31 may. 2020

Cicle de xerrades de viatges ILLES DEL MÓN a Biblioteques de Barcelona


En plena pandèmia del COVID-19, les mesures de prevenció sanitària han obligat a replantejar la majoria dels cursos, cicles, classes i xerrades que hi havia programats per a aquests mesos. També és el cas del cicle de xerrades de viatge que cada any de juny a juliol promou la xarxa de Biblioteques de Barcelona
Per sort, la tecnologia ha permès no haver de cancel·lar el cicle i, en canvi, permetre encara més la seva difusió a través de les xarxes socials. 
Aquest any 2020, el cicle es farà doncs, amb projeccions per internet a través del canal de Youtube de Biblioteques de Barcelona: www.youtube.com/user/bibliotequesbcn
A través d'aquest canal podreu visualitzar la xerrada i també fer preguntes que els conferenciants respondran en directe.

CICLE ILLES DEL MÓN

Les illes del món configuren un univers particular i únic. Des de les illes d’una extensió continental fins a les illes més petites, tot passant per les illes d’interior o aquelles illes on ha crescut una ciutat, la dimensió insular és una síntesi de cultura i geografia on el mite i la història es donen la mà. Aquest cicle de viatges ens aproparà a una realitat rica en matisos, al coneixement de la seva biodiversitat, així com al patrimoni humà que ens ha llegat en el decurs del temps.

Cicle ILLES DEL MÓN


Del 3 de juny al 6 de juliol de 2020
Horari: Totes les sessions són a les 19h. 
Activitats en directe des del canal de YouTube de Biblioteques de Barcelona

Austràlia, un tresor natural en perill. 

Dimecres 3 de juny. 
A càrrec de Gabi Martínez, escriptor i autor d'En la barrera.
Austràlia és una immensa illa considerada semicontinent que recull moltes de les principals inèrcies mundials. Un enorme percentatge de la població es concentra en només cinc ciutats, deixant milers de kilòmetres en una natura pràcticament verge, on nombroses espècies vegetals i animals tracten de sobreviure a les darreres onades de calor extrema. I es planteja la pregunta: quant duraran meravelles com la Gran Barrera de Corall o el monòlit Uluru adorat pels aborígens? Els experts asseguren que Austràlia és el lloc perfecte per intuir un possible futur de la Terra.

Creta, a l’alba de la civilització. 

Dijous 4 de juny. 
A càrrec de Jordi Solà, escriptor i fotògraf.
A la mar Egea més meridional, Creta fou l’epicentre de la cultura minoica i la pàtria, entre d'altres, d’escriptors com ara Nikos Kazantzakis i Odisseus Elitis. Pont entre la Grècia continental, Egipte i l’Àsia Menor, l’illa és el resultat de la fusió de diverses cultures i nacions. I també un dels gresols de la mitologia grega. No debades, aquesta és la llar del minotaure i el Zeus cretenc és la culminació de les antigues teogonies que desemboquen en una nova visió del món.

Illa del Sol i Illa de la Lluna, un edèn perdut (Bolívia). 

Dilluns 8 de juny. 
A càrrec de Jordi Solà, escriptor i fotògraf.
L’illa del Sol i l’Illa de la Lluna són el bressol de la cultura incaica. Situades en un entorn privilegiat, la seva geografia és un edèn perdut on la carena dels Andes s’emmiralla en la calma de les plàcides aigües del llac Titicaca. Ens endinsarem en un món que remet al silenci de les antigues tradicions prehispàniques. Un món encara viu a hores d’ara i que es manifesta en la mirada del viatger a gairebé 4.000 metres d’altitud.

Filipines, el país de les 7.000 illes. 

Dimecres 10 de juny. 
A càrrec de Cèlia López, coautora del blog Quaderns de Bitàcola.
Filipines és un país espectacular sobretot per les seves platges, d'aigua cristal·lina i fauna molt diversa, ideal per fer snorkel o submarinisme. Algunes de les illes on es poden trobar aquestes meravelles són Palawan (El Nido o Port Barton), Siquijor, Apo, Cebu... El més difícil és escollir entre les més de 7.000 illes que hi ha al país. En aquesta xerrada en podràs fer un petit tast. 

