PARICUTIN a APUNTS DE VIATGE de NEWSCAT TV

En el sisè episodi del programa APUNTS DE VIATGE de NEWSCAT TV marxem al centre de MÈXIC per a pujar dalt del volcà Paricutin, nascut de les entranyes de la Terra el 20 de febrer del 1943. Descobrirem la seva història i els seus efectes sobre la població local, i veurem les restes d'una església, la de San Juan Parangaricutiro, quasi soterrades sota la lava del volcà.

Segueix al reporter, escriptor i fotògraf de viatges Jordi Canal-Soler en aquest viatge espectacular a un dels indrets més remots del nostre Planeta. 

Deixa't transportar fins als racons més llunyans del nostre planeta amb els APUNTS DE VIATGE de Jordi Canal-Soler.

Pots llegir més sobre el Paricutin en aquests posts:

[castellano] Paricutin, el volcán que surgió de la nada

[english] Rough Magic

QUE VER EN CALAHORRA

Ahí donde el río Cidacos desemboca al Ebro, en una extensa planicie rica en campos de hortalizas y viñedos, se levanta la Muy Noble, Muy Leal y Fiel ciudad de Calahorra. La región estuvo ya habitada desde la época de piedra, y en la zona donde hoy se alza la ciudad ya hubo un poblado celtíbero que la llegada de los romanos modernizó convirtiéndola en Calagurris Nasica Iulia en el siglo II a.C. Los calagurritanos fueron fieles al Imperio Romano y recompensados con la ciudadanía plena y una ceca (casa de moneda) además de un rico y floreciente comercio que la siguen manteniendo en segunda posición después de Logroño, en importancia de La Rioja.

Aún hoy en día quedan muchas ruinas romanas, así como edificios de casi todas las épocas subsiguientes, por lo que una visita a Calahorra nos va a brindar la posibilidad de distinguir varios estilos arquitectónicos. 

Lo que no debemos dejar de ver en Calahorra es:

Circo romano

O lo que queda de él. De hecho, no se distinguen más que algunas piedras, pero todo el céntrico Paseo del Mercadal ocupa lo que anteriormente fue el circo de la ciudad, de unos 360x80 metros. Solo se puede distinguir la cabecera semicircular, próxima a un parque desde el que se distingue el valle del Ebro, y junto al Centro Comercial ARCCA se ve lo que eran los canales de desagüe de las termas romanas.

Entre los árboles del Paseo también hay unas cuantas estatuas y bustos de personajes de la época romana.

Estátua de Marco Fabio Quintiliano

Pero el personaje más ilustre de la ciudad tiene su propia estatua delante del Ayuntamiento. Se trata de Marco Fabio Quintiliano, un orador, retórico y pedagogo, autor de Institutio oratoria, la gran enciclopedia (de doce volúmenes) del orador. La estatua la pagaron los vecinos y se erigió en 1970.

Rollo Jurisdiccional

Justo enfrente, al inicio del Paseo del Mercadal, se encuentra la Moza, o Rollo Jurisdiccional. Es el símbolo de que la ciudad era libre, y no dependía más que del Rey. En la Edad Media se ajusticiaban aquí a los ladrones y malhechores para escarnio público.

Arco romano del Planillo de San Andrés

Una de las puertas viejas de la muralla de la ciudad, ahora es solo un arco entre las calles. En tiempos romanos y hasta la Edad Media era la puerta que salía hacia Zaragoza y formaba parte del complejo amurallado. Cerca se encontró una de las cinco torres defensivas.

Iglesia de San Andrés

Una iglesia con magnífica puerta gótica labrada que sigue siendo atractiva a pesar de la erosión del paso del tiempo. Se encuentra en medio de la aljama o judería, una de las más importantes de la zona, en la que murió (en 1167) el poeta, literato y astrónomo hispano-hebreo Abraham Ben Ma’ir Ben Ezra.

