Ara imaginem que tens un accident. Creues el carrer sense mirar i et fa volar un cotxe. Agafes una bicicleta del bicing per a baixar tot el Torrent de l’Olla i t’adones massa tard que és una d’aquelles moltes amb frens ineficients. O bé camines tranquil•lament per una vorera i d’un balcó et cau un test al cap. O podries tenir un accident de trànsit.
Sigui com sigui, les probabilitats de patir un accident són força elevades. Només el 2007, més de tres milions de persones van patir a Espanya alguna mena d’emergència, entre accidents domèstics, d’oci, laborals o de trànsit. Per això, tal com deia el programa de televisió, “Más vale prevenir”...
I és que en aquesta època de les telecomunicacions, quan els serveis d’emergències atenen a algun afectat, els seria molt fàcil comunicar a alguna persona propera a la víctima què li ha passat i en quin estat es troba. Però tot i que l’afectat dugui a sobre el telèfon mòbil, es presenta un dilema interessant per al personal d’assistència. A qui trucar?
Quants noms i telèfons hi poden haver en una memòria telefònica? Es fa difícil de dir. Jo en el meu en tinc 400 justos. A quin telèfon haurien de trucar si em passés alguna cosa? Està clar que a les llistes de contactes dels telèfons, les persones no hi posen: MARIT, MULLER, FILL, FILLA,... Aquests solen estar introduïts amb el nom de pila. Però, i si es tracten d’amics? El que sí que sol dur la gent és PARE i MARE, i si molt m’apures, Tiet Tal i Tieta Qual... Però i si resulta que són familiars amb qui la víctima, que pot estar inconscient amb un nyanyo al cap produït per un míssil de terrissa no s’hi ha parlat des de fa anys?
Ara farà un any, la Creu Roja i el Ministeri van presentar una campanya de sensibilització anomenada Aa (d’”Aviseu a...”). L’objectiu era conscienciar a la població sobre la necessitat d’afegir al seu telèfon mòbil una nova entrada que comencés amb les lletres Aa seguides del nom del contacte. Així, si el telèfon encara és operatiu després de l’accident, els serveis d’emergència localitzen el primer nom que els surt a l’Agenda de Contactes i saben que és la persona a qui han de trucar.
Jo no em sento desvinculat del món on visc. Miro la tele i llegeixo el diari. Potser sí que no assíduament, però tinc la meva ració... I en canvi ahir quan em van explicar que hi havia hagut aquesta campanya, em vaig replantejar seriosament investigar amb profunditat si per una estranya circumstància havia estat jo qui havia rebut el test al cap i m’havia quedat inconscient durant tota la durada de la campanya. Ni em sonava ni recordava haver vist cap anunci ni fulletó...
Que la campanya s’hagués dut amb el c*l (com ja acostuma a ser tradició en aquest tipus d’iniciatives) no treu que sigui un consell molt útil. He agafat el telèfon i he començat a teclejar. Ara ja tinc 403 contactes. Pràctic, oi?
Hola Jordi!
ResponderEliminarJo tampoc he sentit gairebé res d'aquesta iniciativa, i mira que és útil. Fa uns 3 anys, a UK, ja ho van posar en pràctica. I a l'empresa ens van enviar un email per aconsellar-nos això. Les lletres eren IE "In case of Emergency"...