que vivían entonces en la isla. Dejaría la isla en estado de desolación y con solo niños, viejos y mujeres que tardarían en recuperarse. Lo peor de todo es que después de navegar por otras islas del Pacífico, cuando llegó a Perú para poder vender a los esclavos, en el país ya no estaba permitido el comercio esclavista y lo esperaban para meterlo en prisión. Pudo escapar y volver a España, donde terminó sus días feliz, rico y sin remordimientos en El Masnou. La casa de su hermana (viuda de otro capitán de marina) en la que murió aún existe en el pueblo, y si bien en el cementerio no se ha encontrado rastro de su tumba, en el Museu Municipal de Nàutica del Masnou, dedicado al mar, sí que se expone un cuadro de La Rosa y Carmen, la corbeta utilizada por Maristany para su razia en Rapa Nui. 

De la carga de hombres de Rapa Nui que traían sus barcos y que no pudo vender no se sabe cuál fue su destino. Solo quince rapanuis consiguieron volver a su isla un año después, con tan mala suerte que contagiaron a sus compatriotas de viruela y la población acabó reduciéndose hasta 111 habitantes, de los que descienden las 36 familias rapanuis que quedan actualmente.

Justamente sobre Maristany existe el libro PIRATAi NEGRER, de Joan Muray.

También trata de la figura de Maristany y de su triste vinculación con Rapa Nui el documental del programa Thalassa emitido en el Canal 33 en 2011:


Ovnis y moais a la catalana


En 1975 una expedición catalana liderada por el ufólogo Antonio Ribera (en la que también participó Antoni Pujador), realizó una investigación entre arqueológica y paranormal llamada, muy jamesbondianamente, Operación Rapa-Nui. Las conclusiones de la expedición distaron mucho de ser científicas (se propuso, por ejemplo, que un moai descubierto con perilla era de influencia egipcia faraóncia, o incluso que la isla era visitada frecuentemente por ovnis…) pero mostraron el interés de Cataluña por Rapa Nui. 

El libro OPERACIÓN RAPA-NUI, de Antonio Ribera, fue el fruto de esa expedición.

Etnología Rapanui en Barcelona

No solo hay moais en Cataluña, sino que también podremos ver auténticos objetos de la cultura rapanui. Para eso, hay que acercarnos al Museu de Cultures del Món de Barcelona, donde tienen expuesto un bello pectoral de reimiro del siglo XIX. Está hecho en madera de toromiro y servía para adornar el pecho de los ariki (la casta aristocrática de la isla) como muestra de su poder. En su base tiene grabados varios símbolos de la escritura ta’u i mama, una evolución del rongorongo, la escritura aún no descifrada de los rapanui. 

También se exhibe aquí una figura de un moai tangata, una escultura humana de madera, también del siglo XIX con los rasgos característicos del arte rapanui.


Grupos de baile y música Rapanui

Además de estos objetos de Rapa Nui, en Cataluña también podremos encontrar otras manifestaciones de la cultura de Isla de Pascua, especialmente en forma de danza y música gracias a los varios grupos y artistas chilenos y de otros países que se han dedicado a divulgarlas: 

  • Mahia Rapa Nui, este grupo dinámico y joven fue fundado en 2017 con artistas residentes en Barcelona y provenientes de varios países.
  • Inanga Rapa Nui (Alma de Rapa Nui) es una agrupación cultural nacida en 2013 creada por ciudadanos de Chile y otros residentes de Barcelona.

  • Toteva Rapa Nui el grupo de Lizbeth Letelier, tiene shows rapanui entre su repertorio de danzas polinesias.


  • Tahiri Polinesia, grupo coreografiado por Angélica Díaz, realiza también espectáculos de danza rapanui.

  • Noro (Pablo Quiroga) Este cantante chileno, co-fundador del grupo Tahiri Polinesia, combina con maestría la música tradicional con composiciones propias que toca con ukelele y guitarra.

Y para finalizar, te dejamos un poco de música rapanui con el gran Noro:


Mauruuru!