L’illa de Hong Kong: una urbs fascinant. 

Dijous 11 de juny. 
A càrrec de Jordi Solà, escriptor d'articles de viatges i fotògraf.
L’illa de Hong Kong (i l’arxipèlag d’illes que configuren una part de la ciutat) és un centre cultural i econòmic de primer ordre, i la seva és una vida trepidant plena de contrastos (polítics i socials inclosos) que troben la seva síntesi en el fenomen, ben poc conegut, de la “insularitat urbana”. Fenomen orogràfic i urbanístic que mirarem de desxifrar en aquesta xerrada dedicada a l’antic “port de les fragàncies”.

Indonèsia, l'arxipèlag de la diversitat. 

Dilluns 15 de juny. 
A càrrec de Jordi Canal-Soler, autor de llibres de viatges.
Amb més de 17.500 illes, l'arxipèlag d'Indonèsia és un món en si mateix que engloba més de tres-cents grups ètnics, on es parlen més de set-centes llengües i on hi ha una de les diversitats animals i vegetals més grans del nostre planeta. Visitarem l'illa de Java per conèixer la seva capital, Jakarta, i algun dels quatre-cents volcans de l'arxipèlag, molts dels quals encara són actius. Visitarem els Toraja de Sulawesi per conèixer com viuen un dels rituals de la mort més sorprenents del món i saltarem a Bali per extasiar-nos amb les danses tradicionals. Traspassarem la línia de Wallace tot visitant Lombok i acabarem el viatge a l'illa de Komodo, on els dracs de les llegendes existeixen de debò.

Rapa Nui, l'illa dels moai. 

Dimarts 16 de juny. 
A càrrec de Jordi Canal-Soler, escriptor de llibres de viatges.
Considerada com una de les illes més remotes del món, a més de 3.500 kilòmetres del Xile continental, l'illa de Pasqua és possiblement el museu a l'aire lliure més gran del món. A l'illa hi ha més de mil moais, les estàtues gegants que representaven els avantpassats que protegien els poblats dels polinesis locals. En aquest viatge veurem tots els extrems de l'illa, visitarem alguns dels llocs menys coneguts i ens sorprendrem amb la capacitat constructora dels seus antics habitants. I podrem viure les tradicions més ancestrals tot celebrant la Tapati, la festa anual en què es rememora la història dels seus habitants.

Cuba, abans i ara. 

Dimecres 17 de juny. 
A càrrec de Cèlia López, coautora del blog Quaderns de Bitàcola.
Els viatgers de Quaderns de Bitàcola han visitat dos cops aquesta illa del Carib. La primera vegada va ser el 2006 en parella, i la segona vegada el 2016 en família. Parlaran dels canvis que hi ha hagut al país en aquests deu anys, en l'àmbit turístic però també de com viuen els seus habitants. També recomanaran els llocs imprescindibles a visitar, fins i tot si es viatja amb nadons. 

Maurici: dodos i criolls. 

Dilluns 22 de juny. 
A càrrec de Jordi Canal-Soler, autor de llibres de viatges. 
Maurici, situada 2.000 kilòmetres davant les costes d'Àfrica, és un model de convivència per a les diferents ètnies que hi viuen, integrades per europeus, africans i indis que van trobar, en aquesta petita illa de l'oceà Índic, un paradís on viure. En aquest viatge per Maurici coneixerem els seus paisatges fotogènics, les seves platges de somni i les seves muntanyes interiors tot trobant-nos amb algunes espècies endèmiques sorprenents (la més emblemàtica de les quals va ser el dodo) i amb una cultura criolla que cada any celebra en un festival la integració dels seus habitants. 

Sri Lanka, la perla de l'Índic. 

