Mostrando entradas con la etiqueta Museums. Mostrar todas las entradas
Mostrando entradas con la etiqueta Museums. Mostrar todas las entradas

8 oct 2018

CINELAB TURISME. MIRADES DES DE L'ANTROPOLOGIA

Turisme i antropologia estan molt lligats, especialment quan és en terres exòtiques i la voluntat del viatge és descobrir noves cultures. Però com afecta el turisme a aquestes cultures?
Això és el que les jornades de CINELAB TURISME: Mirades des de l'Antropologia vol examinar. Mitjançant 7 sessions amb col·loquis entorn de documentals, s'explorarà com el turisme afecta les cultures visitades.

En el marc de la 8a Mostra Internacional de Cinema Etnogràfic, en cada sessió es projectarà un documental que mostri una part dels efectes del turisme, des dels viatges ètnics als religiosos, des del turisme massiu al viatge solitari i remot, o des de la visita de llocs singulars a cases particulars.
Abans del documental hi haurà una petita introducció a càrrec d'un especialista en la matèria i que farà pensar i reflexionar al públic per a que situï la pel·lícula en un context. 


Títol: CINELAB TURISME: Mirades des de l'Antropologia
Lloc: Museu Etnològic i de Cultures del Món, c/Montcada 12, Barcelona
Hora: de 18:30 a 20:30h

Organitzen l'Institut Català d'Antropologia i VilaMon.

Les set sessions són:

24/10 - Turismes contemporanis: representacions, encontres i conflictes
A càrrec de Fabiola Mancinelli, antropòloga, directora del CINELAB
FRAMING THE OTHER ILJA KOK, WILLEM TIMMERS | 25 MIN. | 2011 | VOS
Framing the Other retrata la complexa relació entre el turisme i les comunitats indígenes en revelar els pensaments íntims i intrigants d’una dona Mursi del sud d’Etiòpia i els d’una turista holandesa, mentre es preparen per a trobar-se. Aquesta pel·lícula, humorística i esgarrifosa alhora, mostra l’impacte destructiu que té el turisme a les comunitats tradicionals.
31/10 Turisme: viatge sagrat COMMON ROADS: PILGRIMAGE & BACKPACKING IN THE 21ST CENTURY Tommi Mendel | 95 MIN. | 2013 | VOSE 
Presenta: Elizabet Pertegas, antropòloga
L’etiqueta de “peregrí” s’associa gairebé sempre amb els feligresos que viatgen per motius religiosos, mentre que els joves viatgers de motxilla es perceben com a aventurers hedonistes. Per qüestionar aquests estereotips, l’antropòleg i director Tommi Mendel segueix a una jove dona recorrent el camí de Sant Jaume a través de França i Espanya i una altra al llarg d’una ruta motxillera a Tailàndia, Cambodja i Laos. Documentant les seves experiències i trobades al llarg de tres anys, aquesta pel·lícula revela aspectes paral·lels intrigants entre dues formes a primera vista molt diferents de viatjar.
07/11 - L’efecte Lonely Planet 
GRINGO TRAILS Pegi Vails | 80 min. | 2013 | VOSE 
Presenta: Jordi Canal-Soler, escriptor i fotògraf de viatges
Estan els turistes destruint el món o l’estan salvant? Quin és exactament l’impacte que tenen viatges a punts remots del planeta? Aquest documental intenta contestar aquestes preguntes urgents sobre una de les indústries més poderoses del planeta: el turisme. Amb imatges espectaculars de Bolívia, Tailàndia, Mali i Bhutan, la pel·lícula ens mostra els molt “caminos gringos”, rutes de viatgers per Amèrica Llatina, Àfrica i Àsia. La pel·lícula explora la complexa relació que existeix entre cultures que es troben les unes amb les altres, però que són interdependents. La pel·lícula Gringo Trails mostra els impactes no intencionats del turisme sobre l’economia i el medi ambient, utilitzant contes de viatgers i d’habitants locals sobre un període de 30 anys.
21/11 - Turisme i ciutats: una difícil convivència?
WELCOME, GOODBYE Nana Rebhan | 93 min. | 2014 | VOSE 
Presenta: Sergi Yanes, antropòleg
Welcome, Goodbye és una pel·lícula documental independent sobre el turisme a Berlín, un tema candent en aquest moment. El senat vol despertar desesperadament el turisme per reforçar l’olla de diners de la ciutat. Els crítics temen la pèrdua dels espais lliures de targetes telefòniques de Berlín i culpen a la indústria turística per una gentrificació desenfrenada. Welcome, Goodbye parla amb gent de tots els punts del debat, per descobrir les contradiccions i descobrir què passa amb el turisme a Berlín.
28/11 - Sol, sorra i sexe
COWBOYS IN PARADISE Amit Virmani | 82 MIN. | 2009 | VOS 
Presenta: Fabiola Mancinelli, antropòloga, directora del CINELAB
Cada any, milers de dones viatgen a Bali per buscar el paradís. I moltes el troben en els braços dels vaquers Kuta, els ambaixadors de la pell torrada que han convertit l’illa en una de les destinacions principals pel turisme sexual.
05/12 - El turisme de la realitat
NOSOTROS, LOS DE ALLÁ Charlotta Copcutt, Anna Weitz, Anna Klara Åhrén | 46 min. | 2005 | VOSE 
Presenta: Fabiola Mancinelli, antropòloga, directora del CINELAB
Destinació Potosí (Bolívia). A les mines de plata d’una de les regions més pobres d’Amèrica Llatina, les condicions de treball del temps colonial constitueixen la principal atracció turística del territori. El documental segueix un grup de turistes que amb les seves guies Lonely Planet vénen a contemplar a persones treballadores en les seves vides quotidianes. Nosotros, los de allá és un documental que explora diferents aspectes del turisme i igualment presenta els principis d’una societat globalitzada: uns viatgen, els altres treballen.
12/12 - El turisme de la mort 
AUSTERLITZ Sergei Loznitsa | 94 min. | 2016 | VO 
Presenta: Elsa Soro, semiòloga
Hi ha llocs a Europa que romanen com a records dolorosos del passat. El títol de la pel·lícula fa referència a la novel·la homònima de W. G. Sebald, dedicada a la memòria de l’Holocaust. Rodada en els antics camps de concentració nazis, Austerlitz és una observació de les hordes de turistes que cada any visiten aquests llocs commemoratius. Per què van allí? Què estan buscant?  





