Deixa't transportar fins als racons més llunyans del nostre món amb els APUNTS DE VIATGE de Jordi Canal-Soler.
1 mar 2016
SENEGAL a APUNTS DE VIATGE
En el vuitè episodi del programa APUNTS DE VIATGE de NEWSCAT TV marxem al sud de SENEGAL, per sota de Gàmbia, per a visitar la regió Diola de Casamance, un lloc molt diferent de la resta del país, on veurem cerimònies animistes i ens entrevistarem amb un dels reis locals, un home entregat al servei del seu poble que no va heredar el càrrec sinó que va ser escollit, el Rei d'Ossouye.
Segueix al reporter, escriptor i fotògraf de viatges Jordi Canal-Soler en aquest viatge espectacular a un dels indrets més remots del nostre planeta.
Deixa't transportar fins als racons més llunyans del nostre món amb els APUNTS DE VIATGE de Jordi Canal-Soler.
Deixa't transportar fins als racons més llunyans del nostre món amb els APUNTS DE VIATGE de Jordi Canal-Soler.
27 feb 2016
POL NORD 3 a CATALUNYA RADIO
El passat 22 de febrer vam seguir parlant, a Els Viatgers de la Gran Anaconda de Catalunya Ràdio, el programa dirigit per Toni Arbonès i referència sobre viatges a Catalunya, sobre l'expedició Últim Grau fins al Pol Nord.
Per les planes més elevades dels Pirineus aragonesos hi regalima l'aigua de la gelera de l'Aneto i la Maladeta. Però els regalims duren poc perquè la terra se'ls empassa d'un sol glop. I l'aigua desapareix sota terra en un gran forat d'uns setanta metres de diàmetre i quaranta de profunditat: el forau d'Aigualluts. Es tracta d'un dels fenòmens càrstics més curiosos dels Pirineus. I on va a parar tot aquesta aigua?. Molta gent es va trencar el cap durant anys per saber si la surgència dels Uelhs deth Joèu, a la Vall de l'Artiga de Lin, era l'aigua que s'escolava a Aigualluts. La pregunta, que ja es formulava al segle XVI, no va tenir resposta fins al segle XIX. El misteri de l'aigua dels Uelhs deth Joèu, amb Joan Portell.
Amb en Jordi Canal-Soler seguirem acostant-nos al Pol Nord, pas a pas, i en Josep Maria Romero ens oferirà una altra visió molt personal des de Tailàndia.
Aquí pots escoltar el programa sencer:
26 feb 2016
MARRAKESH a APUNTS DE VIATGE
En el setè episodi del programa APUNTS DE VIATGE de NEWSCAT TV marxem a una de les ciutats més emblemàtiques del MARROC, MARRAKESH (Marràqueix), on descobrirem que a només un parell d'hores de vol de Barcelona s'hi amaga l'exotisme de les seves muralles, mercats i monuments, especialment de la famosa plaça de Jmaa El Fna, plena de vida tot el dia.
Segueix al reporter, escriptor i fotògraf de viatges Jordi Canal-Soler en aquest viatge espectacular a un dels indrets més remots del nostre Planeta.
Deixa't transportar fins als racons més llunyans del nostre planeta amb els APUNTS DE VIATGE de Jordi Canal-Soler.
Deixa't transportar fins als racons més llunyans del nostre planeta amb els APUNTS DE VIATGE de Jordi Canal-Soler.
23 feb 2016
QUE VER EN GUANAJUATO
Fundada por los
españoles en 1570, Guanajuato es una
de las ciudades más antiguas de México, y la que da nombre al Estado de la que
es capital.
Los chichimecas que
poblaron la zona en la época prehispánica la llamaron Mo-o-ti, que significa “lugar
de metales”, lo que indica la riqueza del subsuelo de la ciudad en
minerales, especialmente de oro y plata que fueron explotados en grandes y
profundas minas por los conquistadores. Su nombre actual deriva del Purépecha kuanasi uata, que significa Cerro de
las ranas.
La ciudad y las
minas de los alrededores fueron declaradas Patrimonio
de la Humanidad por la UNESCO en 1988, por su importancia histórica y artística.