Dijous 25 de juny.
A càrrec de Jordi Canal-Soler, autor de llibres de viatges. 
L'anomenada "Llàgrima de l'Índia" ho té tot per ser una illa de somni: ruïnes d'antigues ciutats, fortaleses construïdes al cim de muntanyes, parcs nacionals on abunden elefants i lleopards, ciutats modernes o colonials, plantacions del famós te de Ceilan i un dels festivals més increïbles de tot el món. A través d'aquest viatge, coneixerem la capital Colombo, Galle i el seu passat portuguès, les estàtues dels budes d'Aukana, Dambulla, els dàgobes d'Anuradhapura i Polonnaruwa, els parcs nacionals de Yala i Kaudulla i viatjarem en tren fins a Haputale, la regió del te, per finalitzar amb la fabulosa festa del Kandy Esala Perahera i la seva processó de dotzenes d'elefants.

Vanuatu, més de 80 illes, volcans, màgia negra i canibalisme. 

Divendres 26 de juny.
A càrrec de Cèlia López, coautora del blog Quaderns de Bitàcola.
Aquest país situat al nord d'Austràlia, entre les Fiji i les illes Salomó, és un dels més curiosos del Pacífic. A les seves més de 80 illes es parlen unes 108 llengües diferents, existeixen ètnies ben diverses, creences animistes i altres creences ben estranyes, i fa uns 30 anys encara hi existia el canibalisme. A Vanuatu visitarem l'illa de Tana, on hi ha el volcà en actiu més accessible del planeta, i Malekula, amb multitud de creences animistes, com la màgia negra. 

Canàries, l'art dels volcans.

Dimarts 30 de juny. 
A càrrec de Gabi Martínez, escriptor.
Les illes de l'arxipèlag canari ofereixen una enorme varietat de paisatges que es poden recórrer seguint els volcans. La lava, el vent, l'oceà, el Teide i una exuberant vegetació autòctona determinen aquestes illes literalment vives (n'hi ha tres que encara tenen activitat vulcanològica) que han inspirat artistes memorables com ara César Manrique i han acollit viatgers com Alexander von Humboldt o l'exili de Miguel de Unamuno. Submarinistes, alpinistes o científics, a més de qualsevol amant del bon clima i la bellesa, tenen a les Canàries un destí de referència. 

Galápagos, paradís únic de fauna i flora. 

Dimecres 1 de juliol. 
A càrrec de Roger Canal, biòleg i fotògraf. 
L’aïllament geogràfic que ha patit aquest arxipèlag ha fet que la fauna i la flora evolucionessin de forma diferent al continent, desenvolupant una increïble varietat d’espècies úniques, com les iguanes marines, les tortugues gegants, els mascarells de potes blaves o els famosos pinsans de Darwin. Aquest paradís natural va donar a Charles Darwin arguments suficients per donar suport a la seva teoria revolucionària de l'evolució. És un viatge imprescindible a un dels indrets naturals més exuberants que encara queden intactes al nostre planeta. 

Nova Zelanda, viatge impressionant als antípodes. 

Dilluns 6 de juliol. 
A càrerc de Roger Canal, biòleg i fotògraf. 
L’impressionant paisatge de Nova Zelanda, amb les seves planes daurades i les seves imponents valls i muntanyes, va servir com a escenari del fantàstic món de la Terra Mitjana a la gran pantalla. Recorrerem aquest país seguint les traces dels hòbbits, però també descobrint una fauna única dominada per les aus com els timidíssims kiwis, els juganers keas o el majestuós albatros reial. Navegarem entre catxalots i dofins, ens endinsarem en els primitius boscos de kauris i caminarem entre volcans, tot coneixent la impressionant cultura maori.

10 feb. 2020

OSLO A REVISTA GIDONA

Aquest mes de febrer apareix publicat a la revista GIDONA un article meu sobre Oslo, la capital de NORUEGA i una de les ciutats més agradables d'Europa per a passejar-hi: boscos, fiords, castells, monuments, gastronomia i bona gent es conjuminen per a convertir la ciutat en una capital entre natura.
  

Podeu llegir l'article aquí. 

22 ene. 2020

CARIBE COLOMBIANO en SOY CARIBE

En el número de enero de la revista SOY CARIBE se publica el artículo BARRANQUILLA y SANTA MARTA, en el que exploro estas dos regiones de COLOMBIA describiendo algunos de los atractivos más significativos del Caribe Colombiano. 