4 may 2018

VALENTINA SOUSA al 3er SHERPA SONOR

Avui a les 20h al Museu de Cultures del Món de Barcelona s'inicia el tercer cicle de música SHERPA SONOR en el que diferents intèrprets ens donaran a conèixer músiques de diverses parts del món. 
Durant aquesta primera sessió hi haurà la presentació formal del cicle a càrrec de Josep Fornés, director del Museu Etnològic i de Cultures del Món i Ernesto Briceño, comissari i director del Sherpa Sonor i responsable del projecte musical barceloní Cordes del Món.
El primer concert serà a càrrec de 
Valentina Sousa Duo, format per l'artista panamenyo-italiana Valentina Sousa.
L'escriptor i viatger Jordi Canal-Soler en farà la presentació.

Valentina Sousa Duo
A què sona el Pacífic americà? A una estimulant barreja sonora, mestissa, polirítmica i plena de màgia.
Intèrpret: Valentina Sousa i dúo; marimba i percussió



Concert gratuït

Dia: 4 de maig de 2018
Hora: 20h
Lloc: Museu de Cultures del Món, c/Montcada, 12, Barcelona
Cal reserva prèvia al 93.256.23.00 o bé al correu electrònic: reservesmeb@bcn.cat

El mateix concert es repetirà el dia 9 de maig a la 
Biblioteca Sant Antoni-Joan Oliver (Comte Borrell, 44)















2 may 2018

TERCER SHERPA SONOR al MUSEU DE CULTURES DEL MON

Per tercer any consecutiu el Museu de Cultures del Món de Barcelona organitza el cicle SHERPA SONOR en el que es posa música a la diversitat cultural present als objectes del Museu Etnòlogic i de Cultures del Món en concerts de petit format que repassen la tradició musical de diferents parts del món.
Tercer Sherpa Sonor

Aquest any com a novetat cada concert tindrà dues representacions, la primera als equipaments del carrer Montcada del Museu de Cultures del Món i el segon a alguna de les Biblioteques de Barcelona municipals que s'han adherit a la iniciativa. 
El cicle tindrà un total de tretze concerts (sempre començant a les 20h al Museu i a les 19:30h a les biblioteques) del 4 de maig al 27 de juliol:

Valentina Sousa Duo
A què sona el Pacífic americà? A una estimulant barreja sonora, mestissa, polirítmica i plena de màgia.
Intèrpret: Valentina Sousa i dúo; marimba i percussió
Data: 04.05.2018
Espai: Museu Etnològic i de Cultures del Món
Data: 09.05.2018
Espai: Biblioteca Sant Antoni-Joan Oliver (Comte Borrell, 44)

Pedro Burruezo
Poesia i música de l'àrea mediterrània, plantejades des de la perspectiva sufí. Esteu convidats a amarar-vos de mística, bellesa, espiritualitat i transcendència en un viatge sonor de paradigmes humanistes.
Intèrprets: Pedro Burruezo i trio; ud, guitarra i violoncel
Data: 18.05. 2018
Espai: Museu Etnològic i de Cultures del Món
Data: 30.05.2018
Espai: Biblioteca Jaume Fuster (Pl. de Lesseps, 20-22)