29 jun 2018

MEDITERRANEOS al SHERPA SONOR

Divendres 29 de juny a les 20h torna el SHERPA SONOR al Museu Etnològic i de Cultures del Món de Barcelona amb l'actuació de:

Mediterráneos
Musica de tradició oral mediterrània passada pel tamís urbà d'una gran ciutat com Barcelona. Per una vegada, la tradició i la transgressió van de la mà,
Intèrprets: Veu i quartet; piano, duduk, guitarra i violí.
Tocaran temes amb orígens a Algèria, Cap Verd, Madagascar i Grècia



Data: 29 de juny del 2018
Hora: 20h
Espai: Museu Etnològic i de Cultures del Món, c/Montcada, 12, Barcelona
Activitat gratuïta.
Cal reserva prèvia al 93.256.23.00 o bé al correu electrònic: reservesmeb@bcn.cat 

El 4 de juliol es repetirà el concert a la Biblioteca Francesca Bonnemaison (Sant pere més Baix, 7).

4 may 2018

VALENTINA SOUSA al 3er SHERPA SONOR

Avui a les 20h al Museu de Cultures del Món de Barcelona s'inicia el tercer cicle de música SHERPA SONOR en el que diferents intèrprets ens donaran a conèixer músiques de diverses parts del món. 
Durant aquesta primera sessió hi haurà la presentació formal del cicle a càrrec de Josep Fornés, director del Museu Etnològic i de Cultures del Món i Ernesto Briceño, comissari i director del Sherpa Sonor i responsable del projecte musical barceloní Cordes del Món.
El primer concert serà a càrrec de 
Valentina Sousa Duo, format per l'artista panamenyo-italiana Valentina Sousa.
L'escriptor i viatger Jordi Canal-Soler en farà la presentació.

Valentina Sousa Duo
A què sona el Pacífic americà? A una estimulant barreja sonora, mestissa, polirítmica i plena de màgia.
Intèrpret: Valentina Sousa i dúo; marimba i percussió



Concert gratuït

Dia: 4 de maig de 2018
Hora: 20h
Lloc: Museu de Cultures del Món, c/Montcada, 12, Barcelona
Cal reserva prèvia al 93.256.23.00 o bé al correu electrònic: reservesmeb@bcn.cat

El mateix concert es repetirà el dia 9 de maig a la 
Biblioteca Sant Antoni-Joan Oliver (Comte Borrell, 44)















2 may 2018

TERCER SHERPA SONOR al MUSEU DE CULTURES DEL MON

Per tercer any consecutiu el Museu de Cultures del Món de Barcelona organitza el cicle SHERPA SONOR en el que es posa música a la diversitat cultural present als objectes del Museu Etnòlogic i de Cultures del Món en concerts de petit format que repassen la tradició musical de diferents parts del món.
Tercer Sherpa Sonor

Aquest any com a novetat cada concert tindrà dues representacions, la primera als equipaments del carrer Montcada del Museu de Cultures del Món i el segon a alguna de les Biblioteques de Barcelona municipals que s'han adherit a la iniciativa. 
El cicle tindrà un total de tretze concerts (sempre començant a les 20h al Museu i a les 19:30h a les biblioteques) del 4 de maig al 27 de juliol:

Valentina Sousa Duo
A què sona el Pacífic americà? A una estimulant barreja sonora, mestissa, polirítmica i plena de màgia.
Intèrpret: Valentina Sousa i dúo; marimba i percussió
Data: 04.05.2018
Espai: Museu Etnològic i de Cultures del Món
Data: 09.05.2018
Espai: Biblioteca Sant Antoni-Joan Oliver (Comte Borrell, 44)

Pedro Burruezo
Poesia i música de l'àrea mediterrània, plantejades des de la perspectiva sufí. Esteu convidats a amarar-vos de mística, bellesa, espiritualitat i transcendència en un viatge sonor de paradigmes humanistes.
Intèrprets: Pedro Burruezo i trio; ud, guitarra i violoncel
Data: 18.05. 2018
Espai: Museu Etnològic i de Cultures del Món
Data: 30.05.2018
Espai: Biblioteca Jaume Fuster (Pl. de Lesseps, 20-22)