Podéis leer el artículo aquí.

12 dic. 2019

RAPA NUI EN CATALUÑA


La Isla de Pascua dista casi 13.700 kilómetros de Barcelona. Y, sin embargo, Cataluña ha tenido (y tiene aún) una estrecha relación con Rapa Nui, la isla polinesia de Chile

RAPA NUI EN CATALUÑA

Quizá uno de los más destacados testimonios y ejemplos de esta gran conexión RAPA NUI EN CATALUÑA sea la presencia de dos moais, las famosas y enormes estatuas de piedra de la isla, situadas en el territorio catalán.

Moai de Òrrius

El más cercano a la capital catalana se encuentra dentro del llamado Bosc Màgic d’Òrrius, entre esta población del Maresme y La Roca del Vallès. En medio del espeso bosque mediterráneo del Parc Natural de la Serralada Litoral, esculpida entre un conjunto de grandes bloques de granito gris, encontramos la figura de un moai como los de la Isla de Pascua, aunque de reducidas dimensiones.

Nadie sabe cuándo fue labrada esta escultura, aunque se cree que fue en los años 1970, obra de dos artistas que no solo crearon este moai si no que añadieron también detrás de esta escultura la cabeza de un indio de tipología maya. Incluso cerca de ahí podremos ver un gran elefante cuyo perfil fue esculpido utilizando la forma de una gran roca.
Parece más un divertimento de picapedreros (la zona era un lugar de aprovisionamiento de bloques de granito para la construcción) y no tiene más finalidad que la puramente artística, pero por ahí corren muchas teorías que hablan de este como de un bosque encantado, con presencias paranormales, ruidos inexplicables e incluso aquelarres celebrados en noches salvajes.



Lo cierto es que por aquí también pasa una ruta prehistórica que nos puede llevar a ver el famoso dolmen de Céllecs o (la Cabana del Moro), una construcción megalítica del neolítico que no tiene nada que ver con el moai pero que hace de este lugar un entorno único.

Moai de Olot

En Olot, la capital de la comarca de la Garrotxa, existe la Plaza de la Isla de Pascua. Se trata del reconocimiento al hermanamiento que Olot tiene con Hanga Roa, la capital de Rapa Nui, desde 1982. Y en esta plaza se encuentra el segundo moai que podemos encontrar en Cataluña.
La estatua fue trabajada en un bloque de basalto de Castellfollit de la Roca por el escultor rapanui Manuel Tuki, que se desplazó un tiempo a Cataluña para poder esculpir la estatua. Colocada en un altar ahu moai, el moai conecta esta ciudad con la Isla de Pascua gracias a los esfuerzos de Antoni Pujador, llamado Manuheuroroa. Este catalán nacido en 1948, se interesó desde joven por la Isla de Pascua y desde 1974 hasta su muerte en 1993 pudo viajar a la isla en muchas ocasiones, siendo el único no-rapanui además de Thor Heyerdahl en ingresar en el Consejo de Ancianos de Rapa Nui y convirtiéndose en su portavoz. Gracias a sus gestiones, Olot y Hanga Roa pudieron hermanarse.


Antoni Pujador también fue el creador, junto a Francesc Amorós y Pablo Teutsch, del primer mapa arqueológico-turístico de Rapa Nui en 1985, impreso por primera vez en Barcelona y que contó con el beneplácito de Thor Heyerdahl, el explorador noruego que años antes había excavado en la isla.

Fruto de su amistad con Thor Heyerdahl surgió la posibilidad de realizar una nueva serie de excavaciones en la isla que aportaron nuevos conocimientos arqueológicos sobre el origen y sentido de los moais.

El moai de Olot todavía no vivía cuando fue inaugurado el monumento. Años más tarde, en 2007, Manuel Tuki volvería otra vez a Olot trayendo esta vez un “pukao” de piedra volcánica roja. Se trata del sombrero o tocado que cubre la cabeza del moai. Y también se le pusieron unos ojos blancos con pupilas de obsidiana negra (“mata”), que identifican ya que está vivo.
Pero hasta 2012 no se realizaría la ceremonia oficial rapanui de Umu Tahu para darle vida. El grupo de danza Haka Ara Henua bailó danzas tradicionales rapanui.