Esther Serrano
Sons mexicans que us faran pensar en un "altar de muertitos" tan típic de la cultura d'aquest país de l'Amèrica Central. Deixeu que us expliquin històries, us recitin poemes i us cantin cançons... des d'una perspectiva femenina. Pensareu en Frida Kahlo i en tantes d'altres dones combatives i plenes de talent que han nascut aquí.
Intèrprets: Esther Serrano dúo; guitarra i piano
Data: 01.06. 2018
Espai: Museu Etnològic i de Cultures del Món
Data: 06.06. 2018
Espai: Biblioteca El Carmel-Juan Marsé (Murtra, 135-145)

Binod Katuwal
Prepareu les orelles per als sons mil·lenaris de cultures com les del Nepal i l'Índia, servits per un multi instrumentista capaç de transportar-nos als espais mes recòndits de la terra sagrada.
Intèrpret: Binod Katuwal
Data: 15.06. 2018
Espai: Museu Etnològic i de Cultures del Món
Data: 20.06. 2018
Espai: Biblioteca El Clot-Josep Benet (Pl. de les Glòries Catalanes, 37-38)

Mediterráneos
Musica de tradició oral mediterrània passada pel tamís urbà d'una gran ciutat com Barcelona. Per una vegada, la tradició i la transgressió van de la mà,
Intèrprets: Veu i quartet; piano, duduk, guitarra i violí
Data: 29.06. 2018
Espai: Museu Etnològic i de Cultures del Món
Data: 04.07. 2018
Espai: Biblioteca Francesca Bonnemaison (Sant pere més Baix, 7)

Julio Carbonell
El pont intercultural que constitueix l'herència yoruba (un destacat grup ètnic originari de l'oest africà) ens durà a passejar per Àfrica i Amèrica. I és que el jove músic Julio Carbonell reinterpretarà la tradició musical d'aquest col·lectiu humà. Coneixereu un multiinstrumentista cubà que viu a Barcelona, on ja és tot un referent de l'escena musical afrodescendent i jazzística de la ciutat.
Intèrprets: Julio Carbonell i dúo; timbals batá, saxòfon tenor, teclat.
Data: 13.07. 2018
Espai: Museu Etnològic i de Cultures del Món
Data: 18.07. 2018
Espai: Biblioteca Montserrat Abelló (Comtes de Bell-Lloc, 192)

Cordes del Món
Una formació de cordes ens proposa un viatge musical pels cinc continents ple de saviesa antropològica. Els perfums, els colors, els balls, la gastronomia popular i les mil històries i llegendes de diversos pobles de tot el planeta, fets música.
Intèrprets: Veu i un quartet de piano, duduc, guitarra i violí
Data: 27.07.2018
Espai: Museu Etnològic i de Cultures del Món

5 feb 2018

PERÚ al MUSEU EGIPCI DE BARCELONA

Aquest proper dijous 8 de febrer realitzaré una conferència per als socis de El Club del Museu Egipci de Barcelona on mostraré tot allò que el Perú pot oferir al viatger.

Perú al Museu Egipci de Barcelona

Títol de la conferència: PERÚ: UN PAÍS, TRES MONS
Lloc: Fundació Arqueològica Clos, c/València 284, Barcelona
Data: 8 de febrer del 2018
Hora: 19h


El Perú no és un sol país, sinó tres ambients molt diferenciats de desert, muntanya i selva que es mesclen per a formar una de les diversitats de paisatge i natura més fascinants del món.
En aquest viatge visual coneixerem les tres zones del Perú visitant ciutats com Lima, Arequipa, Ica, Puno, Cusco i Iquitos; visitarem illes oceàniques, selva amazònica i altiplans muntanyosos per conèixer la seva fauna i ens endinsarem en el món dels Paracas, Nazca, Inques, Uros, Aimara i Quítxua per a conèixer el llegat cultural d’aquest país fascinant.

25 sept 2017

JORDANIA al MUSEU EGIPCI

El proper dimecres 17 de setembre a les 19h al Club de la Fundació Arqueològica Clos faré la presentació fotogràfica JORDÀNIA: ENTRE CIVILITZACIONS ANTIGUES I MERAVELLES NATURALS.  
Situada en una cruïlla de rutes històriques i propera a diferents civilitzacions, Jordània conté un patrimoni ric en cultura, arqueologia i natura.
En aquest viatge fotogràfic farem un recorregut per aquest país d’Orient mitjà, visitant tant ruïnes antigues (Gerassa, Amman, Petra...), com espais naturals de bellesa sorprenent (desert de Wadi Ram, Mar Mort, Mar Roig), fins i tot llocs bíblics com el Mont Nebó (des d’on Moisès va veure la Terra Promesa), i Betània (on Jesús va ser batejat), per a fer-nos una idea de les meravelles que ens esperen a Jordània.

TítolJORDÀNIA: ENTRE CIVILITZACIONS ANTIGUES I MERAVELLES NATURALS
Lloc: Museu Egipci de Barcelona, c/València 284, Barcelona
Data: 27/09/2017
Hora: 19h
Activitat exclusiva per als socis de El Club de la Fundació Arqueològica Clos. 