Esther Serrano
Sons mexicans que us faran pensar en un "altar de muertitos" tan típic de la cultura d'aquest país de l'Amèrica Central. Deixeu que us expliquin històries, us recitin poemes i us cantin cançons... des d'una perspectiva femenina. Pensareu en Frida Kahlo i en tantes d'altres dones combatives i plenes de talent que han nascut aquí.
Intèrprets: Esther Serrano dúo; guitarra i piano
Data: 01.06. 2018
Espai: Museu Etnològic i de Cultures del Món
Data: 06.06. 2018
Espai: Biblioteca El Carmel-Juan Marsé (Murtra, 135-145)

Binod Katuwal
Prepareu les orelles per als sons mil·lenaris de cultures com les del Nepal i l'Índia, servits per un multi instrumentista capaç de transportar-nos als espais mes recòndits de la terra sagrada.
Intèrpret: Binod Katuwal
Data: 15.06. 2018
Espai: Museu Etnològic i de Cultures del Món
Data: 20.06. 2018
Espai: Biblioteca El Clot-Josep Benet (Pl. de les Glòries Catalanes, 37-38)

Mediterráneos
Musica de tradició oral mediterrània passada pel tamís urbà d'una gran ciutat com Barcelona. Per una vegada, la tradició i la transgressió van de la mà,
Intèrprets: Veu i quartet; piano, duduk, guitarra i violí
Data: 29.06. 2018
Espai: Museu Etnològic i de Cultures del Món
Data: 04.07. 2018
Espai: Biblioteca Francesca Bonnemaison (Sant pere més Baix, 7)

Julio Carbonell
El pont intercultural que constitueix l'herència yoruba (un destacat grup ètnic originari de l'oest africà) ens durà a passejar per Àfrica i Amèrica. I és que el jove músic Julio Carbonell reinterpretarà la tradició musical d'aquest col·lectiu humà. Coneixereu un multiinstrumentista cubà que viu a Barcelona, on ja és tot un referent de l'escena musical afrodescendent i jazzística de la ciutat.
Intèrprets: Julio Carbonell i dúo; timbals batá, saxòfon tenor, teclat.
Data: 13.07. 2018
Espai: Museu Etnològic i de Cultures del Món
Data: 18.07. 2018
Espai: Biblioteca Montserrat Abelló (Comtes de Bell-Lloc, 192)

Cordes del Món
Una formació de cordes ens proposa un viatge musical pels cinc continents ple de saviesa antropològica. Els perfums, els colors, els balls, la gastronomia popular i les mil històries i llegendes de diversos pobles de tot el planeta, fets música.
Intèrprets: Veu i un quartet de piano, duduc, guitarra i violí
Data: 27.07.2018
Espai: Museu Etnològic i de Cultures del Món

30 dic 2016

AÑO NUEVO MUSICAL EN VIENA

Se acerca el fin del año 2016 y el Año Nuevo 2017, y a parte del encuentro con amigos y familiares para despedir el año con campanadas y uvas, hay otra tradición que se repite, año tras año, en enero, y de la que participan más de mil millones de personas en más de 80 países. Se trata del Concierto de Año Nuevo de Viena (Das Neujahrskonzert der Wiener Philharmoniker), un concierto de música clásica que cada año se realiza en la Musikverein de Viena, Austria, y que es emitido en directo por las televisiones de varios países del mundo. 
Concierto de año nuevo de Viena
Musikverein
La tradición se remonta a 1939, cuando el 31 de diciembre la Orquesta Filarmónica de Viena realizó un concierto extraordinario fuera de calendario. Dos años después empezó ya a realizarse para Año Nuevo y recibió formalmente su titulo actual. Los directores que han pasado por su batuta han sido unos cuantos ya. Hasta mediados de los 80 solían ser repetitivos y longevos, con nombres como Clemens Krauss, Josef Krips, Lorin Maazel o Will Boskowsky (quien dirigió el concierto durante 25 años). Posteriormente se fueron invitando a directores ajenos que han ido salteando y entre los que destacan nombres como Herbert von Karajan, Claudio Abbado, Zubin Mehta o Daniel Barenboim. En 2017 será el venezolano Gustavo Dudamel el encargado de dirigir el Concierto de Año Nuevo de Viena, convirtiéndose, a los 35 años, en el más joven en dirigir el concierto.
Desde 1959 el concierto se emite por televisión, llegando a la audiencia de mil millones de personas y facilitando también que pueda ser visto por cualquier persona, ya que in situ la escasez de localidades obliga a realizar sorteos para acceder al Musikverein y las entradas pueden dispararse hasta llegar a más de 1.000 euros por asiento.
La tradición ya cuenta con que el repertorio musical del Concierto de Año Nuevo de Viena será uno determinado: principalmente se tocan piezas de la familia Strauss (Johann Strauss padre, hijo, Josef Strauss y Eduard Strauss). Cuando termina el concierto, siempre se tocan algunas piezas extra, pero desde 1958 se termina invariablemente con el vals El Danubio Azul de Johann Strauss hijo y la Marcha Radetzky, de Johann Strauss padre.
Las flores que decoran el órgano de la sala vienen cada año regaladas por la ciudad de San Remo, en Italia.