Lo que hay que ver en Guanajuato es:
Minas de Guanajuato
Es donde
descubriremos el verdadero pasado de Guanajuato, que le dio su fama y su
riqueza. Hay varias minas y varias entradas para su visita, por lo que
tendremos la opción que mejor se acomode a nuestro estado físico. Lo más
importante es no sentir claustrofobia y dejarse llevar por algún guía que no sólo
explique la historia del lugar sino sus historias y leyendas, con mineros
fantasmas muertos en accidentes en el interior de las minas y que aún hoy en día
siguen apareciendo, a veces. Ojo avizor…
Alhóndiga de Granaditas
Uno de los
episodios de la Guerra de la Independencia de México más famosos fue la toma de
la Alhóndiga de Granaditas de Guanajuato por Miguel Hidalgo e Ignacio
Allende. Aquél era un almacén de grano del siglo XVIII en el que se refugiaron
algunas familias españolas durante la lucha por la independencia y en el que se
acuartelaron también las tropas realistas.
Las tropas
revolucionarias asediaron el edificio hasta que pudieron entrar, el 28 de
septiembre de 1810, y cuando lo
consiguieron sus ocupantes terminaron masacrados. El artífice de romper el
asedio fue Juan José de los Reyes Martínez Amaro, llamado el Pípila, que
consiguió acercarse a una de las puertas fuertemente protegidas cubriéndose la
espalda con una losa de piedra fijada con cuerdas para protegerse de las balas
de los refugiados.
La estatua del Pípila
La ciudad estuvo
eternamente agradecida al Pípila, por lo que le construyeron una enorme estatua
en uno de los cerros que la domina, y que se ha convertido en uno de los
mejores miradores para observar la ciudad de Guanajuato.
El teatro Juárez
Es uno de los
teatros más bellos de México, fruto de la riqueza de las minas de plata y oro
de la ciudad. Se terminó de construir en
1903 en estilo neoclásico y desde entonces ha estado ligado intensamente con la
actividad cultural de la ciudad, especialmente durante el Festival Internacional Cervantino, del que es sede desde 1972.
El callejón del beso
El callejón más
estrecho de Guanajuato tiene un par de balcones enfrentados que parecen casi
tocarse y quedan a escasos centímetros uno de otro
Dice la leyenda que
en una de las casas vivía una joven heredera de un rico propietario de minas,
que se enamoró de un pobre minero. El chico alquiló la habitación con el balcón
de enfrente para poder estar cerca de su amada y poder hablar y besarse cada
noche a través de la corta distancia entre los balcones. Cuando el padre se acabó
enterando, amenazó a la muchacha que la mataría si volvía a suceder, pero la
chica, pensando en que al ser hija única no se atrevería, volvió a verse con el
muchacho esa misma noche. El padre, encolerizado, acabó matando a su propia
hija de una puñalada.
Actualmente en la
casa del balcón del muchacho se encuentra una tienda de recuerdos desde la que se
puede acceder al balcón para poder hacerse una foto con la pareja, dándole un beso,
claro.
El museo de Diego Rivera
En una de las
coloreadas calles (Positos Número 47) cercanas a la Alhóndiga se encuentra el
museo dedicado a la vida del muralista Diego
Rivera, que ocupa desde 1975 la casa natal del pintor. Se encuentran
algunas obras de toda la trayectoria de Rivera, des de obras infantiles, como “Cabeza
Clásica” hasta obras realizadas poco antes de su muerte en 1956, como “Paloma
de la paz” y “Madame Libert”.
Museo de las Momias de Guanajuato
Hay que ser un poco
morboso para entrar en el Museo de las Momias de Guanajuato.
Se trata de cadáveres
momificados por el ambiente seco de las tumbas en los que fueron enterrados, y
que han conservado muy bien los rasgos faciales hasta el punto de poderlos
reconocer. Por ello, no son momias antiguas, como las egipcias o las peruanas,
sino momias naturales cuya antigüedad no supera los dos siglos. Fueron
descubiertas en 1865, cuando se extrajo el primer cuerpo momificado del panteón
de Santa Paula y que fue el primero del centenar que después se mostrarían al público
en el Museo dedicado especialmente a ellas. Son tan famosas que incluso en la
ciudad se han creado unos dulces de azúcar con forma de momia y se han rodado
películas de terror con las momias de Guanajuato como protagonistas. 
Puedes escuchar las recomendaciones para visitar Guanajuato que hicimos en el programa que le dedicamos en La Buena Tarde de Radio Asturias:
21 feb 2016
ATUREU EL VAIXELL!
Aquesta setmana passada es va inaugurar al Museu Marítim de Barcelona l’exposició ATUREU AL VAIXELL! una retrospectiva
sobre un episodi poc conegut de la Primera
Guerra Mundial: l’afectació del conflicte en la marina mercant dels països
aliats.