28 oct 2016

QUE VER EN EL PUERTO VIEJO DE GENOVA

Todo el mundo cuando escucha nombrar a Génova la relaciona inmediatamente como la ciudad donde nació uno de los personajes más conocidos de la Historia: Cristóbal Colón. Pero aunque se conserve su casa natal (reconstruida en el siglo XVIII) y sea interesante visitarla, el viejo puerto de la ciudad, recientemente modernizado, ofrece una de las mejores aproximaciones a todos los aspectos de la vida marina, tanto de la ciudad, como del mediterráneo u otros mares.
Aquí os describimos algunos de los museos y atracciones de lo que hay

QUE VER EN EL PUERTO VIEJO DE GENOVA

Que ver en Genova

GALATA: MUSEO DEL MARE

Sin duda el Museo Marino de Génova (Galata Museodel Mare) es uno de los mejores museos marítimos de Europa, con extensas exposiciones y recreaciones de naves.  Empieza con varios cuadros y maquetas explicando la historia marinera de la ciudad (y en especial sobre la figura de su hijo ilustre Cristóbal Colón), y sigue con la evolución de las naves a lo largo de la Historia y de los distintos eventos que han afectado a Génova.
Barco en Museo Marítimo Galata

Una de las grandes naves a la vista es una galera del siglo XVI en la que además se ha representado un despacho de un controlador de la plata española. En los tiempos de Carlos V y Felipe II, España estaba en guerra en muchos frentes y los banqueros genoveses cedieron dinero a los monarcas españoles a cambio de un interés muy alto. La manera que tenían de cobrarse era interceptar a las expediciones de galeones provenientes de América que iban cargadas con plata y oro hacia puertos españoles. Con sus galeras rápidas los genoveses las interceptaban antes de llegar a puertos españoles y, con el consentimiento de la Corona, tomaban su parte de pago hacia Génova. Fueron los aristócratas genoveses, los Magnifici, los primeros banqueros que trabajaron con la Corona española y que hicieron fortunas visibles en forma de los inmensos palacios que legaron.
La plata de los genoveses
Se exponen en el museo cartas náuticas, objetos marinos, instrumentos científicos y varias maquetas náuticas.
Sin embargo, una de las exhibiciones más impresionantes es la recreación de un buque de vapor de principios del siglo XX como los que llevaron a los primeros inmigrantes italianos a Argentina (muchos de ellos provenientes de la Liguria). En él se ve incluso un barrio genovés, una oficina marítima, el puente de capitán, el comedor de tercera clase, un camarote y la enfermería con todos los aparatos de la época. Casi solo hace falta que el suelo se balancee al ritmo de las olas para parecer que estamos en alta mar.
Camarote del barco
Camarote en Museo Marítimo Galata
Camarote en Museo Marítimo Galata
También hay una muy buena representación de antiguos oficios relacionados con la construcción de barcos de madera, con instrumentos, figuras de cera y esqueletos empezados a construir de un par de barcos.
La exposición termina con una sección que habla de la migración contemporánea, con referencia a los nuevos italianos y los peligros de atravesar el mar hacia un futuro mejor al que se enfrentan cada día millares de personas.
Una extensión del museo que sin duda fascinará a los visitantes es el submarino Nazario Sauro, el mayor de los submarinos italianos, fuera de servicio desde 2010 e instalado en un muelle junto al museo. El recorrido por el interior del submarino es bastante claustrofóbico, pero permite hacerse una idea muy precisa del poco espacio del que disponía la tripulación. Incluso la cabina del capitán parece minúscula comparada con la de un barco de guerra.
Submarino Nazario Sauro
Interior de un submarino
Periscopio del Nazario Sauro
Puente de mando del Nazario Sauro

ACUARIO DE GÉNOVA

Después del de Valencia, el Acuario de Génova es el segundo acuario más grande de Europa, y contiene muchas especies difíciles de ver al natural.
Acuario de Génova
Un hall a oscuras recibe al visitante para mostrarle un corto vídeo a toda pared y dar paso a un recorrido por varias plantas en el que se distribuyen 70 ambientes diferentes con la mayor exposición de biodiversidad acuática de Europa. Entre sus acuarios, pequeños unos e inmensos otros, se pueden encontrar hasta 12.000 ejemplares de 600 especies diferentes provenientes de todos los mares y cuencas fluviales.
Entre los animales más curiosos se encuentran los delfines, focas, pingüinos, medusas tiburones, pero sobre todo los manatíes, muy raros en acuarios. Algunas de las peceras son muy curiosas, como por ejemplo la Columna de las Morenas, un cilindro de 6 metros de altura con ambiente rocoso en el que se esconden media docena de grandes morenas.
En uno de los pabellones hay una sección de acuarios a ras de suelo donde los niños (y mayores) pueden tocar a algunos animales, especialmente a pequeñas rayas acuáticas de piel sedosa por debajo y escamosa por arriba.
Delfines en el Acuario de Génova
Foca en el Acuario de Génova
Pingüino en el Acuario de Génova
Tortuga en el Acuario de Génova

