Turisme animal responsable amb FAADA

Al proper viatge que facis vols entrar en una gàbia amb tigres domesticats per a abraçar-los? Vols nedar amb dofins? Un passeig en elefant?

L’ONG FAADA (Fundació per a l'Assessorament i Acció per a la Defensa dels Animals) ha creat una web especial per a que els viatgers que ens agrada interactuar amb els animals durant els nostres viatges prenguem consciència de com viuen aquests animals quan no hi ha turistes a prop.

A la web www.turismo-responsable.com es posa de manifest el perill que representa el turisme sobre la fauna local quan es tracta d’avistaments, compra de souvenirs, espectacles animals o fins i tot el consum de certs plats gastronòmics.

Si som conscients de l’impacte que com a viatgers podem tenir sobre els costums animals locals, potser podrem evitar l’extinció d’algunes espècies. A la web, s’expliquen alguns casos que fan posar els pèls de punta, com el temple tailandès on els visitants poden entrar a les gàbies dels tigres que en realitat estan tot el dia drogats. O podem conèixer el cas d’un centre de recuperació d’elefants que en realitat mostra espectacles amb animals orfes després que matessin els seus pares. O altres crueltats amb animals d’espectacle, com les cobres a qui es cus la boca a la Índia per a que no puguin mossegar al seu encantador.

A la web es menciona quines actuacions podem fer els viatgers per a assegurar que els animals que veiem en els nostres viatges estan ben cuidats i que les activitats que fem no comporten perill per a cap espècie.  A la vegada, també hi ha un llistat d’agències de viatges compromeses amb el respecte a la natura i que faran que, en el nostre proper viatge, l’experiència natural sigui, a més, inòcua per a nosaltres i per als animals.

www.turismo-responsable.com

Derbi Terra Adventure al Mongol Rally

Aquest post és sobre un viatge que encara no he fet. Però com a mínim ja tinc el vehicle per a fer-lo, que és un bon punt d'inici. I és que en Jaime Núñez, un motorista aventurer que ha recorregut els cinc continents va fer servir una moto com la meva, una Derbi Terra Adventure, per a recórrer el Mongol Rally fins a Ulan Bator el 2010.

Però una cosa és tenir la moto i l'altre fer el viatge, una cosa molt diferent que no només demana el temps per a fer-ho (prop d'un mes anant a menys de 100 km/hora), sinó que també demana estar una mica tocat, perquè la gràcia del rally és recórrer-lo amb vehicles de poca potència (i normalment vells). Els cotxes no poden superar els 1.200 cc i les motos els 125. Per això cal tenir una certa audàcia o gosadia per a recórrer els 14.000 km  fins a Ulan Bator. No és una cursa contra els altres participants, sinó una aventura personal per a superar totes les limitacions de la potència i els problemes de la ruta i descobrir la bellesa de Mongòlia.
El Ral·li de Mongòlia va començar el 2004 i des d'aleshores ha anat guanyant adeptes.
Avui dissabte ens en parlen, presentant dos documentals diferents, el mateix Jaime Núñez (edició del 2010) i Ricardu Fité, que hi va participar el 2011 en una Yamaha SR 250.

Per si voleu anirmar-vos, aquí teniu un petit trailer del documental:

L'acte se celebrarà a partir de les 18h al Centre Cívic El Sortidor, a la Plaça del Sortidor 12 del Poble Sec de Barcelona, organitzat per CINEMA SOBRE 2 RODES. Entrada lliure

Després de passar els dos documentals hi haurà un torn de preguntes i xerrada amb els protagonistes, amb l'alicient de poder veure els mateixos models de moto que es van utilitzar per a l'aventura. Com a model de Derbi em van convidar a dur-hi la meva, així que tindré el privilegi de mostrar la moto al públic. 

No sé... Potser fins i tot m'animo l'any vinent a participar-hi: Ulan Bator, sobre un mapa, no sembla tan lluny...

Un passeig pel Parc del Riu Llobregat

És ben cert allò que diuen que sovint no apreciem allò que tenim més a prop. Encara diria més: sovint ni coneixem que existeix.

Ho vaig poder comprovar fa un parell de setmanes quan vaig anar al Parc del Riu Llobregat convidat per l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB) i la revista Descobrir Catalunya.

El Llobregat és un dels grans rius catalans i des del seu naixement a Castellar de n’Hug fins a la seva desembocadura al delta del sud de Barcelona les seves aigües recorren 175 quilòmetres. El Parc engloba els últims trenta quilòmetres del riu, que transcorren zona metropolitana des que passa per sota el Pont del Diable a Martorell.