Catedral de Santa María

Del siglo XVI, aunque posee una fachada barroca, su interior es gótico. Dicen que la Catedral se construyó aquí, en la parte baja de la ciudad junto al río Cidacos, porque fue el sitio del martirio de los dos santos patronos de la ciudad: San Emeterio y San Caledonio.

Vale la pena entrar para admirarse del tamaño del interior, con tres naves y dieciséis capillas, y darle una ojeada al elaborado claustro, pero el verdadero tesoro de la Catedral es su coro de madera labrada, de estilo renacentista.    

Santuario del Carmen

A las afueras de la Ciudad, se construyó en 1603 en un claro estilo barroco, en piedra roja. El interior guarda tres elaborados retablos, también barrocos.

Crucero-Humilladero

Se trata de un monumento del siglo XVI en el que los peregrinos que iban a Santiago se podían parar un momento para admirar las vistas de la ciudad de Calahorra a la vez que hincaban la rodilla en agradecimiento al Señor, que les había permitido llegar hasta aquí. Cuando es hora de partir, también es el mejor sitio para despedirse de Calahorra, puesto que desde aquí se distinguen, entre los árboles junto al río, sus campanarios que al repicar de las campanas parecen recordarnos que debemos volver.

¿Dónde comer y dormir?

Si quieres quedarte a cenar y dormir en Calahorra, el mejor hotel y centro de la vida cultural de la ciudad es HotelCiudad de Calahorra, con el bar más animado de la población, cenas consistentes y de calidad y unas habitaciones muy tranquilas.

Puedes escuchar las recomendaciones para visitar Calahorra que hicimos en el programa que le dedicamos en La Buena Tarde de Radio Asturias:

LA_MALETA_LA_BUENA_TARDE_-_RTPA_-_CALAHORRA.mp3

VIURE LA VIDA COM UNA AVENTURA

VIAJE AL BLANCO A L'OFICI DE VIURE

Avui dissabte ha sonat el programa L'Ofici de Viure de Catalunya Ràdio, presentat per Gaspar Hernàndez, amb l'especial Viure la vida com una Aventura, en el que he tingut l'honor de participar juntament amb l'Albert Bosch. Al programa intentem trobar aquelles fórmules que ens ajudin a enfrontar els reptes de la vida diària i dels nostres somnis per a superar-los. Per a que les petites i grans aventures que ens plantegem puguin tenir una feliç culminació.   
Pots escoltar el programa aquí o prement a baix:

Àudio: CATRADIO_LOFICIdeVIURE_-_AVENTURA.mp3

MALDIVES a APUNTS DE VIATGE de NEWSCAT TV

En el cinquè episodi del programa APUNTS DE VIATGE de NEWSCAT TV marxem a l'Oceà Índic per a visitar l'arxpèlag de les MALDIVES, un conjunt de més de 1.200 illes coral·lines i atolons plagats d'aigües cristal·lines, platges paradisíaques i altes palmeres. Descobrirem la seva història, la seva llengua i la seva cultura i passejarem per la vora del mar com si fóssim nàufrags acabats d'arribar a una illa solitària.

Segueix al reporter, escriptor i fotògraf de viatges Jordi Canal-Soler en aquest viatge espectacular a un dels indrets més remots del nostre Planeta. 

Deixa't transportar fins als racons més llunyans del nostre planeta amb els APUNTS DE VIATGE de Jordi Canal-Soler.

Entrevista VIAJE AL BLANCO a DIARI SANT QUIRZE

Al Diari de Sant Quirze del Vallès s'ha publicat l'entrevista que en Robert Sendra m'ha fet sobre l'Expedició al Pol Nord i el llibre VIAJE AL BLANCO, arrel de la presentació que faré avui al Club Excursionista Sant Quirze.