Hay también ambientaciones terrestres, como la dedicada a la selva africana, donde se pueden observar peces de agua dulce de África, ranas, tortugas,… y con un alto muro vegetal con más de 150 especies de plantas tropicales floreciendo en vertical como si fuera una selva de Madagascar.
También hay un espectáculo de delfines y, lo más impresionante de él es que por debajo del agua existe una inmensa ventana desde el que se puede ver como estos mamíferos evolucionan debajo del agua y se preparan para el salto.

BIOSFERA

Una cacatúa recibe el visitante que entra a la Biosfera, una esfera con estructura de acero y cristal convertida en un jardín botánico tropical encima del agua en el Puerto Viejo de Génova. En su interior no solo hay plantas tropicales como sicómoros, árbol de la goma, café, tamarindo, vainilla, canela, bananos, palmeras, lianas,… sino también animales como los corocoro rojos (Eudocimus ruber) de Sudamérica, tortugas matamata (Chelus fimbriata), insectos palo, viuda de cola aguda (Vidua macroura) y otros pájaros y mariposas que se mueven libremente por la esfera y que ambientan de tal manera su interior que le parece a uno estar en la selva tropical.
Biosfera
Cacatúa en Biosfera

MUSEO NACIONAL DE LA ANTÁRTIDA FELICCE IPPOLITO

Los fríos hielos del Polo Sur también tienen cabida entre los muelles del Puerto Viejo de Génova. Italia cuenta con dos estaciones científicas en la Antártida: la estación Mario Zucchelli, en Bahía Terranova, de 7000 m2, creada en 1985, y desde el año 2004 comparte con Francia la Estación Concordia a 3.230 m de altitud y a 1.200 km de la costa. Y el espacio público de estas dos estaciones para comprender qué es lo que hacen para la investigación y conocimiento de esta región remota del mundo se encuentra en una planta de uno de los viejos almacenes del muelle, el Museo Nacional de la Antártida Felicce Ippolito. También hay exposiciones en Siena y en Trieste.
Equipo polar en el Museo de la Antártida de Génova
Plafones en el Museo de la Antártida de Génova
En un recorrido ancho pero tortuoso se repasa la historia de las exploraciones del Polo Sur y especialmente las expediciones italianas (desde 1985), con una exposición de una tienda de exposición y un quad aventurero para poder sacarse una foto con anorak y parka polar. Hay unas cuantas maquetas de bases polares, videos explicativos de cómo es la vida en la Antártida para los investigadores, muestras de rocas, animales disecados (y de espuma) e incluso una figura a tamaño natural de una orca nadando entre témpanos. Al final también se exhibe un pequeño robot acuático que fue utilizado para el estudio de las profundidades marinas en el océano antártico.

BIGO ASCENSOR PANORÁMICO

La singularidad del Puerto Viejo de Génova puede observarse desde 40 metros de altura subiendo al Bigo, un ascensor panorámico con vistas de 360º que recuerda a las viejas grúas que movían todo el material de los barcos en el puerto. El ascensor sube y baja cada 10 minutos para estar un tiempo en su altura máxima disfrutando del ajetreo del puerto.  
Bigo ascensor panorámico

Sea cual sea la atracción que visites del Puerto Viejo de Génova o si las visitas todas, seguro que saldrás con un mayor conocimiento de cómo son nuestros mares. 

21 oct 2016

LA ISLA DE LOS MUSEOS DE BERLIN

LA ISLA DE LOS MUSEOS DE BERLIN
Como capital de Alemania (y casi de Europa), Berlín, evidentemente, cuenta con decenas de museos de todo tipo, pero como ciudad museística Berlín tiene la particularidad de poseer una isla en medio del río Spree donde se concentran cinco de los mejores museos de Alemania y Europa, la Museuminsel o Isla de los Museos.
El complejo está inscrito desde 1999 en la lista del Patrimonio de la Humanidad por la UNESCO debido a la concentración de tanto arte e historia, y todos los museos pertenecen a los Staatliche Museen, un grupo de 17 museos controlados por la Fundación de Herencia Cultural Prusiana.
Los cinco museos que se pueden visitar son: 
Isla de Museos Berlin

ISLA DE LOS MUSEOS DE BERLIN

ALTES MUSEUM (Museo Viejo)

Fue el primero de los grandes museos en la isla. Fue construido entre 1823 y 1830 en estilo neoclásico por el arquitecto Karl Friedrich Schinkel para albergar la colección familiar de la realeza prusiana. Inicialmente se llamó Museo Real y ya en su diseño participó el futuro rey Federico Guillermo IV de Prusia, que le confirió un aspecto clásico influenciado por la Antigüedad.
Actualmente el Altes Museum alberga la colección de antigüedades griegas, romanas y etruscas.
Altes Museum