Des que el riu va patir la industrialització al segle XX, el seu curs es va veure alterat i contaminat de manera que els pobles que el vorejaven el van passar a ignorar. Des del 2007, però l’AMB ha començat a restaurar l’estat del riu i l’ha convertit en un espai natural que ha recuperat els valora ambientals i socials.

Actualment, les vores del riu són ja un espai lúdic on els caps de setmana els veïns i gent de fora vénen a passejar ja sigui a peu o en bicicleta per a recórrer un espai natural que teníem ignorat al pati de casa. 

Vam poder conèixer d’aprop les millores que ha realitzat l’AMB començant el recorregut des de l’estació de tren de Sant Boi de Llobregat. Un petit pont creua el Canal de la Dreta, del segle XIX, que subministrava aigua a les antigues fàbriques locals. 

Aquí comença el Parc Fluvial de Sant Boi de Llobregat, amb uns quants arbres típics de ribera que ens recorden com devia ser el riu fa uns segles: salzes, pollancres, freixes, àlbers i figueres. Alguns trams del riu estan tan coberts de canyes (espècie invasora) i canyís (l’espècie local) que no sembla que ens trobem prop d’una gran ciutat, sinó allunyats de qualsevol centre de població i enmig de la natura en alguna selva remota.

En un parell de punts distingim unes construccions que fan girar el curs del riu: són per a crear una meandrificació, per alentir l’aigua del riu i aconseguir que les espècies vegetals i animals que hi habiten sobrevisquin millor. Cal que les estructures aguantin les elevades variacions de cabal que pateix el riu (típicament mediterrànies) des de 4-5 m³/s fins als 4.000  m³/s que va superar amb els aiguats dels anys 60.  

Passem pel costat de la passera de Cornellà, que permet als peatons i ciclistes superar el riu per a connectar les dues riberes, i a la vegada serveix com a magnífic punt per a veure les panoràmiques. Des d’aquí veurem l’extensió de la part baixa del riu, coberta de vegetació. A partir d’aquí podem veure també la mota construïda a la vora del camí per a evitar que les aigües d’una possible riuada inundessin els camps agrícoles que hi ha a l’altra banda. Aquí és zona de conreus, com es pot evidenciar en una de les sales de Can Comas, una antiga masia antiga que serveix de seu i centre d’interpretació del Parc Agrari del Baix Llobregat. 

Aquí descobrirem la importància agrícola del delta del Llobregat, i algunes anècdotes, com per exemple que el Prat del Llobregat és el principal productor de carxofes de Catalunya (7.340 tones l’any) i que a l’estació de tren del Prat hi havia una cambra amb gel per a poder enviar verdura fresca a París. 

El camí vora el riu segueix fins al Parc Lúdic Fluvial del Prat de Llobregat, una àmplia zona ajardinada vora el riu dominada per dues torres. Una d’elles és el que resta d’una antiga fàbrica: de maons d’obra vista i esvelta, la xemeneia és un record de l’època en què el riu estava molt industrialitzat. I molt a prop, una altra estructura, de formigó amb una escala de cargol metàl·lica que s’hi enfila, hi ha la torre de descàrrega del tub de salmorres, una conducció que porta aigua amb excés de sal procedent de les mines de sal que hi ha riu amunt fins a abocar-la inòcuament al mar.

Ens enfilem a la torre i obtenim una vista esplèndida des del Parc de Collserola fins al mar, passant per Montjuïc i fins i tot amb la possibilitat de veure Montserrat.

Acabem el nostre trajecte (tot i que hi ha la possibilitat d’arribar fins a les platges vora el mar), a prop de l’aeroport. Als aiguamolls propers, els ocells semblen no espantar-se del soroll continu dels avions que aterren a l’aeroport, i fan una vida tan tranquil·la que és fàcil observar-los amb prismàtics. Només de tant en tant, en sentir un avió apropant-se, ens adonarem que som prop d’un lloc civilitzat. Si no fos per aquestes petites interrupcions, passejant pels Espais Naturals del Delta ens creuríem, tot d’una, que som enmig d’una natura aïllada. 

APUNTS DE VIATGE: Com preparar un gran viatge

A l'APUNTS DE VIATGE de l'INCOOLTURA d'avui entrevistem els autors del llibre ara clàssic COM PREPARAR UN GRAN VIATGE: Pablo Strubell i Itziar Marcotegui. Ens acompanyes?

Entrevista als autors del llibre COM PREPARAR UN GRAN VIATGE

Acaba de passar Sant Jordi i no ens podíem estar de recomanar un llibre per a viatjar. Es tracta de la Bíblia del Viatger, plena de consells i trucs per a aconseguir Preparar Un Gran Viatge, que acaba de sortir en la seva edició en català. 

