Duel de robots

En aquests moments de crisi, les empreses han d’exprémer el cervell dels seus integrants per a poder pensar idees que atreguin nous clients. Un dels millors llocs per a poder veure el resultat d’aquestes expremudes cerebrals són les fires de mostres.

Recentment he visitat la fira Maquitec al recinte de Gran Via de la Fira de Barcelona. D’any a any, aquesta fira ha anat perdent presència, ja que com a tot arreu, el món d’internet actualment fa innecessari i altament gravant per a les empreses un estand on poder mostrar els seus productes.

Però per a aquelles empreses que encara hi van, és on realment s’han d’esforçar a presentar d’alguna manera atractiva els seus productes per a desmarcar-se de la competència i fer que els clients (o possibles clients) es quedin amb la imatge de la marca.

Segur que en aquesta ocasió ABB ho ha aconseguit. L’empresa fabricant de robots, lluny de presentar una sempre típica funcionalitat d’un robot exercint una coreografia de moviments repetitivament avorrits, ha llençat la casa per la teulada i ha presentat una parella de robots enfrontada. En comptes d’agafar peces d’una caixa i posar-les ordenadament en una altra, com fan els robots que la competència ha presentat, els robots d’ABB no fan res més que un combat d’esgrima!

Jo havia sentit a parlar dels robots lluitadors de sumo. Però aquests més que robots eren petits vehicles amb rodes i algun sistema per a reconèixer i empènyer el contrincant fora del ring de lluita. Cadascun dels robots espadatxins té a l’extrem del braç un floret, que maneja amb perfecta habilitat sincronitzada. Embesteixen, finten, claven, esquiven, punxen i retrocedeixen. Em balla pel cap una mítica escena de El hermano más listo de Sherlock Holmes, amb un Gene Wilder lluitant contra una espècie de robot connectat a una bicicleta que activa un Marty Feldman d’ulls esbatanats.

Qui sap si és el futur. A l’Escola Hongaresa d’Esgrima no teníem robots contra qui lluitar, però potser amb el temps també vindran. N’hauré de parlar amb l’Imre, el nostre mestre. Potser ell en sap alguna cosa…