NEUES MUSEUM (Museo Nuevo)

El Museo Nuevo no es tan nuevo… Fue construido entre 1843 y 1855 según los planos de Friedrich August Stüler, alumno del arquitecto que construyó el Altes Museum. Sufrió grandes daños durante la Segunda Guerra Mundial y fue oficialmente reinaugurado después de su acondicionamiento y reconstrucción en 2009. Entre sus salas se exhibe la colección de piezas prehistóricas (especialmente de la prehistoria alemana y europea) y la gran colección de objetos del Egipto antiguo. Sin lugar a dudas la pieza iconográfica del Neues Museum, así como la de toda la Isla de Museos, es el busto de yeso policromada de Nefertiti. Ha aparecido en infinidad de libros de arte, de historia y de egiptología, y aunque podamos pensar que lo conocemos perfectamente, la primera impresión al verlo dentro de la vitrina en medio de la sala circular específicamente diseñada para albergarla, es de admiración. Los delicados rasgos de la esposa de Amenofis IV Akhenaton han sobrevivido milenios con la misma belleza con la que fueron esculpidos. Incluso en su madurez, con ligeras arrugas alrededor de la boca y el cuello, la faraona fue una de las mujeres más bellas, precursora de Cleopatra. El busto fue esculpido hacia el 1345 a.C. en los talleres de Amarna y encontrado por Ludwig Borchardt en 1912.
Nefertiti

PERGAMON MUSEUM

Después del British Museum de Londres, para los amantes de las civilizaciones antiguas este es el siguiente museo a ver. El Pergamon Museum fue construido entre 1910 y 1930 sabiendo exactamente qué es lo que contendría: en su interior guarda monumentos colosales para cuya protección se levantó el Museo. Es el museo más visitado de toda Alemania.
Entre los principales monumentos se encuentran:
  • Altar de Pérgamo: es el que da nombre al museo, y se trata de una estructura de casi 36 metros de ancho construida en el siglo II a.C. en la ciudad de Bergama El altar se excavó entre 1878 y 1886 en un acuerdo con el imperio otomano según el cual todo lo que se encontrara pasaría a formar parte de las colecciones de Berlín.
  • Puerta del Mercado de Mileto: se trata de una puerta de mármol de 30 metros de anchoque desde el siglo II d.C. daba acceso a la ciudad de Mileto (en la actual Turquía). Fue destruida por un terremoto en el siglo X o XI y que los alemanes excavaron y reconstruyeron en 1900.
Puerta del mercado de Mileto
  • Puerta de Ishtar de Babilonia: sin duda es la gran joya del Pergamon Museum. Se trata de la octava puerta que daba acceso al interior de la ciudad de Babilonia y fue construida por Nabucodonosor II el año 575 a.C. Sus ladrillos azules debían destacar desde lo lejos y, con sus figuras de dragones y bueyes, se construyó para impresionar a los visitantes de la ciudad. Sigue impresionando hoy en día, especialmente si se ve desde el pasillo conocido como la Via Procesional, que contaba con más de 120 leones hechos con losas de cerámica vidriada.
León de Babilonia
Puerta de Ishtar

ALTE NATIONALGALERIE (Vieja Galería Nacional)

El mismo arquitecto que diseñó el Neues Museum empezó los esbozos de la Alte Nationalgalerie en 1863, aunque los planos los terminó Carl Busse en 1866. Diez años después, el Kaiser inauguró el edificio. La colección en su interior es principalmente de pintura y escultura de arte neoclásico, romántico, Biedermeier, impresionista y modernista. Una de las obras más conocidas de las que se exhiben es “El monje junto al mar”, del artista romántico Caspar David Friedrich pintada en Dresden entre 1808 y 1810.

BODE MUSEUM

Fue fundado como Kaiser Friedrich Museum y su primer conservador fue Wilhelm von Bode, a quien gustaba mezclar colecciones, por lo que aquí los objetos y obras están actualmente bastante mezcladas. Alberga una gran colección de esculturas, arte bizantino, monedas y medallas. La Münzkabinett (el Gabinete de Moneda) es una de las colecciones numismáticas más importantes del mundo, con cerca de medio millón de monedas desde el siglo VII a.C. en Asia hasta la actualidad.
Berlin MuseumInsel


Hay que contar con muchas horas para visitarlo todo, así que una visita a la Isla de los Museos de Berlín nos va a llevar un buen tiempo. Será tiempo bien invertido. 

