L'Escola Yi, Trenta anys d'art abstracte xinès

Poques vegades es pot gaudir d'una exposició recopiladora tan extensa com la que fins el 21 de setembre es pot veure al Caixafòrum de Barcelona sobre l'art abstracte xinès. Amb més de 80 obres d'un total de més de 40 artistes, la mostra permet descobrir les diferents formes del que s'ha anomenat l'Escola Yi xinesa. El terme Yi és difícil de definir sota una mentalitat occidental, però alguns autors han volgut veure-hi la representació d'un estat de contemplació i meditació dels creadors, la manera en què els artistes o els poetes pensen sobre el seu entorn o l'observen. L'art abstracte xinès, però, no es pot equiparar a l'occidental pel que fa a les dicotomies entre objectivitat i subjectivitat, entre obra d'art i artista, entre forma i significat, sinó que s'ha d'entendre com una expressió directa de la realitat viscuda per l'artista, i una representació del que la memòria de la realitat significa per a ell.

Des de finals de la dècada del 1970 l'art abstracte xinès ha anat evolucionant des d'un inici d'art titllat de burgès purament contrari al govern, com una espècie d'art underground que anava en contra dels cànons estètics del maoisme, passant per una mena de creació metafísica oriental inspirada per la modernitat i la postmodernitat occidental fins a acabar en una activitat de meditació d'inspiració zen.

L'Escola Yi es divideix en diferents tendències segons les èpoques. Dues de les més importants són el Yi Xiang, o "imatge mental", en què els pintors, que podien passar hores senceres contemplant un paisatge, intentaven imbuir-se de la natura del que veien per tal de pintar més tard a casa el que en quedava a la memòria. La producció era de quadres indefinits, difosos, de traços grossos i borrosos.

El Yi Li, o "principi mental", utilitza les formes geomètriques per a definir la realitat i l'ús de l'esfera es fa omnipresent.

A finals dels 90 el maximalisme representat per la repetició constant i obsessiva va ser l'imperant dins l'abstracció xinesa, i hi ha algunes bones representacions en l'exposició. És de destacar l'obra Petges dactilars sobre paper d'arròs, una mostra clara d'una expressió de la confusió de l'artista i la societat que representa davant la globalització del món en què tot acaba sent com un paper d'arròs, on cada persona i cada acte no són més que petites petges dactilars, cadascuna igual a la del costat.

Si hi aneu no deixeu de mirar i contemplar el Vent mut de Qin Yufen, l'obra que hi ha just a l'entrada de l'exposició. D'unes estructures de bambú (el material de construcció per excel·lència fins i tot a la Xina actual) pengen una centena de ventalls de tela blanca, amb mànec de bambú. Com que es troben al costat de la porta, una suau brisa provinent de l'exterior fa moure lleugerament els ventalls, sense soroll, donant exactament l'efecte d'un Vent mut de canvi.

És de les poques obres abstractes el títol de la qual es pot entendre perfectament.