Jordi Canal-Soler: “El Pol Nord és un escenari desolat i perillós, però ple de bellesa”

Robert Sendra / L’escriptor i fotògraf de viatges Jordi Canal-Soler presenta avui al local del Club Excursionista de Sant Quirze les fotografies i el llibre de la seva expedició al Pol Nord, Viaje al Blanco (Editorial UOC, 2014). L’autor ens avança algunes de les seves experiències combatent els 40 graus sota zero i altres aventures que ha viscut al llarg de la seva trajectòria com a periodista d’aventures. Per conèixer la història completa, podeu assistir a la conferència que Jordi Canal realitzarà avui al carrer Capcir, 1-3 local 7, de 20 a 22 hores.

– Com ha estat el procés per convertir el fet de viatjar en la teva forma de vida?

– Des de petit ja vaig començar a viatjar amb la família. Teníem una autocaravana i vam arribar a viatjar per tot Europa. Però ja de gran vaig voler fer el salt cap a destins més llunyans i vaig començar a viatjar en solitari. Amb el temps em vaig adonar que les fotografies i escrits que feia sobre els llocs on havia estat els podia vendre i una cosa va portar a l’altre fins a dedicar-me a recórrer el món per explicar-lo als lectors.

– Quins destins t’han marcat més?

– Sobretot m’han marcat aquells destins que van il·lusionar-me de petit. Abans de viatjar a Alaska m’havia llegit tots els llibres de Jack London i les històries de la Febre de l’Or. Abans d’anar a Islàndia, ja m’havia marcat la lectura de Viatge al centre de la Terra de Jules Verne. I el desert o la selva havien capturat la meva imaginació abans d’anar-hi arrel dels còmics del Tintin.

– Com recomanes que el turista s’apropi a la cultura que està visitant d’una forma que superi la superficialitat?

– Sobretot recomanaria que es deixi de banda qualsevol prejudici previ. Gairebé sempre solen ser enganyosos, i aquella cultura que ens havien dit que era tan esquerpa sol obrir les portes de bat a bat per al visitant inquiet i amb ganes de conèixer-la. També ens hi hem d’apropar amb una humilitat total: de totes les cultures, per més primitives que puguin semblar, segur que tenim unes quantes coses per aprendre’n.

– Quines són les principals dificultats i perills que vas trobar-te en viatjar al Pol Nord?

– Els perills al Pol Nord són múltiples, i és per això que no és una aventura qualsevol o accessible a tothom. Per una banda el fred, que pot arribar a quaranta graus sota zero, i que fàcilment et pot congelar una mà en pocs segons si et descuides de posar un guant. Per una altra banda les esquerdes al gel, ja que estem esquiant constantment sobre un mar glaçat d’un gruix de gel variable i fràgil en molts punts. I per últim la deriva, que mou el gel constantment i et dificulta tant l’orientació com la progressió, fet que fins i tot et pot tirar enrere encara que estiguis avançant endavant, com si volguessis avançar per una cinta transportadora de l’aeroport en sentit contrari.

– Què et va cridar més l’atenció d’aquesta zona inhòspita?

– Abans d’anar-hi jo m’havia imaginat que seria una zona de gel blanc i perfectament pla que tindria poca diferència amb un full de paper. Però un cop allà vaig descobrir un paisatge fascinant creat en diferents condicions de temperatura i humitat que creaven diferents textures de gel i neu i tot d’obstacles, formes i colors conformats per la pressió del gel, la deriva i el vent. Realment és un escenari desolat però ple de bellesa.

– Com t’havies preparat per realitzar aquesta aventura?

– És molt difícil preparar-te per una expedició al Pol Nord. Per una banda em vaig entrenar físicament, anant al gimnàs i corrent, de manera que al final fins i tot vaig poder córrer un parell de maratons. I també em vaig preparar mentalment, per poder superar la sensació de fred i aïllament. Però del que no et pots preparar és del fred intens, fins i tot ni que et tanquis dins un congelador industrial: mai no podràs igualar el fred que sents prop del Pol Nord!