19 sept 2016

ALTAR DE MUERTOS al MUSEU ETNOLÒGIC (COSINS GERMANS)

El passat agost, quan la major part de nosaltres érem de vacances i lluny dels televisors, TV3 va emetre el capítol de la sèrie COSINS GERMANS titolat ENTRE DOS MONS, i que tracta de com celebrem el dia de Tots Sants catalans i valencians. 
COSINS GERMANS TV3
I en un gir dels esdeveniments, el programa passa pel Museu Etnològic de Barcelona per a veure com celebren o recorden la mort els mexicans, en el clàssic Altar de Muertos que cada any es munta a les instal·lacions del museu. 
El 2015 el va muntar l'Associació Cultural Mexicano Catalana MexCat, que dóna a coinèixer Mèxic a Catalunya i Catalunya a Mèxic. La seva portaveu Alejandra Camacho, col·laboradora de l'Apunts de Viatge, explica en què consisteix un Altar de Muertos i per què es va fer en honor de Carlos Pellicer, poeta, escriptor, arqueòleg i professor, i nét de catalans .   
Cosins Germans ALTAR DE MUERTOS
Si voleu llegir més sobre l'Altar de Muertos a Carlos Pellicer, cliqueu aquí.  
Podeu veure el vídeo sencer del capítol aquí, o veure els minuts dedicats a l'Altar de Muertos en el següent vídeo: 

11 sept 2016

SPINOSAURUS - EL GEGANT PERDUT DEL CRETACI

La Ciència és una Aventura. La recerca del com i el per què d’un fet, la cerca de les respostes, o la pròpia experimentació poden arribar a ser aventures dignes de pel·lícules, llibres o exposicions. Així ho demostra l’última exposició estrenada al Museu Blau de Barcelona, sobre un animal que va viure al nord d’Àfrica ara fa entre 112 i 93,5 milions d’anys, l’Spinosaurus.
Spinosaurus, El gegant perdut del Cretaci
A través de l’exposició Spinosaurus: el gegant perdut del Cretaci, podem conèixer no només la vida d’aquest primer dinosaure adaptat per a nedar que es coneix, sinó també aprenem sobre la rebuscada i complexa història del seu descobriment.
Organitzada per la National Geographic Society en col·laboració amb la Universitat de Chicago, l’exposició mostra, amb diferents vitrines i muntatges i amb esquelets reconstruïts a mida natural, com va ser el descobriment dels primers ossos de l’Spinosaurus, com en va ser el redescobriment i, sobretot, quina és la tècnica usada per a fer-ne la reconstrucció.


Història del descobriment de l'Spinosaurus

La mostra comença amb una sèrie de plafons explicatius i una exposició d’ossos que representen el despatx d’Ernst Stromer von Reichenbach i una sala del Museu de Munic. El 1910 Stromer va organitzar una expedició fins a l’oasi de Bahariya, a Egipte, per a buscar fòssils de dinosaure i en va trobar de tot tipus. El 1912 hi va enviar el buscador de fòssils Richard Markgraf, que va descobrir part de l’esquelet d’un dinosaure amb una gran cresta dorsal i unes dents còniques. En rebre els ossos a Munic, Stromer el va batejar amb el nom de Spinosaurus aegyptiacus. Stromer va descriure també d’altres espècies que van conviure amb l’Spinosaurus al nord d’Àfrica, quan tota la zona era un gran delta, com el Carcharodontosaurus.  
Ernst Stromer - Spinosaurus
Durant la Segona Guerra Mundial, els aliats van bombardejar Munic i van acabar destruint les úniques restes conegudes de l’Spinosaurus, del qual no se’n va saber res més fins al 2008, quan l’investigador Nazir Ibrahim va comprar uns fòssils d’origen desconegut al Marroc. 
Nizar Ibrahim
Més tard els va relacionar amb unes restes aparegudes al Museu d’Història Natural de Milà. Ja començava a haver-hi nous fòssils per a poder investigar, i el més important de tot era que es tractava de fòssils recents. Tant, que Nazir Ibrahim va emprendre la gran aventura de descobrir el jaciment del Marroc d’on  es van extreure els ossos, per a veure si se n’hi podien trobar més.
Holotip de Spinosaurus
Els anys de recerca van donar fruit i finalment el 2013 Ibrahim va trobar el jaciment d’on provenien els seus fòssils i els de Milà. Des d’aleshores, l’excavació ha aportat nous fòssils i noves dades per al coneixement de la vida de l’Spinosaurus.


L’Spinosaure

Un esquelet sencer de 15 metres de llargada ocupa gairebé tota una de les sales d’exposició: és la joia de la mostra, que ens permet imaginar-nos perfectament com va ser aquest dinosaure, més gran que el Tyrannosaurus rex, i observar les seves característiques úniques i adaptades a l’aigua i a la caça de peixos: cos allargat, crani semblant al d’un cocodril, una immensa cresta dorsal i potes posteriors curtes i amb dits palmejats.
També hi ha representacions d’altres animals amb els que va conviure, com el Carcharodontosaurus, Deltadromeus, Rugops, Pterosaure, peix serra,... i fins i tot fòssils de coníferes, que permeten fer-se una idea de com era el Nord d’Àfrica ara fa 100 milions d’anys.