La Primera Guerra
Mundial va veure la invenció d’unes quantes armes i tècniques de guerra,
com les trinxeres, els tancs, els avions o els submarins, dels quals la Marina
Alemanya en va fer un extens ús no només per a enfonsar vaixells de guerra aliats
sinó també per a impedir l’arribada de mercaderies.
Exposició ATUREU EL VAIXELL! al MUSEU MARÍTIM DE BARCELONA
L’exposició segueix cronològicament l’inici del conflicte
i n’explica el perquè de la guerra submarina que es va desenvolupar al llarg de
la costa: els alemanys van entendre que una manera efectiva de desestabilitzar
l’enemic era aturant qualsevol mercaderia que els pogués ser necessària. Mica a
mica es va anar establint un control dels vaixells mercants neutrals a càrrec
de submarins alemanys. Els inspeccionaven els papers i la mercaderia, i si hi
havia sospites que pogués ser un material per a l’enemic (carbó, cotó, ferro,
fusta,...), es donava un temps a la tripulació per a abandonar el vaixell i se
l’enfonsava amb el canó. Amb el temps, ja no serien tan condescendents i
acabarien enfonsant els vaixells sense preguntar amb torpedes.
L’exposició utilitza fotos, vídeos, llibres, medalles i algunes reproduccions,
per a entrar amb el detall d’algunes de les missions més arriscades o més
sonades dels submarins alemanys.
Els enfonsaments
A partir del 17 d’agost del 1915, amb l’enfonsament del
vapor Isidoro, i fins el final de la
guerra, els submarins i mines alemanyes van enfonsar un total de 85 vaixells
mercants espanyols, amb un total d’unes tres-centes víctimes entre la
tripulació. Els aliats, per error, van enfonsar l’Eri Berrio.
Hi ha fotografies del submarí U-35, el més famós de la
història, enfonsant el vaixell anglès Maplewood.
En total, aquest submarí va enfonsar 224 vaixells en 25 missions. Una de les peces de la col·lecció és el model
del submarí alemany U-81, cedit pel Museo Naval de Madrid, i que el kàiser Guillem
II d’Alemanya va regalar al rei Alfons XIII d’Espanya en agraïment pel tracte
rebut pels ciutadans alemanys refugiats a les colònies d’Àfrica. El submarí va
enfonsar fins a trenta vaixells entre el juny de 1916 i el maig de 1917 abans
de ser enfonsat al seu torn.
Hi ha alguns records propers, com per exemple una foto
del submarí UB-49, construït a Hamburg i que va enfonsar a canonades el mercant
Francolí, de Barcelona, a 14 milles
del Cap de Palos. La seva tripulació de 14 mariners va ser rescatada per un
mercant francès al cap de poc. També hi ha una foto d’un vaixell de passatgers
espanyol amb menys sort, el vapor Carlos
de Izaguirre, de la Compañía
Transatlántica, que va ser enfonsat prop de Ciutat del Cap en impactar amb
una mina. No es va poder fer gairebé res per a evitar-ho, i en 5 minuts el
vaixell i 134 persones es van enfonsar.
 |
| Vapor Carlos de Izaguirre |
Les conseqüències de la guerra
La guerra havia fet baixar molt els preus dels nòlits al
principi, a causa del risc que corrien els vaixells, però aviat les empreses
espanyoles es van adonar que s’hi podien fer molts diners satisfent la demanda
de vaixells i de comerç que tenien els països bel·ligerants. Així, van
aparèixer multitud de petites empreses, companyies navilieres i drassanes,
sobretot al País Basc (especialitzat en vaixells de casc metàl·lic) i a
Catalunya (on construïen velers de fusta), que volien donar servei a aquestes
necessitats. Després de la guerra, però, la majoria d’aquestes empreses va
haver de plegar. Una d’elles, les Drassanes Cardona de la Barceloneta, va
arribar a tenir fins a 600 treballadors especialitzant-se en la construcció de
pailebots (fins a cinc construint-se a la vegada) i atrevint-se fins i tot amb
algun de casc metàl·lic, com el vapor Olesa.
L’exposició és un homenatge de la gent del Museu cap a
aquells mariners neutrals que es van veure immersos en un conflicte que, tot i
que molts van voler aprofitar per a enriquir-se’n, va acabar causant estralls
en la marina mercant espanyola.
L’exposició ATUREU EL VAIXELL! estarà oberta fins al 29
de maig del 2016
Suscribirse a:
Entradas (Atom)