Com preparar un gran viatge és un manual que, gràcies a les dotzenes de consells, trucs i idees pràctiques que conté, permetrà estalviar molt temps i preocupacions als qui s'estiguin plantejant iniciar un gran viatge. Serveix com a guia per planificar-lo i ajuda a resoldre inquietuds sobre salut, seguretat o l'equipatge ideal, entre d’altres. També dóna pistes sobre com és el dia a dia en ruta

(on dormir, com comunicar-se, quin transport usar…) i per afrontar el retorn. En suma, farà que el lector gaudeixi més abans, durant i després del viatge.

Distribuït en tres grans blocs (planificació, en ruta i retorn), el llibre té 18 capítols:

- Planificació: 

Planificació inicial; Quant pot costar?; Amb qui?; Com triar el mitjà de transport; L’equipatge; Documentació; L’assegurança de viatge; Salut: abans, durant i després; Gestió dels diners; Altres preparatius i compte enrere.

- En Ruta: 

En ruta; Seguretat; Com fer que els diners durin més; Viatjar de manera responsable; Mantenir-se en contacte; Documentar el viatge; Viatjar és per a tots.

- El retorn: 

El temut retorn.

Aquest és un llibre escrit amb un estil amè i desenfadat, basat en l'experiència dels autors i en les

opinions, idees i recomanacions d'altres grans aventurers. Conté aportacions de grans viatgers com Alicia Urrea i Álvaro Martín (www.rodadas.net), Pablo Rey i Anna Callau

(www.viajeros4x4x4.com), Pablo Villarino i Laura Lazzarino (www.acrobatadelcamino.com) o Enrique López-Tapia (www.enriquelopeztapia.com), entre d’altres.

En paral·lel a l'edició en paper es comercialitza la seva versió digital (formats Pdf, I-pub i Mobi).

Una completa web (www.ungranviaje.org) dóna suport a la promoció i venda del llibre, aspirant, a més, a convertir-se en el punt de trobada de tots aquells viatgers que hagin fet o desitgin fer un gran viatge.

Per a més informació: www.jordicanal.com 

Podeu escoltar el programa de ràdio a COOLTURAFM o prement sobre el link d'àudio: INCOOLTURA_PREPARARVIATGE_(ENTREVISTA).mp3 

El Moussem de Tan-Tan de Marruecos

Copyright Michel Ravassard (UNESCO)

PATRIMONIO INMATERIAL DE LA HUMANIDAD POR LA UNESCO
El Moussem de Tan-Tan, en el suroeste Marruecos, es un encuentro anual de pueblos nómadas del Sáhara que agrupa a más de treinta tribus del sur de Marruecos y de otras partes de África del noroeste. En su origen, era un acontecimiento anual que tenía lugar hacia el mes de mayo y que formaba parte del calendario agro-pastoral de los nómadas. Estas reuniones eran una oportunidad para encontrarse, comprar, vender e intercambiar alimentos y otros productos, organizar concursos de crianza de dromedarios y caballos, celebrar bodas y consultar a herboristas. El Moussem era también pretexto a la manifestación de diversas expresiones culturales: interpretaciones musicales, cantos populares, juegos, concursos de poesía y otras tradiciones orales hassaníes.
Estas reuniones tomaron la forma de Moussem (una especie de feria anual a la vez económica, cultural y social) en 1963, cuando se organizó el primer Moussem de Tan-Tan renovado para promover tradiciones locales y facilitar un lugar de intercambio, encuentro y celebración. Se dice que el Moussem inicialmente fue iniciativa de Mohamed Laghdaf, un resistente a la ocupación franco-española. Éste murió en 1960, y su tumba se encuentra cerca de la ciudad. Entre 1979 y 2004, los problemas de la seguridad de la región no permitieron organizar el Moussem.
Hoy día, las poblaciones nómadas se preocupan particularmente por la protección de su modo de vida. Las mutaciones económicas y técnicas de la región han alterado profundamente el modo de vida de las comunidades nómadas beduinas, obligándolas a sedentarizarse. Por otra parte, la urbanización y el éxodo rural han contribuido a la pérdida de muchos aspectos de la cultura tradicional de estas poblaciones, tales como la artesanía y la poesía. Debido a estos riesgos, las comunidades beduinas confían fuertemente en que el Moussem de Tan-Tan les ayudará a asegurar la supervivencia de sus conocimientos y tradiciones.

El Moussem de Tan-Tan fue Inscrito en 2008 en la Lista Representativa del Patrimonio Cultural Inmaterial de la Humanidad (originalmente proclamado en 2005).