El passat diumenge matí al Jardí Botànic de Barcelona vaig poder assistir a una nova edició del cicle CULTIU DE CULTURES que, coincidint amb els equinoccis i solsticis de l’any, vol fer un repàs de les diferents àrees de flora mediterrània que hi ha al Jardí. Ahir tocava descobrir la Flora del Nord d’Àfrica.
La visita guiada, gratuïta amb
el preu de l’entrada, està destinada principalment a un públic familiar, tot i
que és interessant tant per a nens com per a adults, amb formació científica o
sense i s’hi convida també al públic en general.
Com en altres ocasions del Cultiu de Cultures, la jornada comença
a les 11:30h explicant el context de les expedicions científiques que a partir
del segle XVIII van començar a explorar els confins de la Terra i com mica a
mica es va anar coneixent la flora mundial. Cook, Darwin i fins i tot la
família de farmacèutics Salvador s’hi mencionen. De fet, des de fa poc a l’Institut Botànic del propi Jardí s’hi
pot veure l’exposició SALVADORIANA,
que mostra objectes de tot el món recollits per aquesta família
col·leccionista.
Abans de tot viatge convé tenir
tota la documentació en regla, per la qual cosa els guies ens entreguen un passaport i un adhesiu com a
visat. Cada tres mesos tindrem l’oportunitat de tornar a un nou Cultiu de Cultures per a anar omplint
el passaport amb els visats de les següents àrees mediterrànies.
Davant d’un mapa del Jardí es
mostren les àrees mediterrànies del món, per a entrar en detall en la que toca
avui, el Nord d’Àfrica. La ruta pels
diferents fitoepisodis (paisatges), ens porta per una zona de oued, de terra seca, com si representés
el fons d’un riu de cabal variable. Aquí hi podem observar canyes (Arundo mediterranea), grans matolls de
baladre (Nerium oleander) i altes
palmeres datileres (Phoenix dactylifera).
A l’altra banda del caminet que enfila Montjuïc, en un talús que simula els
pendents de muntanya de l’Atlas, hi ha uns quants cedres de l’Atlas (Cupressus atlantica), de branques amples
i flexibles: quan neva, el pes de la neu les vincla fins que, caiguda la neu,
tornen a alçar-se.
Però el gran atractiu de la ruta
és poder veure els arbres d’argània (Argania
spinosa), una espècie aprofitada des de fa segles per a obtenir-ne un
apreciat oli tant alimentari com d’ús estètic. Al Jardí Botànic n’hi ha uns
quants exemplars (difícil perquè no se’n fan conreus), de troncs nuosos,
recargolats i rugosos, branques dures plenes de fulletes verdes i protegides
per llargues punxes. Sembla mentida que les cabres s’hi puguin enfilar per a
alimentar-se de les fulles o dels fruits, però a la regió del Marroc on creix
l’argània ho fan. Aquí al Jardí encara són verds, però al terra hi ha uns
quants fruits caiguts de la temporada anterior, i les noies que organitzen la
visita guiada n’han agafat per al taller.
Els CULTIUS DE CULTURES tenen sempre una segona part que consisteix en
un taller de contacte amb algunes de les espècies típiques de la regió. Per al
del Nord d’Àfrica, i disposant de llavors d’argània, semblava evident la
decisió: el taller consistiria en aconseguir fer oli d’argània.
A les aules formatives de
l’Institut Botànic veiem unes quantes imatges i un vídeo sobre la producció de
l’oli d’argània (en cooperatives femenines on les dones amazigh trenquen les
fortes nous de l’argan i les aixafen en molins) i provem unes mostres de
diferents olis cosmètics i alimentaris. El punt culminant del taller arriba quan
nosaltres hem de trencar les nous i gràcies a un molinet de pedra comencem a
moldre algunes de les llavors. Al cap d’una estona de girar, la pedra comença a
amarar-se d’una substància oliosa: la tasto. Té el mateix gust que l’oli d’argània
que hem tastat abans amb unes torrades de pa. Objectiu aconseguit: hem fet oli
d’argània!
La tercera i última part dels CULTIUS DE CULTURES és un contacontes
relacionat amb l’àrea que s’ha visitat, i la contaire, vestida a l’exòtica, ens
trasllada amb els seus contes a temps passats i terres lllunyanes on l’argània,
luny de ser un arbre desconegut, és l’arbre que ho dóna tot: fusta per a
construir, llenya per al foc, farratge per a les cabres i oli per als humans.
Si t'ha agradat aquesta entrada potser voldràs llegir-ne d'altres del blog similars:
No hay comentarios:
Publicar un comentario