Per aquells que no tingueu temps de visitar l’exposició, com a mínim apropeu-vos al Museu Blau. Just a l’entrada, revestit de pell artificial però molt ben recreada, hi ha la figura a mida natural d’un Spinosaurus, el primer dels dinosaures aquàtics.

L’exposició es podrà veure al Museu Blau fins el 26 de març del 2017.

7 sept 2016

EL HOMBRE DE TAUTAVEL - VIAJE A LA PREHISTORIA

Con solo media hora en coche desde Perpignan, en el sur de Francia, podemos pasar del siglo XXI a la prehistoria. En el hermoso valle de Vingrau, por encima de los viñedos bañados por el río Verdouble, se encuentra la Caune de l’Arago, una cueva que guarda los misterios del pasado.
TAUTAVEL, VIAJE A LA HISTORIA

EL HOMBRE DE TAUTAVEL

El 22 de julio de 1971 se descubrieron aquí los restos humanos más antiguos de Francia, el esqueleto de un chico de veinte años que pertenecía a la especie Homo heidelbergensis, los Homo erectus de Europa. La prensa lo bautizó como el Hombre de Tautavel.
Cráneo del hombre de Tautavel

La cueva de l’Arago

Desde entonces, en la cueva de l’Arago, cerca de Tautavel, se han encontrado hasta 149 fósiles humanos, en lo que es uno de los yacimientos más interesantes de Europa especialmente para entender de qué se alimentaban nuestros antepasados.
La cueva se encuentra alta, a media cuesta empinada bajo un precipicio junto a las Gargantas de Gouleyrous, un sitio apreciado por los turistas para venir a refrescarse del achicharrante calor del verano cuando se cansan de la playa próxima. La cueva fue utilizada hasta el siglo XX por pastores de cabras que hacían aquí el queso, pero en cuanto de descubrió que contenía fósiles, se empezaron las excavaciones en los años 60. 
Campamento arqueológico en Tautavel
Cueva de Tautavel en lo alto
La cueva de Tautavel
La entrada a la cueva de Tautavel
Y menuda cantidad de fósiles. Casi trece metros de nivel fosilífero que llega hasta los 700.000 años y que principalmente proviene de los huesos de los animales que cazaron nuestros antepasados y que transportaron hasta el interior de la cueva: caballos, ciervos, muflones, renos,… También se encuentran restos de animales que encontraron ya muertos o que mataron y descuartizaron, como rinocerontes, bisontes y bueyes almizcleros. Así, los arqueólogos pueden conocer perfectamente la dieta de aquellos homínidos e incluso intuir sus técnicas de caza.
El lugar donde se encontró el cráneo del hombre de Tautavel
Arqueólogo en Tautavel
Estudiante en Tautavel
Los visitantes pueden conocer de primera mano todos estos detalles en las visitas guiadas a la cueva y al sitio arqueológico donde de mayo a agosto varias decenas de estudiantes de arqueología, historia y geología realizan sus prácticas en una colaboración imprescindible para poder avanzar en las excavaciones. Quedan muchísimos años para poder llegar al fondo de la cueva, y poco a poco se van realizando nuevos hallazgos. En 2015, por ejemplo, se descubrieron un par de dientes infantiles (de leche) de hace 550.000 años, alargando cien mil años la presencia conocida en la cueva y relacionando a sus ocupantes con familias enteras y no solamente con grupos de cazadores adultos machos como se había pensado hasta entonces.

El Museo de Tautavel

El sitio arqueológico hay que complementarlo con una visita al museo, en lo alto del pueblo de Tautavel. No es la típica institución de vitrinas polvorientas y aburridos textos, sino todo un centro de interpretación no solo de la presencia del hombre prehistórico en Tautavel sino también de la evolución humana en general y del estudio de la geología en particular, con varias recreaciones muy bien hechas de figuras de cera de Homo heidelbergensis en plena acción, tallando piedras, cazando animales o luchando contra jaurías de lobos hambrientos. 
Museo de Tautavel
Diorama del Museo de Tautavel
Otro diorama del Museo de Tautavel
Visitando el museo de Tautavel
El museo es grande y un perfecto complemento para que tanto niños como adultos aprendan sobre la evolución humana y la historia, y además de forma divertida e interactiva, ya que los domingos por la tarde en verano realizan talleres: de encender fuego, tallar piedras o incluso de tiro con armas prehistóricas.
Taller de tiro de lanza con propulsor en Tautavel
Visitar Tautavel es hacerlo hacia el pasado. Y lo mejor de todo es que cada nueva visita nos va a aportar algo nuevo. ¡Hay tanto por descubrir aún!

Para conocer más: Musée de Tautavel: www.450000ans.com

Descubre además el fabuloso paisaje del Valle de Vingrau y Tautavel. 
Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...