El hermanamiento de Olot con Hanga Roa también tiene también la contraparte del moai. El escultor Joan Sala creó la figura de un ángel de tres metros de altura que fue enviada a la isla e instalada en los terrenos de la escuela católica gracias al trabajo del olotense Raül Núñez. Así, un trozo del basalto de la Garrotxa con el que fue esculpido el Ángel, se encuentra ahora en la isla volcánica más alejada del mundo.


El moai resquebrajado

Hubo incluso un tercer moai en Cataluña, pero en realidad solo estuvo de paso. En 1995 la Fundació La Caixa realizó una exposición en Barcelona llamada: ELS MOAI DE L’ILLA DE PASQUA. ART I CULTURES DEL MAR DEL SUD. Mientras entraban la estatua a la sala del museo se escuchó un tronar y se detectó que en el cuello del moai había aparecido una grieta. Por suerte pudo repararse.



Libros sobre Rapa Nui   

Amigo y colaborador de Pujador, Francesc Amorós, es actualmente uno de los mayores especialistas en la cultura rapanui de nuestro país y autor de dos libros muy recomendables sobre el tema:



También existe una novela sobre la Isla de Pascua escrita por la arqueóloga catalana Alex Guerra Terra, RONGORONGO.

Aquí podéis ver también un vídeo en el que Alex Guerra explica la historia de la isla y el nacimiento de alguna de sus tradiciones.



La relación entre Cataluña y Rapa Nui también se muestra a través de la lengua. En 1960 se publicaba el DICCIONARIO Y GRAMÁTICA DE LA LENGUA DE LA ISLA DE PASCUA, obra del catalán Jordi Fuentes y hoy considerada un clásico de la etnolingüística.

Marutani: La vergüenza catalana en Rapa Nui

Otro catalán también está ligado a la historia de Rapa Nui pero en este caso con un funesto resultado. Joan Maristany i Galceran, nacido en El Masnou en 1832, fue un esclavista y negrero que atacó la isla de Pascua buscando mano de obra. Ahí se le conocía como Marutani. Y aún sigue siendo un nombre temido y odiado al mismo tiempo.
El 23 de diciembre de 1862 llegó con ocho barcos y capturó a 1.407 hombres jóvenes aptos para el trabajo en los campos de las colonias. Eso representaba un tercio de los cuatro mil habitantes que vivían entonces en la isla. Dejaría la isla en estado de desolación y con solo niños, viejos y mujeres que tardarían en recuperarse. Lo peor de todo es que después de navegar por otras islas del Pacífico, cuando llegó a Perú para poder vender a los esclavos, en el país ya no estaba permitido el comercio esclavista y lo esperaban para meterlo en prisión. Pudo escapar y volver a España, donde terminó sus días feliz, rico y sin remordimientos en El Masnou. La casa de su hermana (viuda de otro capitán de marina) en la que murió aún existe en el pueblo, y si bien en el cementerio no se ha encontrado rastro de su tumba, en el Museu Municipal de Nàutica del Masnou, dedicado al mar, sí que se expone un cuadro de La Rosa y Carmen, la corbeta utilizada por Maristany para su razia en Rapa Nui. 

De la carga de hombres de Rapa Nui que traían sus barcos y que no pudo vender no se sabe cuál fue su destino. Solo quince rapanuis consiguieron volver a su isla un año después, con tan mala suerte que contagiaron a sus compatriotas de viruela y la población acabó reduciéndose hasta 111 habitantes, de los que descienden las 36 familias rapanuis que quedan actualmente.

Justamente sobre Maristany existe el libro PIRATAi NEGRER, de Joan Muray.