Para continuar con un Año Nuevo musical en Viena lo mejor que se puede hacer es visitar alguna de las casas de famosos compositores que se han convertido en museos de la capital austríaca:

-Museo Beethoven (Pasqualatihaus): En realidad Beethoven tuvo residencia en muchas casas de Viena durante los 35 años que vivió aquí, pero la de Pasqualatihaus ha sido acondicionada como museo. Data del siglo XVIII y era un bloque de pisos en el que Beethoven tenía habitaciones en el cuarto piso. Aquí vivió ocho años y trabajó en sus sinfonías 4ª, 5ª, 7ª y 8ª, y especialmente en su ópera Fidelio. En el pequeño museo se encuentran algunos objetos de uso personal del compositor, un piano, documentos y varios cuadros de él o familiares, entre los cuales destaca el retrato de 1805 pintado por Willibrord Joseph Mähler.
Beethoven Pasqualatihaus

-Casa de Mozart en Viena (Mozarthaus): aquí vivieron Mozart y su familia de 1784 a 1787, mientras escribió su gran ópera Las bodas de Fígaro y tres de los seis Quartetos Haydn.  Es el más grande y lujoso apartamento que ocupó Mozart en su vida, y el único que se mantiene intacto, por lo que pasear por sus salas es como visitar al compositor mientras estaba trabajando en sus obras. Hay cuatro grandes salas, dos más pequeñas y una cocina, amobladas con muebles de la época y vitrinas donde se muestran documentos y objetos personales. Quizá la pieza más interesante es un reloj musical de 1790 que toca una variación de su obra KV 616, Andante para un cilindro en órgano pequeño, que parece ser que Mozart escribió a propósito para el mismo reloj.
flötenuhr-zimmer

-Museo Strauss (Strauss Museum Wien): si una familia está ligada al pasado musical de Viena es sin duda la de los Strauss, y tienen su museo en Viena. A través de documentos y objetos personales se traza la vida y obra de sus componentes: Johann Strauss padre e hijo, Josef Strauss y Eduard Strauss. Unas audioguías permiten explorar hasta 14 salas temáticas que van desde la invención del vals hasta la expansión musical de Viena.
Strauss Museum

-Casa de la Música (Hausder Musik): se trata de un museo interactivo del sonido que permite jugar con la música incluso de manera científica. Desde hace quince años entusiasma tanto a visitantes ocasionales como a músicos expertos con sus salas dedicadas a la Filarmónica de Viena, al descubrimiento musical y a las nuevas tendencias. El museo busca especialmente investigar otras opciones de aprendizaje musical fuera de la educación clásica. En 2015 se firmó un acuerdo para replicar el museo en México, convirtiendo la Casa de la Música de allá en el primero de los desarrollos internacionales de la Haus der Musik.
Haus der Musik

Sin duda alguna para melómanos y amantes de la música clásica Viena es un polo de atracción siempre, pero para estas fechas de Año Nuevo, Viena es la capital musical de Europa y, quizás, del mundo.

Para más información:

30 jun 2016

MEXICO a SHERPA SONOR del MUSEU ETNOLOGIC

Musica tradicional i prehispànica de Mèxic

Dins del cicle SHERPA SONOR de músiques del món que organitzen el Museu Etnològic de Barcelona i el Museu de Cultures del Món de la ciutat, aquest proper divendres 1 de juliol toca el torn de MÉXICO, i serà a través d'un concert del grup MÉXICO INSÒLIT, que tocarà música tradicional mexicana i prehispànica, demostrant que la riquesa musical d'aquest país té un origen tan remot com les seves cultures ancestrals.
Mèxic Insòlit al Sherpa Sonor
El cicle porta el nom de l'ètnia sherpa especialitzada en conduir les expedicions de muntanya al Nepal per a fer de guies en la descoberta d'un cim o com a portejadors d'un llarg recorregut, i per això la música del cicle permetrà als oients conèixer i descobrir noves cultures. 
Com que a cada expedició necessitem també conèixer l'entorn abans de posar-nos-hi, el cicle compta amb guies que, amb una xerrada inicial, explicaran les seves vivències amb una presentació de la zona geogràfica d’on és representativa la música del concert. Les xerrades aniran a càrrec d’un viatger reconegut que explicarà les seves vivències personals en el seu viatge i jo tinc l'honor de presentar la sessió dedicada a Mèxic, un país que m'entusiasma. 

Els intèrprets seran:

Francesc Tomàs 'Panxito'

Nascut a Mèxic DF el 1961, fill i nét de catalans, inicia els seus estudis de piano i guitarra a la seva ciutat natal. En la seva formació hi conflueixen l’entorn familiar, l’escola clàssica (Orfeó Català de Mèxic), l’autodidàctica popular i diverses immersions en l’estudi del folklore, l’etnomusicologia (UNAM de Mèxic) i la musicologia històrica. El 1982 es trasllada a Catalunya per seguir cursos de guitarra barroca, llaüt i baix xifrat. Alhora, estableix un vincle viu i directe amb els músics de la tradició popular tant mexicana com catalana. A més d’intèrpret de cordòfons tradicionals i històrics, és arranjador i compositor, pedagog i dinamitzador cultural; destaca la seva tasca al capdavant de La Violinada d’Argelaguer (trobada anual d’instruments de corda fregada). També és subratllable la seva faceta de glossador i especialista en gèneres de cançó improvisada. Professional des de 1980, ha trepitjat escenaris i places d’Europa Occidental, Àsia i Amèrica del Nord.

Simao Hernández Carrillo

Nacido en el Distrito Federal, es el miembro más antiguo y actual director del mariachi. Comenzó sus estudios de música mexicana con el maestro Enrique Barona en La Escuela Nacional de Antropología e Historia y recorrió algunos de los festivales de música tradicional más importantes de México. Tocó en los grupos de música tradicional “Son del Pulque”, “Son de allá” y Chéjere hasta que migró a Barcelona. Allí tomó clases de música tradicional mexicana y Latinoamericana con el Maestro Héctor Sánchez Campero y se integró al Mariachi Semblanza con quién participa como miembro activo desde el año 2003.

1.7.16: Concert México Insòlit
Música: Mèxic tradicional, prehispànica
Presentació a càrrec de Jordi Canal-Soler, viatger i escriptor
Intèrprets: Francesc Tomàs i Simao Hernández
Espai: Museu Etnològic de Barcelona (Passeig de Santa Madrona, 16)

15 abr 2016

SHERPA SONOR A BARCELONA

La música és cultura, i la cultura és música.
És per això que el Museu Etnològic de Barcelona i el Museu de Cultures del Món de la ciutat han organitzat un cicle de música tradicional de diferents regions del món que servirà per a viatjar pel temps i l'espai a través de les seves sales, seguint la música com a guia cultural.
Per això el cicle porta el nom de SHERPA SONOR, perquè com l'ètnia sherpa que està especialitzada en conduir les expedicions de muntanya al Nepal per a fer de guies en la descoberta d'un cim, la música del cicle permetrà als oients conèixer i descobrir noves cultures. 
Del 15 d’abril fins el 15 de juliol i cada dos divendres a les 20:00h del vespre, tant en el Museu Etnològic com en el Museu de Cultures del Món es farà una sessió que començarà amb una presentació de la zona geogràfica d’on és representativa la música del concert d’aquella setmana. Les xerrades aniran a càrrec d’un viatger reconegut que explicarà les seves vivències personals en el seu viatge. Jo tinc l'honor de presentar la sessió dedicada a Mèxic. 
A més, de la mà del músic, compositor i escriptor, Ernesto Briceño i el seu projecte a Barcelona “Cordes del Món”, un grup de músics interpretaran melodies de diferents indrets del món envoltats de les peces pròpies d’aquestes cultures, en un espai del museu que serà diferent per a cada sessió.
En finalitzar el concert també es podrà visitar el museu.
Japó, Nepal, el Pirineu, Mèxic, Àfrica…les seves músiques tradicionals i melodies pròpies ens demostraran que no només enriqueixen les vides dels qui les viuen sinó també dels
qui les escolten.
Les diferents sessions de música del SHERPA SONOR seran