También trata de la figura de Maristany y de su triste vinculación con Rapa Nui el documental del programa Thalassa emitido en el Canal 33 en 2011:


Ovnis y moais a la catalana


En 1975 una expedición catalana liderada por el ufólogo Antonio Ribera (en la que también participó Antoni Pujador), realizó una investigación entre arqueológica y paranormal llamada, muy jamesbondianamente, Operación Rapa-Nui. Las conclusiones de la expedición distaron mucho de ser científicas (se propuso, por ejemplo, que un moai descubierto con perilla era de influencia egipcia faraóncia, o incluso que la isla era visitada frecuentemente por ovnis…) pero mostraron el interés de Cataluña por Rapa Nui. 

El libro OPERACIÓN RAPA-NUI, de Antonio Ribera, fue el fruto de esa expedición.

Etnología Rapanui en Barcelona

No solo hay moais en Cataluña, sino que también podremos ver auténticos objetos de la cultura rapanui. Para eso, hay que acercarnos al Museu de Cultures del Món de Barcelona, donde tienen expuesto un bello pectoral de reimiro del siglo XIX. Está hecho en madera de toromiro y servía para adornar el pecho de los ariki (la casta aristocrática de la isla) como muestra de su poder. En su base tiene grabados varios símbolos de la escritura ta’u i mama, una evolución del rongorongo, la escritura aún no descifrada de los rapanui. 

También se exhibe aquí una figura de un moai tangata, una escultura humana de madera, también del siglo XIX con los rasgos característicos del arte rapanui.


Grupos de baile y música Rapanui

Además de estos objetos de Rapa Nui, en Cataluña también podremos encontrar otras manifestaciones de la cultura de Isla de Pascua, especialmente en forma de danza y música gracias a los varios grupos y artistas chilenos y de otros países que se han dedicado a divulgarlas: 

  • Mahia Rapa Nui, este grupo dinámico y joven fue fundado en 2017 con artistas residentes en Barcelona y provenientes de varios países.
  • Inanga Rapa Nui (Alma de Rapa Nui) es una agrupación cultural nacida en 2013 creada por ciudadanos de Chile y otros residentes de Barcelona.

  • Toteva Rapa Nui el grupo de Lizbeth Letelier, tiene shows rapanui entre su repertorio de danzas polinesias.


  • Tahiri Polinesia, grupo coreografiado por Angélica Díaz, realiza también espectáculos de danza rapanui.

  • Noro (Pablo Quiroga) Este cantante chileno, co-fundador del grupo Tahiri Polinesia, combina con maestría la música tradicional con composiciones propias que toca con ukelele y guitarra.

Y para finalizar, te dejamos un poco de música rapanui con el gran Noro:


Mauruuru!




20 nov. 2019

Seminario TURISMO Y SOSTENIBILIDAD en GRANADA

En un mundo cada vez más masificado y en el que el equilibrio medioambiental es más y más precario, ¿qué se puede hacer para conseguir que el turismo sea sostenible?

Justamente de eso tratará el seminario TURISMO Y SOSTENIBILIDAD, DE LA TOMA DE CONCIENCIA AL CAMBIO DE HÁBITOS Y LA PARTICIPACIÓN, organizado por KLM (Royal Dutch Airlines) y Turismo Ciudad de Granada en Granada, y que contará con varias actividades del 22 al 24 de noviembre de 2019.  


Un centenar de blogueros y profesionales vinculados al mundo del turismo y restauración se reunirá para poder debatir, entorno a distintas charlas, el futuro del turismo sostenible.
Tengo el honor de haber sido invitado como uno de los ponentes, para hablar sobre viajes sostenibles por Europa a raíz de mi libro LOS PAISAJES NATURALES MÁS FASCINANTES DE EUROPA de Alhenamedia y My Way Rutas en Coche

Conmigo, también estarán:

Mi buen amigo, Manuel José Carpintero, aventurero y presidente de la Sociedad Astronómica y Geográfica de Ciudad Real también estará presente para poder relatar su reciente Expedición KLM Noruega en la que 25 estudiantes realizaron in situ en los glaciares del país varios experimentos con aparatos de la Agencia Espacial Europea.

Turismo Ciudad de Granada también ha organizado una serie de actividades para dar a conocer todas sus atracciones y en las que participarán los asistentes al seminario. 

#KLMVuelaSostenible
#HablamosdeGranada
Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...