15.4.16: Guitart & Binod Nepal
Música: Turkia, Afganistan
Intèrprets: Alexandre Guitar i Binod Katuwal
Espai: Museu de Cultures del Món de Barcelona (C/Montcada, 12)

6.5.16: Nord India Trio India
Música: Kathak,Hindustani,
Intèrprets: Dansa Toni Calvo (sitar) i Jaume Catà (tabla)
Espai: Museu de Cultures del Món de Barcelona (C/Montcada, 12)

20.5.16: Maya Yoshida 
Música: Japó tradicional.
Intèrprets: Maya Yoshida
Espai: Museu de Cultures del Món de Barcelona (C/Montcada, 12)

3.6.16: Carol Duran
Música: Occitània i Pirineu Fiddle
Intèrprets: Carol Duran
Espai: Museu Etnològic de Barcelona (Passeig de Santa Madrona, 16)

17.6.16: Valentina Sousa trio Pacifico
Música: Maia, Taino, Carib, Panamà
Intèrprets: Valentina Sousa
Espai: Museu Etnològic de Barcelona (Passeig de Santa Madrona, 16)

1.7.16: México Insòlit
Música: Mèxic tradicional, prehispànica
Presentació a càrrec de Jordi Canal-Soler, viatger i escriptor
Intèrprets: Francesc Tomas i Simao Hernandez
Espai: Museu Etnològic de Barcelona (Passeig de Santa Madrona, 16)

15.7.16: Didac Ruiz
Música: Àfrica, Cordòfones i percusions
Intèrprets: Dídac Ruiz i Ernesto Briceño
Espai: Museu Etnològic de Barcelona (Passeig de Santa Madrona, 16)

8 sept 2014

BCN VIVE MÉXICO 2014 i el Grito al Poble Espanyol

Un any més, durant els dies de setembre, el mes patrio de MÈXIC, l'associació MEXCAT organitza la fira BCN VIVE MÉXICO en la que es vol transmetre els valors i la història de la cultura mexicana a tot el públic.

Aquest any per primer cop la festa se celebrarà a la Plaça Major del recinte del Poble Espanyol de Barcelona, i els assistents a la Fira Mexicana hi tindran entrada gratuïta.
Durant els propers dies 13 i 14 de setembre, de les 10 a les 24h, els visitants a la Fira Mexicana podran gaudir de menjars i begudes típiques, cates de mezcal i tequila, artesanies, jocs infantils, balls tradicionals i música de mariachis.
Trobareu el llistat de totes les activitats a la web de la festa: www.bcnvivemexico.com

El moment clau de tota la festa serà a les 20h del Diumenge, quan la Cònsul de Mèxic Norma Ang entonarà el "Grito" que fa 214 anys va llençar Miguel Hidalgo y Costilla iniciant la Guerra d'Independència. Actualment el Grito segueix aquest text formalitzat:

¡Mexicanos!
¡Vivan los héroes que nos dieron patria!
¡Víva Hidalgo!
¡Viva Morelos!
¡Viva Josefa Ortiz de Domínguez!
¡Viva Allende!
¡Vivan Aldama y Matamoros!
¡Viva la independencia nacional!
¡Viva México! ¡Viva México! ¡Viva México!

La fira és la ocasió ideal per a conèixer de primera mà la tradició gastronòmica, folclòrica i musical de MÈXIC i fer-ho gratuïtament en un entorn magnífic de Barcelona com és el Poble Espanyol.

La fira també serà la oportunitat per conèixer els productes i serveis dels patrocinadors de l'esdeveniment: Vichy Catalan, Aeromexico, Magatzem Escolà, Mastercard i La Costeña.

Per a descarregar l'entrada, premeu aquí: http://bcnvivemexico.com/boleto2014.jpg
Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...